 |
| Sierra Nevada (Granada) |
Més que una muntanya altiva i forta,
em sento un rierol que bota i corre,
que acarona i banya,
que fent camí, besa la mar.
 |
| Riera del Vilar (La Bisbal d'Empordà) |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
hola Paula,que tinguis un bon dia amiga
ResponEliminaMoltes gràcies, Salvador!
EliminaBon dia per a tu, també.
Aferradetes.🌹
Entre l'exuberància i el que simplement és bell. A mi també m'agrada més el que és contingut.
ResponEliminaCadascú és com és . . . diuen.
EliminaJo crec que cadascú és com es sent.
Aferradetes, nina.🌺
Hi ha moments per tot, i depenent del moment està bé sentir-se d'una manera o de l'altra.
ResponEliminaSuposo que sí, pel que fa a mi no m'he sentit mai forta ni altiva.
EliminaAferradetes i bon dia.☼
Que bonic sentir-se rierol. I que preciós el teu poema!!!
ResponEliminaHem coincidit parlant de l'aigua... jo no parlava de mi, però si d'una persona amiga.
Tinc una atracció molt forta per l'aigua, fins i tot a la que surt d'una aixeta . . . serà que també som aigua.😉
EliminaAferradetes i gràcies, Carme.♥
No pateixis que s'acosta molta més gent a un rierol tranquil que a un cim de muntanya, estaràs molt ben acompanyada
ResponEliminaAmb el vertigen que tinc, a la muntanya molt poc i no és que no m'agradi, és que em quedo tancada i no ho puc ni ho deixo gaudir.
EliminaGràcies, Joan!!
Aferradetes.💚
Que bonica la fotografia de la riera "dolça i lenta" com deia la cançó dels Esquirols.
ResponEliminaLa teva reflexió la comparteixo... gairebé sempre. Perquè també m'agrada l'alta muntanya.
Una aferradeta, Paula.
A mi em feu enveja tots els que aneu a la muntanya, no la puc gaudir com m'agradaria. Es veu que l'equilibri no està fet per a mi.😊
EliminaAferradetes, Xavier.🌾
Paisatges que conviden a somiar!
ResponEliminaUna abraçada Paula
Tota la natura és espectacular i això de poder-la enxampar un instant, no sols amb els sentits, és també genial.
EliminaAferradetes, Josep! 📷
Ets més com el rierol inquiet que l'hi agrada descubrir camins variats, amb la certesa que arribará a acriciar tard o d'hora el nostre mar...
ResponEliminaDoncs sí que m'agrada descobrir diferents camins, tot i que t'asseguro que la certesa no la tinc tant clara com penses tu.
EliminaArribar? Sense presses, amb bon pas, sempre arribes a un lloc o altre. Jo crec que lo més interessant no és arribar, sinó el camí que fas.
Aferradetes, mataroní. ◠‿◠
Un rierol plàcid, perquè una muntanya ens supera.
ResponEliminaTotes les coses molt grans em fan una mica d'angoixa. I no per ser grans, més bé pel poder o la força que puguin tenir o que es creu que tenen.
EliminaAferradetes, nina.🌺
El rierol és més humil, la muntanya és més altiva, sense proposar-s'ho, però segur que ha donat vida a molts rierols...Tot forma part de la natura!
ResponEliminaPetonets bonica.
Aquest poema va sorgir com a resposta a un comentari comparatiu desafortunat . . . la natura és bella, tota ella.
EliminaBessets, Roser!!💖
Ets aventurera. El rierol fa camí, s'arrisca. La muntanya està a l'espera i no es mou.
ResponEliminaCert, la muntanya no es mou. Ets tu que hi has d'anar. I a mi m'agraden els camins, siguin d'anada o tornada.
EliminaAferradetes, Teresa.💫
I no obstant, el rierol ha necessitat de la neu que un dia va formar part dels cimals de la muntanya per poder ésser, i que ara duu la seva essència... Un bell poema, Lluneta!
ResponEliminaAquí està, tots ens necessitem per poder ser qui som i, de vegades, com som. Per tant, ni tots podem ser muntanyes, ni tots podem ser rierols.
EliminaGràcies, preciosa!
Aferradetes.💚
La vida flueix, lenta o enjogassada, fa camí cap al mar.
ResponEliminaBonic!
De vegades s'estanca, tot i no ser el que més m'agrada, segur que també hi traiem profit.
EliminaGràcies, Glòria!
Aferradetes.ღ
Un rierol petit que suma forces amb molts altres rierols.
ResponEliminaSom part d'un tot,
Eliminasent un tot nosaltres mateixos.
Aferradetes, Rafel!🌹
ser un rierol que fa bots d'alegria i dur l'aigua arreu està molt bé sa lluna!
ResponEliminaaferradetes d'aigua
Sense més grans aspiracions, sense fer massa soroll, tranquil·lament i amigablement.
EliminaAferradetes dolcetes.🌙
Aigua clara i fresca, que musiqueja mentre s'escola per entre les pedres per arribar allà on es proposa.
ResponEliminaPetons.
De vegades sense proposar-s'ho arriba a indrets ben interessants.😉
EliminaAferradetes, bonica.✿
Un rierol enriolat! I la muntanya allà, que també és bonica de veure...
ResponEliminaTot és bonic de veure si ho vols veure amb bons ulls.
EliminaVeus? Cercant per fer un trencaclosques m'he adonat que la paraula "enriolat" no té el significat que em pensava. ❛‿❛
Aferradetes i bessets per a totes dues 🎶🎶🎶
Què boniques les teves fotos!! :-)
ResponEliminaJo no em sento ni muntanya ni rierol... avui em sento... no sé... com un petit bassalet de pluja que tremola amb el vent...
Un bassalet on s'hi reflexa tot un món?
EliminaAferradetes ben fortes, d'aquelles que escalfen molt.💕