- Et vesties de pagesa? ... Si
- Per quin motiu? ... Per tradició
- Algun tema tradicional, o per anar a feinejar al camp? ... No he feinajat mai al camp, sóc de generació posterior a quan es feia, per a ells era la seva roba normal de tots els dies.
I he pensat que si ho explico amb imatges podria quedar millor, AQUI
Quan era petita hi havia una tradició de vestir a la mainada de pagesos, es feia en gairebé totes les festes dels pobles.
La meva àvia Paula - amb la qual vaig compartir tretze anys de la meva vida - anava vestida de pagesa gairebé fins que es va morir. No en les festes, no, ella es vestia cada dia amb la seva faldilla llarga, el gipó, el rebossillo i el davantal. Quan se'ls tallava els cabells a les nenes, es guardava en forma de trena per afegir al cabell natural i fer la trena més vistosa. L'àvia la pentinava tots els dies, abans de enganxar-la a la seva
Sa meva padrina Paula i els néts |
Ballant amb el meu germà |
Després de la seva mort no em vaig tornar vestir fins que vaig conèixer al pare del nostre fill. Era de Binissalem, poble reconegut pels seus vins. Per la vermada es fa una gran festa i la gent del lloc, sobretot els joves, van preparant unes setmanes abans les carrosses que desfilaran l'últim dissabte de setembre. Els motius de les mateixes poden ser reivindicatius, de protesta, de la vermada... i totes opten al premi. Durant els anys que vaig participar, en tres vam quedar campions (que recordi). Els que quedaven en primer lloc, tenien l'opció de presentar-se posteriorment a Palma, a la festa de Santa Catalina Thomàs, la Beata. I els diners aconseguits amb el premi s'utilitzaven per a liquidar despeses i fer un dinar tots plegats.
Aquí us deixo unes imatges, des de les primeres a aquestes havien passat més de 30 anys. Us ensenyo una de les carrosses amb la qual vam obtenir el primer premi, com podeu veure, és un treball de xinesos. En algun lloc he de tenir la de la plaça de l'Església, amb la seva façana i tots els detalls, si la trobo, la enganxaré més tard.
el meu fill ben petit
Posesió mallorquina a escala petita
mireu els arbres darrere del meu fill |
les cortines eren de roba
FOTOS PRÒPIES |