En un món on les decisions ens deixen entre l'espasa i la paret, la combinació d'emocions és fonamental. La satisfacció que se sent en assolir un objectiu, es pot veure opacada per la sensació d'absència, com si faltés alguna cosa important. De vegades, és divertit recordar aquells dies d'infantesa quan tot semblava més senzill. No obstant, en fer-nos grans, una se n'adona que hi ha responsabilitats que eximeixen d'aquesta lleugeresa. El ressò de rialles segueix present, però ara en tons més seriosos. En aquest camí, el groc palla dels records brilla, convidant-nos a posar fil a l'agulla i seguir endavant amb un projecte que té més matisos, buscant l'equilibri entre el que érem i el que som.
[Joc a ca la Mimi]
A stunning use of the prompts.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Sue!
EliminaAferradetes.
Les coses que produeixen satisfacció convé tenir-les sempre present i gaudir-les, per molt amagades que estiguin entre els records.
ResponEliminaAferradetes Paula
Ben cert, poques que són, s'han de gaudir sempre.
EliminaAferradetes, Josep.
És una reflexió molt encertada, tot i que no sempre és fàcil trobar aquest equilibri que dius. A mesura que creixem, tot es torna més complex, i les emocions, per descomptat, no en són cap excepció. Quan som petits, volem créixer per poder prendre les nostres pròpies decisions, i quan som grans, de vegades enyorem aquella època en què tot semblava més senzill (vist des d'ara). Sigui com sigui, cada etapa té els seus propis matisos i aprenentatges, i hem d'intentar aprofitar-los... si podem.
ResponEliminaÉs admirable, un cop més, com te'n surts de bé amb aquests reptes literaris. Felicitats! ;-)
Abraçades!
Ai, l'equilibri! On és ell? Personalment em dura segons i, de cop i volta, tot va cap a munt o cap avall... Si el pogués aturar!!
EliminaQuan no tens responsabilitats o les mínimes, és més fàcil, tot i que no em som conscients perquè volem ser grans. I quan arribem a ser-ho, tornaries a ser petit. Anem aprenent a força de cops, no sé encara si es bo o no.
Moltíssimes gràcies!
Aferradetes, Mac.
El resultado de nuestro trabajo siempre es motivo de satisfacción y mientras más trabajo nos cuesta más satisfecho estamos.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
Cierto, es una verdad irrefutable... aunque, de vez en cuando, un descanso no está mal... ;-)
EliminaBuen sábado.
Aferradetes, Antonia.
I am echoing Sue.
ResponEliminaAferradetes, Paula
Doncs et diré com a ella... Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Sean.
Your reflection beautifully captures the tension between nostalgia and responsibility, showing how memory can both soften the past and motivate the future.
ResponEliminaEls records diria que suavitzen el present i poden motivar el futur.
EliminaSalutacions, James.
Beautifully said. May we never forget or let go of some of the child-like-ness which keeps us young.
ResponEliminaGràcies!
EliminaNo, no podem oblidar mai la nena que s'amaga dins nostre.
Petonets, Mimi.
De vegades les responsabilitats ens cauen com lloses.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
I tant!, més de les que voldríem.
EliminaAferradetes, Alfred!
A mesura que passen els anys cada vegada riem menys... i al final qui riu és la mort.
ResponEliminaPetons.
Tristament és així, els somriures es perden i no sé per on...
EliminaPetonets i mil somriures, Xavi.
Lo mejor es tirar para adelante y a ratos no pensar mucho o mejor casi nada que total lo que venga nos lo van a dar hecho.
ResponEliminaBesos.
Si no tiramos, nos empujan. ;-)
EliminaLo cierto es que no paramos casi nunca, ni para pensar...
Besos
M'agrada molt la teva reflexió i també o sobretot la frase de la satisfacció, perquè explica molt bé que tot té dues cares. Jo vaig tenir una infantesa feliç, però no hi penso gaire ni l'enyoro gens.
ResponEliminaI com sempre buscant l'equilibri, fràgil, difícil i sovint només temporal. I si el perdem, doncs a buscar-lo de nou.
Aferradetes preciosa.
Seny i serenor en les teves reflexions, on has sabut conjuminar totes les paraules requerides.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!