09 de maig 2017

FESTA GRAN a Col·lecció de moments!! 🎂🍸📖

Aquests dies he estat rumiant que vos podria explicar d'aquests anys de blogs compartits. Crec que és just, i així ho sento, retre un merescut homenatge a l'home que -juntament amb la nostra estimada companya sargantana- em va donar l'oportunitat de ser aquí amb tots vosaltres. El follet ara no ens pot explicar les seves anècdotes blocaires, però per a tots els que el vam conèixer de ben segur que estarà lluint un gran somriure,  des d'un lloc màgic molt a prop de la lluna.
En una de tantes converses que manteníem, vam estar parlant dels blogs de Google i d'aquesta colla. Els vaig dir que ho pensaria perquè no estava molt segura de saber-ho fer, tot i que era una idea que sempre m'havia seduït. 
El dia 24 de desembre de 2011, la Sargantana em va preguntar si havia posat un mitjó al Pare Noël. Li vaig dir,  -per a què, si no arribarà res!. Va insistir,  -tu posa un mitjó que mai se sap!.  El dia 25, en obrir el correu,  em vaig trobar un gran regal, aquest blog!!. Era preciós i venia amb un conte a la barra lateral fet pels meus amics i amb el desig que el gaudís molt i molt.
Em va costar una miqueta entrar a casa vostra, un mes llarg. La Sargantana m'anava donant instruccions, fins que va aparèixer un comentari del Senyor Gasull, poc després un de na CARME,  que la seguia pels seus dibuixos. Per això sempre dic que són el padrins del blog de Sa Lluna. I així, poc a poc va anar creixent la família.

Per no allargar-me més, només una anècdota, la de la foto que té na Carme al seu blog i que he portat fins aquí.
Foto feta per na Carme
Després d'un matí molt entranyable i un dinar divertit i distès, on per primera vegada ens vèiem les cares i estava complint un dels meus somnis, una trobada real!!; vam decidir anar a prendre el penúltim cafè al Zurich. Es va apropar el cambrer per prendre nota del que volíem. Quan em va tocar a mi, li vaig dir que volia un tallat, en got de vidre, descafeïnat de màquina, curtet de cafè, amb la llet tèbia i sucre morè.  Crec que li va entrar un no sé què, em va mirar amb estranyesa i, abans que pogués dir res, en Fra Miquel li va dir, -deixa'ns el bloc de notes que nosaltres ja anirem anotant els nostres gustos. Va respirar alleujat mentre marxava i les rialles del grup omplien tot l'espai. En el moment de la foto, li passava la meva comanda a Fra Miquel (que va escriure una bona estona). ◠‿◠

Segurament podríem omplir moltes pàgines amb totes les anècdotes,  de moment vos deixo amb aquesta.
Gràcies CARME per sempre ser a prop meu, 
gràcies  a tots i a totes,  per tots els moments que m'heu regalat.


* Si cliqueu damunt les paraules escrites en grog, vos portaran als meus tresors.😉

34 comentaris :

  1. A vegades sóc una mica inconscient... us vaig demanar anècdotes blocaires i no vaig preveure que m'emocionaríeu a cada una que en llegís. Cap problema, ja m"agrada emocionar-me... però m'heu agafat de sorpresa..

    Gràcies, ninona, per aquest post tan i tan bonic. Me l'enduré al lloc dels posts d'aniversari i de records blocaires, encara que la gent ja l,haurà llegit aquí. M'agrada tenir-los junts (com un avar que compta els seus diners, jo comptaré posts bonics i afectuosos) i m'agradarà ampliar-ho, en endavant, si sé com fer-ho.

    Abraçades aferradetes. O aferradetes ben abraçades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ens emocionarem tots, Carme.
      Van passant els dies i els anys, tot sembla que es va posant al seu lloc, com si ho tinguéssim en capsetes ben col·locadetes al servell i al cor. De sobte una imatge o una paraula o un fet, fa que s'obrin i llavors surten els sentiments.
      Només volia deixar una anècdota divertida i gairebé sense voler n'he obert unes quantes que he anat unint mitjançant els enllaços que vos he deixat. Són diferents instants d'aquest blog que m'han portat a records que semblaven adormits...i m'he emocionat.

      Em pensava que ho podíem publicar, disculpeu si no era així.

      Aferradetes ben dolces i moltes gràcies, preciosa.💖

      Elimina
  2. Aquestes petites anècdotes et fan reviure un dia sencer. Pobres cambrers!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia d'aquells que en diem especials i únics, nina.
      Gràcies!
      Aferradetes.🌺

      Elimina
  3. Divertida l'anècdota. :-))
    Aprofito des d'aquí per enviar una salutació a tots el cambrers que es guanyen el cel cada dia tractant clientes com tu. ;-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tallat s'ha de fer, tant si ho vull així com d'una altra manera. Com sabeu n'hi ha de moltes classes, amb més cafè que llet, tant de llet com de cafè, amb menys cafè que llet, amb llet freda o tèbia o calenta, amb sucre o sacarina...Si fos un producte fet, no caldria especificar com ho vols, oi?
      A Andalusia "un manchado" és un cafè amb una gota de llet i "una manchada", llet amb poc cafè. Llavors tenim els descafeïnats, de màquina o de sobre i així podríem seguir i seguir amb els tassons o les tasses...
      Ja veus que no és cap cosa estranya especificar com ho vols, això sense entrar a discutir qui paga, que és un altre tema.◠‿◠

      Va ser un moment divertit. Gràcies, Mac!
      Aferradetes.🌾

      Elimina
  4. Com a persona que va treballar de cambrer durant dos estius, et diré que demanant un cafè ets una perepunyetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cambrers del meu poble no tenen cap problema amb mi. Són tan professionals que amb un sol cop que ho diguis ja no cal repetir-ho més. A la propera, només dient un tallat, ja t'ho porten com vols. Això és la diferència entre un bon cambrer i un que no en té ni idea.
      M'apuntaré la paraula que desconeixia.😉
      Gràcies, Xexu...aferradetes!✰

      Elimina
  5. Hola Paula! jo no estic en aquest món tan entranyable que sembla el món dels Blogaires... La idea em sedueix i més, com furtivament vaig entrant, molt a poc a poc, potser massa i tot, i descobreixo perles de diverses formes i brillantors... Però Perles, al cap i a la fi. El teu detall del talladet crec que connota una manera de ser i de saber el que un vol, encara que per qui te l'hagi de fer, pogui ser una auténtica tortura (que ja em diràs!) Tu vas trigar un mes a posar-te en el blog i has teixit una xarxa de grans amics. Potser perquè qui et va fer el regal, va guiar-te amb saviesa, desde la distància. Ara quan intercanvies hores i hores de comentaris i posts mutuos, ha de ser una maravella poder "conèixer" o millor dit, re-conèixer en persona a aquells que esteu lluny, uns dels altres. No sé, potser en aquest post de homenatge entre vosaltres, jo només sóc un furtiu que es fica allà on no el demanen, però vols que et digui... que no us hagi conegut fins ara, no vol dir que en un futur futurible esdevingueu part de mi. Jo, un més, entre la xarxa dels bloggaries, ni més ni menys (o ni més ni pus, com dieu els/les Ses Illes. L'inspiració avagades et gira l'esquena, però qui sap si no surt un altre bolet, un altre brot verd, algun dia. Una abraçada.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Xavier!
      Em sembla que el blog ja el tens, ara només has d'anar fent al teu ritme. El blog és teu i ets tu qui t'has de marcar el ritme. De mica en mica veuràs que arribaran comentaris i tu n'aniràs fent als altres blogs. Així es crea un vincle entre blocaires que són afins a tu o totalment diferents. La paleta de colors és molt diversa. Pel que fa a ser un intrús en absolut!, aquesta colla és molt gran i oberta a tothom, a més d'acollidora. Així que sense por!!😉

      I el tallat??? Gairebé sempre sé el que vull!!
      Aferradetes ben fortes.✨

      Elimina
  6. Un gran record el del dia del Café Zurich...Ara que no si val posar al pobre cambrer en un compromís...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta trobada Roser no era la del Zurich, tot i que a la presentació del llibre també vam ser allà. Crec que no vas poder venir a la primera.

      El cambrer va tenir una reacció lògica, de la mateixa manera que nosaltres també al demanar-li el bloc de comandes, érem uns quants i hagués trigat molt per prendre nota de tot.

      Gràcies, nina!
      Bessets.😚

      Elimina
  7. La bona companyia dels altres blogaires és l'essència dels blogs. Quina bona lluna ens il·lumina Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert, aquest blog no tendria cap sentit sense voltros.
      La lluna sempre amb noltros, sempre acollidora.

      Gràcies, Xavier...una aferradeta ben forta.💚

      Elimina
  8. Ostres Lluneta....jo sense saber que el padrí....espero que em perdonis de tants anys sense donar-te el tortell de rams.....;)
    He fet una repassada per les fotos que vares fer.....una autèntica passada, gràcies per recordar-ho, jo quasi ni ho recordava. Ets un encant...et dec el tortell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiii tinc una padrí molt despistat!!
      Doncs res, esperant els tortells em deixes.😉

      Tu si que ets un solet, cuida't ehhh!!
      Aferradetes, Joan.💜

      Elimina
  9. Sa Lluna, vam coincidir en el record de la trobada a Barcelona i aquell darrer cafè al Zurich. Tots pendents de les característiques del cafè que volies, em sembla que va passant pels meus ulls tota la seqüència d'aquell moment, tots amb la sensació que trigaves més en demanar-lo que el cambrer a portar-lo. Jo després no vaig poder anar a la prresentación del llibre, però aquests dies a Barcelona sempre els recordaré com una cosa molt especial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eres ben a prop, testimoni de primera fila.😉
      També tinc molts bons records d'aquells dies a Barcelona. Venir de lluny li donava un plus a tot el que va passar, la bona companyia, les paraules i les mirades, l'afecte i sobretot la il·lusió de la trobada...
      Gràcies, Alfons!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Bessets, Alfons. ❛‿❛

      Elimina
  11. Cuantas anécdotas hay dentro de un blog. Así vamos todos aprendiendo a fuerza errores y de y acándolos adelante para que siga funcionendo.
    He i oido pedir cafés raros , pero el tuyo se lleva la palma😊
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando llevas unos años por este mundo, sin darte cuenta, vas acumulando muchos momentos de todos colores y sabores. De vez en cuando dar un repaso te hace volver a esos instantes y curiosamente en muchas ocasiones ya los ves de otra forma, ni mejor ni peor, diferente.

      El cortado? Como puedes ver soy una "chica" que sabe muy bien lo que quiere y cómo lo quiere, jajjaja!
      Un besazo, amiga. 💕

      Elimina
  12. Hola Sa Lluna!
    Sóc Mireia, de l'equip editoria de Descriu. T’escric per presentar-te aquest nou projecte (www.descriu.org), un espai obert de pensament, creació i difusió en llengua catalana. Volem que siga divers, transversal, dinàmic i de qualitat. Un equip editorial expert gestionarà la visibilitat en l’espai per proporcionar als lectors i lectores continguts excel·lents.

    És un projecte promogut per la Fundació Scito (www.scito.org), una fundació privada dirigida per professorat de la Universitat Jaume I de Castelló. L’objectiu del projecte és crear un gran entorn de publicació i de formació de comunitats actives en la nostra llengua.

    Ens agradaria molt que dedicares una estona a bussejar per la web i que t’animares a publicar alguna coseta. Tenen cabuda tot tipus de relats (assaig, poesia, ficció, ressenyes de discos, llibres, pel·lícules, etc.) amb l’única limitació del relat breu (textos amb un temps de lectura aproximat d’uns deu minuts). Voràs que per publicar cal registrar-se. Hem creat a més un espai per a les autores i autors per tal que es presenten amb una imatge i una breu biografia. La idea és que puguen tenir seguidors/es, crear la seua audiència i interactuar amb els i les lectores. També es pot compartir el relat publicat en les xarxes socials (voràs que la publicació és immediata, apareix a la secció de Els + recents).

    El procés és molt senzill. S’explica en http://www.hola.descriu.org/


    Moltes gràcies i espere que t’agrade!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, Mireia.
      Prenc bona nota del vostre projecte i en tenir una estoneta llarga li donaré un cop d'ull.
      Moltes gràcies per venir fins aquí!
      Aferradetes.😉

      Elimina
    2. Hola Sa lluna! com va? Espere que molt bé. Ací a terres valencianes fa mooolta calor, espere que per allà estigueu més fresquetes!
      Sols volia dir-te que divendres 23 de juny a les 19.00h farem una presentació de Descriu a Palma, per si et vols acostar, és a la llibreria Rata Corner (c/Hostals n.17). Ens agradaria molt vore't per allà.
      Salutacions,
      Mireia

      Elimina
    3. Hola, Mireia!
      Agraeixo immensament que hagis pensat amb mi per aquesta presentació però per circumstàncies personals no podré ser-hi.
      Vos desitjo que vagi tot molt bé i espero que en un altra ocasió pugui tenir el plaer de conèixer-vos de més a prop.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes. ◠‿◠

      Elimina
    4. Xe! una llàstima que no pugues ser-hi.
      De totes formes moltes gràcies pel teu temps i les teues respostes. Espere que en breu ens faces una visiteta virtual pel Descriu.
      Salutacions!

      Elimina
  13. A mi no se m'acut una anècdota interessant en relació a cap dels meus blogs com la teva. Hauré de rumiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així com vaig anar repassant els posts d'anys enrere em van venir molts moments especials que servirien com anècdotes, de moment deixo aquesta. Potser més endavant en surtin més. 😉

      Segur que entre els blogs i les trobades en pots triar moltes, nina.
      Aferradetes i gràcies!🌺

      Elimina
  14. Jo soc el cambrer y me'n vaig a Urgencies...

    :P

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs malament, oi? ◠‿◠

      Bessets, Xavi!😘

      Elimina
  15. Aquests és el comentari i la resposta que he trobat a un dels enllaços que vos he deixat:

    Laura T. Marcel 13.5.17
    Fixa't que ara ho se perquè he caigut aquí i m'adono que m'havies també iclós a mi en la teva llista i ho sense ni adonar-me'n i sense agrair-t'ho. I ja fa gairebé 2 anys d'això!!! Ai, el temps! Passa sense adonar-no-se'n amb una velocitat de vertígen! Petons lluneta.


    sa lluna 14.5.17
    Gairebé quatre anys!
    Si que passen de pressa els anys, però ja saps que en aquest racó mai s'arriba tard.
    Gràcies a tu per venir fins aquí!
    Aferradetes, nina. ◠‿◠

    ResponElimina
  16. Son boniques i curioses i interessants les vostres anècdotes. Gràcies per compartir-les.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho hem d'agrair a la Carme. Sempre hi ha coses per explicar i triar-ne una és un poc complicat.
      Celebro que t'hagin agradat.
      Aferradetes i bona tarda!! ◠‿◠

      Elimina

Benvinguts al racó!