29 de març 2017

Sagnant


De vegades m'envaeixen instants sense sentit. 
On la foscor més negra m'acompanya constantment. 
... I passen les hores sense estels.

Buida la casa de gent que no m'estima,

desperto en aquest forat de saber-me'n.
A galop amb els records
que entrelligats a la pell em sagnen. 
...Tan fràgil!, em reconec.

No estim menys, ans al contrari.

El dolor envaït pel neguit

em mostra la ingenuïtat.
...Lliurant-me.
Sense deixar ni un sol racó
on refugiar-me serenament.
(MarÇ~2017)

42 comentaris :

  1. És ben cert el que dius en el vers: "passen les hores sense estels"
    No saps mai perquè hi ha estones, o dies sencers, on els sentits no tenen sentit.
    M'agraden els versos finals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...fins i tot mesos, o anys.

      Gràcies, Xavier.

      Elimina
  2. És tristament preciós i m'agrada molt tot de dalt a baix. M'hi reconec en alguns moments de la meva vida.

    No estim menys, ans al contrari... és ben bé així. A vegades en sortim, al contrari, estimant més, encara.

    A mi també m'agrada al final... cal trobar sempre racons on refugiar-se.

    Una abraçada ninona. Molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre es troben, Carme, no sempre.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  3. També m'agrada l'expressió "passen les hores sense estels"...Malgrat tot, estimes més!!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimo més ... em buido més i més.

      Bessets, Roser.

      Elimina
  4. Tots tenim, en un moment o altre, aquest sentiment, aquesta sensació de negror i inquietud. Però passa, i ve la calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero passi aviat, ho desitjo més que res.

      Gràcies, nina.

      Elimina

  5. Me gusta la composición de la foto, cómo has sabido aprovechar la convergencia de líneas que se forman sobre la arena.
    Bonitas palabras. Sin duda, somos invadidos por instantes sin sentido, por palabras sin sentido, por el sinsentido puro... pero afortunadamente solemos sobreponernos.

    Un abrazo
    ·
    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. La playa era sorprendente, la arena, el mar, las huellas y yo.

      Abrazo, amigo.

      Elimina
  6. Nina, de vegades, els racons on refugiar-nos serenament es fan difícils de trobar, o és difícil fer-ho serenament. Veuràs com aquestes hores passen i al final s'ompliran d'estels.
    Dolços bessets de bona nit Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes vegades més que altres.
      Diuen que tot passa...

      Bessets, Alfons.

      Elimina
  7. A veces esos sinsentidos nos cuesta salir de ellos, pero salimos Paula.
    Bien captadas esas diferentes huellas!!
    Buen fin de semana😉
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, niña!

      Felices vacaciones. 🌺

      Elimina
  8. Boa tarde, somos seres humanos pensantes, é natural que ao longo da vida tenhamos dias melhores e outros piores, nada é perfeito, se contabilizarmos os dias passados, verificamos que os dias melhores foram em maior numero dos dias piores, o amanhã é sempre um novo dia que nos pode oferecer novas oportunidades, aproveite.
    AG

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como reza tu blog, existe siempre un lugar...existirá siempre un momento mejor?

      Bienvenido y gracias por tus palabras.

      Elimina
  9. Ostres... com poema és de lo milloret que he llegit en molt temps.
    Com a dolor em temo que també.

    Petons i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el temor és una realitat.

      Aferradetes, Xavi.

      Elimina
  10. Un xic trist peró serè i encoratjador del qui se sent fort, i sabent i volguen apreciar la bellesa dels mils recons amagats i per descubrir que ens ofereix la vida, i de sobre tot de les persones que l'habiten ... Aferradetes sentides paula.. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que procuro ser forta, hi ha moments en que no m'hi sento.

      Gràcies, amic ... aferradetes. 🌙⭐

      Elimina
  11. Em sap greu el teu dolor. Malgrat tot t'ha fet fer uns versos que segur són molt alliberadors.
    Ànims i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escriure sempre allibera o almenys treus el que et fa mal.

      Gràcies, Laura! Aferradetes.

      Elimina
  12. Anònim31.3.17

    Deixa lliscar també aquests moments foscos "sense sentit", que dius. Perquè l'univers igual fa sa via i et porta, i travesses la foscor com en un túnel on saps que, en pocs moments, trobaràs la llum.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gronxant-me com si fos dins un gran bressol, així em deixes amb les teves paraules.

      Gràcies, Olga.

      Elimina
  13. Maquíssim poema que ha sabut posar paraules als teus moments de fosca i de silencis, Lluneta. I també ha sabut posar paraules a alguns d'aquests instants personals en què costa tant trobar els mots...
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquests moments només tinc paraules, confuses, amb tants interrogants que no sé ben bé si dic tot el que sent o sent tot el que dic.
      Aferradeta, nina.

      Elimina
  14. la primavera esvera la sang i porta un carrousel d'emocions ....espero que el
    proper poema reflecteixi sentiments més alegres encara que aquest és punyent és un poc trist
    aferradetes perquè el dolor s'esvaneixi i l'alegria inundi les teves venes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es tracta d'emocions de primavera, es tracta de supervivència, del dia a dia, de minut a minut.
      Gràcies pel teu suport, nina!
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  15. Una entrada preciosa! La foto es una passada i el relat també. M'agrada entar al teu racó, Lluna!
    Una abraçada i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi per venir a aquest racó que no és més que un bocinet de mi.

      Aferradetes i bones festes.

      Elimina
  16. No hi han paraules que puguin d'ànims que et puguin alleugerir la situació que segurament estás visquent. Dir-te que tot passarà, que tornarà laiuu llum a la teva vida, encara que sigui un desig de surti des del més profund del cor, sonen també a paraules buides. Només et puc dir que desde la distància, sempre estaré al teu costat.
    Una Aferrada ben forta, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Xavier, les paraules no solucionen la situació, però si que he de dir que m'acompanyen en aquests moments.
      Gràcies, de tot cor.
      Aferradetes ben properes.

      Elimina
  17. "No estim menys, ans al contrari". A mi també em passa això. És un poema molt lúcid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que en fa mal, no deixo d'estimar.
      Gràcies, bonica.

      Elimina
  18. M'agrada això de deixar-se un racó com a refugi, està molt ben pensat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no ho ho vaig expressar com realment és, en aquests moments no trobo cap refugi tot i que ho busco a totes hores.

      Aferradetes, Consol.

      Elimina
  19. Una imagen preciosa, amiga, que nos habla de soledades y divergencias...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, amigo!

      Abrazote. 😊

      Elimina
  20. Tots tenim instants de foscor, però al final, els estels tornen i ens donen la llum que ens cal per seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb un ja em dono per satisfeta, una llum, tot i que sigui petita.
      Bessets, Mari.

      Elimina
  21. Tomando el inicio, "A veces me invaden",implícitamente aceptamos que es solo una porción de tiempo y de estado, con lo cual entendemos que hay otros momentos llenos
    de estrellas y otros estados plenos de luz. Como en el "todo" hay una porción de cada cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El subconsciente siempre en funcionamiento.
      Quizás al no querer reconocer la gravedad de la situación (simplemente para que duela menos, a mí misma o a los demás), recurrimos a ese "a veces".
      Ésto no invalida tu razonamiento, cierto es que si tomamos el "todo", la situación actual sólo es una parte y que es cierto, también, que hubo luz anteriormente. Lo que no se asegura es que pueda llegar a haberla en un futuro.

      Siempre es un placer compartir contigo.
      Una aferradeta ben forta, amic meu. ☕😊

      Elimina

Benvinguts al racó!