Jo també veig una cara i uns ulls .... potser no li calen les paraules. Tan que m'agraden a mi, però reconec que la guineu tenia raó, és una font de mals entesos.
No em fa res asseure'm en silenci, cada dia una mica més a prop.
A la font no li calen les paraules, a nosaltres sí però no sempre. De vegades en silenci et pots sentir més a prop, tot i que sembli estrany. Aferradetes, preciosa.
En un món amb tanta comunicació immediata, sembla que hi ha instants que sobren totes les paraules, sobretot si no serveixen perquè hi hagi més enteniment. Gràcies, Roser... aferradetes!
Al blog de Jesús M. Tibau, fa uns anys recollia imatges de cares fetes amb objectes diferents. Font de malentesos el llenguatge ho és, per la interpretació errònia que fem constantment. Però també ens apropa, al capdavall.
Si ho recordo, cares molt divertides. Això és així, les paraules ens poden allunyar o apropar, depenent de com es diuen i com són rebudes. Aferradetes, Helena.
Aquesta font és una cara que parla amb els ulls.
ResponEliminaÉs una part de la font, però sí he de dir que va copsar la meva atenció la seva força només en veure-la.
EliminaAferradetes, nina.
Una imatge extraordinària i plena d'encant!
ResponEliminaUna abraçada
Moltes gràcies, Josep!!
EliminaAferradetes.
Jo també veig una cara i uns ulls .... potser no li calen les paraules.
ResponEliminaTan que m'agraden a mi, però reconec que la guineu tenia raó, és una font de mals entesos.
No em fa res asseure'm en silenci, cada dia una mica més a prop.
A la font no li calen les paraules, a nosaltres sí però no sempre. De vegades en silenci et pots sentir més a prop, tot i que sembli estrany.
EliminaAferradetes, preciosa.
A veure si és veritat que cada dia ens entenem una mica més, estaria molt bé...Bonica aquesta font.
ResponEliminaPetonets dolcets, Lluneta.
En un món amb tanta comunicació immediata, sembla que hi ha instants que sobren totes les paraules, sobretot si no serveixen perquè hi hagi més enteniment.
EliminaGràcies, Roser... aferradetes!
Els lleons ofereixen un mossec d'aigua.
ResponEliminaDolls de paraules.
Un lleons generosos, Xavier.
EliminaAferradetes.
Una fuente que parece que nos está mirando con esos ojos de metal.
ResponEliminaBuena foto, buenas simetrías y unas texturas estupendas.
Feliz semana 😘
Gracias por tus buenas palabras, Enrique.
EliminaBesos.
Aquesta font és d'aquelles que tocant el botonet s'obre la boca i es deixa anar....M'agraden aquestes
ResponEliminaCreuràs que no hi vaig beure? A la propera t'ho explico.
EliminaAferradetes, Joan!
Jo també hi vaig una cara... una cara amb una mirada melancòlica, una mica tristona... però bonica.
ResponEliminaEstem d'acord en que tenia molta força, no sé si era tristesa o melangia.
EliminaAferradetes, bonica!
Al blog de Jesús M. Tibau, fa uns anys recollia imatges de cares fetes amb objectes diferents.
ResponEliminaFont de malentesos el llenguatge ho és, per la interpretació errònia que fem constantment. Però també ens apropa, al capdavall.
Si ho recordo, cares molt divertides.
EliminaAixò és així, les paraules ens poden allunyar o apropar, depenent de com es diuen i com són rebudes.
Aferradetes, Helena.
Vaya mirada que tiene la fuente 😉 Guapa foto !!
ResponEliminaBuen fin de semana.
Besos
Muchas gracias, Laura!
EliminaFeliz tarde ... besos.