23 de juny 2015

SA PEDRA

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII
a   RELATS CONJUNTS

- Això no pot ser! Tu, vine aquí!!
- Què passa ara?
- Ens falta una pedra per acabar-ho i no la trobo.
- No pot ser, hi eren totes. Has mirat bé?
- Calla i no em posis nerviós! Posa't ara mateix a comptar!
- Quin conyàs!
- Calla i fes el que et dic, mentre vaig a veure si la trobo.
- 1,2,3,4,5,6,7 ... 15,16,17 ... 28,29,30 ...
- Què, hi són totes?
- No, tens raó, en manca una.
- Si no ho acabem avui, el primer sacrificat seràs tu.
- No fotis! Mem ... per on vindran per a la inauguració?
- Per on ha de ser, per la façana principal.
- Doncs bé, deixem el buit a la part de darrere. Tan amunt ningú ho veurà.
- No és mala idea, no. Però t'adverteixo que si passa alguna cosa, tu seràs el primer!
- D'acord, d'acord, ja veuràs que ningú se n'adonarà... (hehehe, i jo tindré una tauleta nova!).

Fase:

17 comentaris :

  1. Sergi23.6.15

    S'està fent el mobiliari de casa? Doncs si li surt malament la jugada no li caldrà cap casa per decorar...

    ResponElimina
  2. McAbeu23.6.15

    Pensa que si el Gran Cacic se n'adona, ho resoldrà en només dos passos. Primer els demanarà explicacions i després els farà arrencar el cor de viu en viu... i no necessàriament en aquest ordre. :-))
    Bon relat, m'has fet somriure amb aquest final. :-)

    ResponElimina
  3. xavier pujol23.6.15

    Jo no em xivaré.

    ResponElimina
  4. ignasi23.6.15

    Les coses amagades acaben sortint, i normalment en el moment més inoportú.,, jo no em refiaria gens!

    ResponElimina
  5. Garbí2423.6.15

    que poc professionals havien de partir una pedra per la meitat i deixar dos buits al darrera.....ojos que no ven...

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca23.6.15

    Els comentaris són també molt bons.
    M'emporto el vostre somriure.
    (ja tinc els Zurich!)

    ResponElimina
  7. M. Roser23.6.15

    No si val, podia haver ant a buscar una pedra a un altre lloc, mira que no acabar la piràmide i total per una tauleta...
    A veure si encara li tocarà el rebre!!!

    ResponElimina
  8. Glo.Bos.blog24.6.15

    Caram! Jugar-se la vida per una tauleta... que vigili, que els cacics no estan per bromes.

    ResponElimina
  9. I. Robledo24.6.15

    Tranquila, tranquila... De estas cosas nadie se da cuenta luego...

    Y pasados miles de años llegan los arqueologos y explican el asunto con detalles sesudos. Que si por el hueco de la piedra que falta entre la luz del año todos los dias 21 de abril, coincidiendo con el cumpleaños del jefe de la tribu, etc.

    Tranquila, tranquila

    ResponElimina
  10. Elfreelang24.6.15

    ha ha ha ha m'has fet riure molt sa lluna!
    aferradetes de sant joan

    ResponElimina
  11. Carme Rosanas24.6.15

    he, he, he... bona història i divertida i bons els comentaris... gràcies ninona, pels somriures...

    Aferradetes dolcetes...

    ResponElimina
  12. August G. i Orri24.6.15

    Una història molt divertida, Sa lluna, que em recorda no sé què… (així van començar les grans fortunes en infrastructures?) Avui, amb una impressora 3D de seguida tens la pedra a mida que et falta…
    Aferradetes de Sant Joan!

    ResponElimina
  13. Núria Martínez (Bruixeta)24.6.15

    i serà una tauleta forta i resistent ;)

    ResponElimina
  14. TORO SALVAJE24.6.15

    :)

    Molt divertit.

    Bona tauleta eh...

    Petons.

    ResponElimina
  15. Gemma Sara24.6.15

    Jo m'he imaginat una tauleta-tablet, retrofuturista total! Molt diver! Aferradetes santjoaneres!

    ResponElimina
  16. Rafel25.6.15

    Per això a la civilització maia Apple també és el símbol del pecat original.

    ResponElimina
  17. sa lluna27.6.15

    Gairebé tots heu coincidit que s'hi juga molt, però així comença tot ... per una tauleta. ;)

    Moltes gràcies a tots per aquests comentaris tan divertits.
    Aferradetes ben fortes!!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )