 |
| *La meva participació al Puzle de paraules, en agraïment a la companyonia de na CARME* |
Mancada de la llibertat que la salut no li dóna, es refugia en la pau de l'habitació que mira a la mar. A la tauleta, com sempre, una xicra de xocolata fumejant. S'asseu, acaronada pels primers raigs de llum, mirant l'acolorit paisatge i el xiuxiueig del vent que fa dringar la campaneta d'aquell vell vaixell, amarrat amb tendresa a la il·lusió llunyana. Com cada dia, l'alegria del record li deixa una rialla, mentre la complicitat i l'estima de l'ànima amiga pessigollen tot el seu cos. Segueix cobejant (desitjant).
acaronar cobejar il·lusió rialla
acolorir companyonia llibertat salut
alegria complicitat llum tendresa
amiga dringar pau xicra
ànima estima pessigolles xiuxiuejar
tendre i molt ben aconseguit lluneta.....com no podia ser d'altre manera
ResponEliminaGràssis, Joan! Tu que em veus amb bons ulls. ;)
EliminaAferradetes!
Qui pogués despertar i el primer que veiés fos aquesta meravella!
ResponEliminaUna abraçada Paula
Si, és tot un luxe.
EliminaAferradetes, Josep!
Has agafat les paraules més tendres i t'ha sortit una història romàntica i molt dolça!!!
ResponEliminaPetonets, bonica.
Pel que volia dir eren les que m'anaven millor.
EliminaGràssis, Roser ... bessets!
Caram lluneta, quina història més bonica!! Ho has lligat tot molt bé. Un gust llegir-lo i deixar-se agombolar (era una paraula també, oi?) per les teves paraules…
ResponEliminaPetonets!
Agombolar és una paraula molt nostra també.
EliminaAferradetes, August!
Una escena, dolça,una mica nostàlgica... però escrit de manera que m'hi trobo. La veig.
ResponEliminaGrassis lluneta per participar i també per la dedicatòria, abraçades dolces com la teva història.
Tens raó, té un caire nostàlgic ...
EliminaGràssis a tu, Carme! Sempre ens treus la son. ;)
Bessets dolcets!
Quina història més bonica Lluneta, i fent servir un munt de paraules, totes elles especialment sensibles i belles. M'agrada.
ResponEliminaM'encantaria estar en aquesta habitació al mar, gaudint de totes les sensacions i emocions que les teves belles paraules ens descriuen.
Bessets Paula
No sempre tenim allò que desitgem, però un espai on t'hi trobis bé és més fàcil trobar-lo, sigui o no davant la mar.
EliminaBessets, Alfons!
El millor del cas és que en el teu text no semblen pas imposades, no sembla que les hagis hagut de combinar a la força. Senzillament sembla que t'hagin sortit així de dins.
ResponEliminaEra una idea que tenia al cap, trobar les paraules no va ser complicat, potser per això sembli més real.
EliminaAferradetes!
Unes bones vistes. Interiors i exteriors.
ResponEliminaQuina floreta més bonica!
EliminaGràssis. Xavier!
Aferradetes!
Un text molt bonic i certament molt ben aconseguit. Molt maco, de veritat. :-)
ResponEliminaMoltes gràssis, Mac!
EliminaAferradetes!
Penso com el XeXu. T'ha quedat molt natural, sona molt bé.
ResponEliminaHa sorgit d'un sentiment, m'alegra que t'agradi.
EliminaAferradetes, nina!
Molts d'anys!
ResponEliminaA tots.
Molts d'anys per a tu també, Jordi!
EliminaAferradetes!
Lluna, no se que decirte... No estoy hoy demasiado animado...
ResponEliminaUn abrazo, y el deseo de un razonablemente feliz fin de semana, que ya mismo llega...
Ya veo que no, espero que sea lo que sea se solucione pronto.
EliminaQue sea razonablemente feliz .
Un abrazote fortísimo!!
Era un repte, oi?
ResponEliminaDoncs millor.
I et felicito.
Petons.
Si, era un repte. Si hi vols participar, amb la paraula CARME aniràs al seu blog.
EliminaGràssis, Xavi ... bessets!
Ai el desig! Sempre el desig, davant d'aquest mar ple de records.
ResponEliminaUn escrit que apaivaga ... l'ànima.
Bona nit Sa lluna.
Què t'he de dir del desig, Pere? ...
EliminaMolt bona nit!
Aferradetes.
T'ha quedat fabulós! Mira que és dificil escriure obligada a fer servir paraules concretes i t'ha quedat molt bonic i coherent tot plegat.
ResponEliminaHo has fet molt bé, nina!
Les paraules s'enganxaven soles, en aquesta ocasió ha sortit acceptable.
EliminaGràssis, bonica!
Aferradetes :)
em trec es capell !
ResponEliminaaferradetes
Amb compte que no agafis un constipat. ;)
EliminaAferradetes, nina i gràssis!!
Per fi!!!
ResponEliminaNo sé què li passa a l'ordinador. Si és la connexió, si és l'aparell o si és el terrible Windows 10 que vaig instal·lar i mai que no ho hagués fet... però no em deixava comentar al teu blog. Al lloc per escriure em sortia aquella imatge que sembla com un full trencat, una cosa rara...
En fi... ara ja sóc aquí hehehe
QUÈ MACO T'HA QUEDAT!!! Has fet servir un munt de paraules i, a més, les has combinat tan bé que has aconseguit crear un ambient maquíssim... potser a vegades, encara que no estem bé del tot (de salut, per exemple), poder sentir-nos feliços depèn del nostre interior, de la nostra visió positiva d'allò que tenim... Molt maco! :-))
Ja veus que has arribat, de vegades la tecnologia va cap endarrere enlloc d'anar envant. :(
EliminaEstic d'acord amb tu, de vegades qualsevol cosa o sentiment ens fa oblidar els moments menys afortunats.
Gràssis per provar-ho de nou!
Bessets, preciosa!
una xicra de xocolata fumejant me fa aquell fred que no arriba mai. Preciós!
ResponEliminaMoltes gràssis, Biel i benvingut!
EliminaAferradetes.