03 d’abril 2013

ReGaL


274è joc literari d'en Tibau
Estava plantada aquí, davant el mirall, mirant-me sense creure-m'ho. Si era jo la que no volia casar-me, ni vestida de blanc ni d'altra manera. Ha sigut un nuviatge llarg, set anys donen per a tot i més. Ell sabia el que pensava, tots ho sabien ... menys la seva mare que feia cas omís cada vegada que el tema sortia. Era d'esperar, el seu nen no podia anar-se'n a viure amb aquesta noia, sis anys més gran que ell,  sense passar per l'església ... i de blanc ... i amb convidats ...
Miro a través del mirall els seus ulls incrèduls i el seu gran somriure, asseguda darrere meu. Aquesta és la tercera botiga i sap que li diré que no. De fet hem sortit a comprar unes arracades, això m'ha dit, que encara que no les volgués portar les tindria de record.
Sempre m'he negat a portar joies, tan diferent a la meva germana gran, em posava cordonets o bijuteria de plata que trobava pels mercadets. Aquesta vegada li he dit que sí, encara que no li he promès que m'ho posés. Quan he vist que es desviava de carrer he temut el pitjor i li he xiuxiuejat "vestits de núvia no",  ella somriu i em diu "si, ja sé, almenys veure't amb un ..." No m'hi he pogut negar. Ella era molt més gran que la mare del meu xicot i mai m'havia posat cap trava, sempre deia que era la meva vida. A través del mirall la torno a mirar i tomb el cap somrient -en retornar els ulls al mirall- veig una joveneta asseguda a terra davant la vitrina prop del seu ca. Per un moment he cregut veurem a l'altre costat, innocent, somiadora, feliç ... dues llàgrimes han relliscat per les galtes i de sobte he volgut fer-li un regal a l'única persona que mai m'ha obligat a res, deixant-me que aprengués a viure, només estant al meu costat per si la necessitava. He donat unes quantes voltes que el vestit mostrés el seu encant,  apropant-me a ella li he xiuxiuejat "aquest  mare!"

 

24 comentaris :

  1. Què no faria una mare i què no faria una filla que l'estima...

    Una història agredolça... o al menys jo l'hi trobo... però bonica, bonica.

    nanit, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor fa tot i més. Em sembla que de vegades és sacrifici també.

      Bon dia, nina!
      Aferradetes

      Elimina
  2. A ella no li agraden els casaments ostentosos, però sembla que la sogra li donava una bona tabarra...I plora de sentiment al veure aquella noia innocent, somniadora, feliç i lliure i s'imagina que és com ella...I fa una cosa preciosa, li dona una alegria a la persona que la deixa ser ella mateixa, sense coaccions, la mare i per ella es vestirà de blanc, perquè sap que en el fons, la farà feliç!
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A ella no li agradaven els casaments de cap mena i menys ostentosos, però va fer feliç a sa mare.
      Aquesta és la història que has captat perfectament!

      Aferradetes ben fortes!!

      Elimina
  3. Un relat molt real que ha provocat moltes disputes a families que encara s'havien de formar. Però fer contenta a la mare no té preu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és pot fer content a tothom, però si als que més estimes. :)

      Bessets nin!!

      Elimina
  4. Tot açò sona molt real. Aquestes coses és millor no fer-les si hi ha dubtes, després te'n penedeixes tota la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt real...a misses dites es veu d'una altra manera. ;)

      Bessets, Jp!

      Elimina
  5. graàcies per la teva participacio

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu per per motivar-nos.

      Aferradetes!

      Elimina
  6. Les mares pateixen sense dir res ... hem d'intentar fer-les felices.

    Bona nit sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ulls no menteixen, encara que sempre depèn de la complicitat dels que es miren, amb mumare sempre ha existit.

      Bessets Pere!

      Elimina
  7. És molt dolça la reacció de la filla, però s'està sacrificant i a la llarga això li passarà factura. Farà feliç a la mare però i ella? És molt significatiu que miri a través del vidre i enyori l'època en què era "innocent, somniadora, feliç". M'agrada com has narrat la història, molt des de dins. Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. És sacrifici o simplement donar amor?
      Crec que aquesta mirada cap a fora no tenia res a veure amb el vestit, més aviat era amb tot el que deixava enrere.

      Gràcies, nina!
      Bessets.

      Elimina
  8. Un escrit preciós. Ple de tendresa i bons sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies!!

      Aferradetes.

      Elimina
  9. Les coses convencionals no sempre han de ser dolentes. Un casament no, però tenir una llar generalment tothom ho desitja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre, jo diria que el que és dolent és que facis el que no sents.

      Aferradetes i bon dia!!

      Elimina
  10. Ai quins jocs d'equilibri, però si no es fa el que el cor demana malament rai. Per acontentar d'altres ens podem equivocar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va amb la natura de la persona, hi ha persones que són felices fent feliços els altres.

      Aferradetes!

      Elimina
  11. M'has despertat records...
    Les persones son molt tossudes a vegades.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, espero que siguin bons!
      Caparruts diem aquí. ;)

      Bessets!!

      Elimina
  12. un relat que m'ha encisat! hi ha regals i regals...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tota mena, aquest era molt especial!

      Bon dia...aferradetes!!

      Elimina

Benvinguts al racó!