22 de juny 2012

Keith Haring

Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units- Proposta de Relats Conjunts




 
- Doctora Martí?
- Si, digui.
- La reunió ha sigut convocada per demà a les deu, en el Saló de la primera planta.
- mmm ... demà a les deu, prenc notagràcies Helena.

- Doctora, no oblidi tota la documentació per a la presentació del seu projecte i les dades ja recollides ...
- Si, no es preocupi. Fins demà.
 
Per fi havia arribat el dia. Un any de collita pròpia, sense el suport de cap dels col · legues. Havia estat dur, però ara era el seu moment.  Estava tranquil · la, tot i saber de la meticulositat del Dr Moyà i de la seva experiència com a cap del Servei de Psicologia.  Amb els seus cinquanta anys, sempre havia estat a l'ombra d'Albert, amic, col.lega i cap, ja era hora que presentés el seu propi treball.
Va dedicar la tarda a repassar tots els seus apunts, les fotos i les cintes.  
Li va venir al cap el dia que va reunir per primera vegada als que formaven el grup d'estudi, tots eren voluntaris i va quedar clar, en aquell moment, que ningú abandonaria el projecte fins que aquest finalitzés. Termini, un any.
- Un darrer cop d'ull abans de sopar i després al llitEl matí serà molt intens.
  
El despertador la va portar al món real. Va obrir els ulls i es va aixecar ràpidament. Dutxa, esmorzar i un repàs a tots els papersQuan s'estava pentinant, va mirar fixament la imatge reflectida i va dir amb veu ferma...
- Doctora Martí, avui és el teu dia!. Tot a punt, en quinze minuts seré a la porta de l'hospital.
Quan va arribar, la esperava a la porta l´Albert. 
- Què passa res Doctor?
- Lourdes, res dona ara t´ho explico,  deixem els formalismes per un altre moment, no et sembla?
- Com vulguis, què ha passat?
- S´han convocat dues reunions alhora i haurem de parlar al teu despatx, si et sembla bé.
- Tots al meu despatx? Saps que  és petit.
- No, només vindrà na Sílvia i en Joan. Els altres han d´anar a l´altre. Sé que ha estat un embolic, però ara ja no hi podem fer res més.
 - Solen passar aquestes coses? ... D'acord,  al meu despatx en quinze minuts.
Tot i que li havien desmuntat els plans, es va dirigir al seu despatx per habilitar-lo per els seus col · legues. Quan van trucar a la porta les va fer passar i els va convidar a que s'asseguessin.
- Sembla que ja hi som tots i puc començar.  Aquesta foto que veieu, la vaig fer quan portavem gairabé set mesos de sessions. Us pot semblar una festa, de fet va ser així, una gran festa però no de cap de setmana a una disco, ni a casa d´uns amics, ni tans sols al carrer. Va ser festa perquè va ser el primer dia en que tots varen entendre tot el que havien vist abans i que, fins aqui, eren incapaços de fer.
Us aniré passant els perfils de cadascun. Com podeu veure, tots treballen, tots tenen casa, tres amb una relació estable i no hi ha res, aparentment, que els faci diferents a tothom. Quan van venir  tots presentaven un alt sentit del ridícul, un quadre d'ansietat, inseguretat i una gran sensibilitat davant els judicis o opinions dels altres.
Les primeres sessions van ser desastroses, la sensació de ser observats i el pànic a dir o fer alguna cosa que pogués ser burla dels altres, no deixava que avancés res.
Tot això ho podreu trobar als informes que us he preparat.

El Doctor Moyà, juntament amb na Sílvia i en Joan, escoltaven sense dir res.

- Avui us volia parlar del dia de la foto, del moment en què els resultats d'aquests mesos, van començar a alegrar-me les sessions. Ja havíem aconseguit que parlessin per als demés de tots els temes més delicats i dels que simplement els divertien. Aquell dia era el meu aniversari i els vaig demanar que vinguessin de festa, amb el que realment se sentissin a gust o els agradés posar-se per a l'ocasió. Quan va arribar l'hora de la sessió i vaig obrir la porta, una desfilada de colors i dissenys va aparèixer davant meu, cridant a l'uníson, Per molts anys Lourdes! i van començar a dansar al meu voltant, cantant i rient feliços. Vaig agrair aquest moment i els vaig proposar allargar la festa fins que finalitzés la sessió. Em van portar a la meva butaca com si d'un tron es tractés i vaig ser espectadora privilegiada dels seus balls, cançons, rialles, jocs ... tot un espectacle que em va deixar satisfeta.
Avui, quan han sabut que venia, m'han desitjat molta sort.
- Bé Lourdes, ara ens deixes els informes i ens reunirem la setmana que ve per avaluar els resultats.
- D`acord,  només m´heu de dir  quin dia us va bé.
En Joan  i na Sílvia varen sortir junts, mentre l´Albert es quedà a la porta...
- Has fet un bon treball Lourdes, crec que tot anirà bé i podrem fer-ho aquí, amb la teva ajuda...per cert...aquesta foto que tens damunt la taula...




- Si? ... sóc jo

- Molt maca!!


 

26 comentaris :

  1. Ostres, lluna, quina història més maca!!! Hi ha projectes que surten bé, m'ha agradat com has interpretat el quadre. Ja m'hauria apuntat a la festa de superació d'aquests pacients. Ah, i la foto final, estupendaaaaa :)

    ResponElimina
  2. De vegades ens perdem moltes coses maques, pensant que fem el ridícul.
    Ens hem de sentir a gust amb nosaltres, sempre!

    Gràcies, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La por fa estralls.

      Elimina
    2. És cert, por només a la por!!

      Bessets.

      Elimina
  3. una molt bona aportació....per recapacitar de que de vegades ens hem de llençar de cap al que realment volem perdent la por al ridícul

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més de dues, Joan, i totes ses que calguin!

      Eiiii que si no et veig per aquí, MOLTES FELICITATS per demà!!

      Elimina
  4. Un relat exemplar! vull dir això que em de prendre exemple

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una forma bona de ser tolerants també, deixar que cadascú sigui ell mateix, sense fer-ne mofa.

      Una aferradeta.

      Elimina
  5. Doncs sembla que ha obtingut uns resultats immillorables, tot i que ho ha hagut de fer sola. Així es demostra la vàlua de cadascú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades són dies i de vegades triguem anys, però sempre és plaent.

      Bona revetlla, Xexu!!

      Elimina
  6. Ets tu? La de la diadema? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje ... i com ho saps?

      Ànims que aviat tot tornarà a la "normalitat"

      Uns bessets!

      Elimina
  7. Que original i que maca, sa lluna! Una bona aportació, ben diferent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies nina, estava inspirada!! ;)

      Una aferradeta ben dolça!!

      Elimina
  8. M'ha agradat molt Sa Lluna!!!! Sempre he pensat que si un està convençut que una cosa sortirà bé, segur que sur bé!!! Feliç revetlla Sa Lluna!

    ResponElimina
  9. Gràcies Marta, una revetlla molt tranquil.la, a casa, unes espelmes, música i poc més.

    Molt bona nit, nina!

    ResponElimina
  10. Relat ben positiu, amb aquest bon "rotllo" no hi ha por de res. Encara que les coses es torcin una mica, segur que hi arribaran a bon port.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un vol tot arriba...
      com el teu llibre, ja el tinc a casa!!

      Gràcies, Rafel!

      Elimina
  11. Sorprenent, original. De bona lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´agrada que t´agradi ;)

      Gràcies Jordi!

      Elimina
  12. Dicen que para que algo llegue a ser realidad se debe haber soñado antes, una y otra vez...

    Eso dicen...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si agotaré el cupo, sueño y sueño, y no paro de soñar...
      eso hago!

      Abrazote, amic!

      Elimina
  13. Siempr estupendas todas las cosas que nos dejas.

    Saludos y un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Antonio por venir, un placer siempre pasar por tu rincón.

      Un fuerte abrazo.

      Elimina
  14. Sembla que aquesta feina amb pacients vergonyosos acaba sent ben divertida. Es veu que tot millora quan s'és una mica llunàtic, oi? (en la dosi justa, és clar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt difícil fer la mesura, ho ets o no, i no es pot controlar gaire ;)

      Molt bona nit, Sergi!

      Elimina

Benvinguts al racó!