.jpg)
.jpg)
BLUEsCLÀSsICA
JAzZ
SOuL
ROcK
FUnK
REGgAE
DAnCE RaP
RELAxACIÓ/
CHILL OuT
LLATINa
PoP FOlK
CeLTA
ÒPErA
NOVA CANçÓ/
PRoTESTA ...
Aquest és un dels més cars que he tingut de joveneta.
Ara que les tecnologies han avançat un munt perquè ens surti més econòmic (això no vol dir de millor qualitat), és quan estic sense càmera, bonament acceptable vull dir ... ai Senyor!!
El meu petit jardí, encara que com podeu veure poques plantes d'ornament. No fa gaire que em dedico a ell, però sembla que de moment no m'ho he carregat. Tinc estèvia, herbasana, menta, juevert, alfabaguera, àloe, espígol ... i si tot va bé, n'aniré incorporant de noves, així com vagi aprenent la seva utilitat.
No podien faltar els llibres, que van i vénen amb més o menys intensitat ... quan era més joveneta els devorava, ara -treballant deu hores diàries- busquen un espai entre el meu temps lliure.
I no puc oblidar-me dels blogs, els que llegeixo, els que llegeixo i comento i els que m'agradaria poder llegir i no puc ...
... i vosaltres, QUINS "VICIS" TENIU??
Lluna, solo para agradecerte muchisimo tus palabras... Ay, que contraste entre nuestras andanzas por las playas del Cantábrico y por los trigales recien segados de Castilla...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, amiga... Ya volvere con mas calma...
Dos paisajes completamente diferentes e imagino que los momentos vividos en ellos diferentes también, pero no por ello menos bellos. Me sorprendieron ambos.
EliminaYa sabes, regresa cuando gustes! :)
Besos.
Confessables, llegir i escriure. Segur que el teu jardí creixerà amb força! Petonets
ResponEliminaEl jardí va fent, sembla que no li desagraden les meves mans. :)
EliminaUn inconfessable?? ;)
Bessets!
No sé perquè però a l'estiu m'agrada llegir Agatha Christie, és com un vici. Un altre és buscar un lloc on es puguin veure les estrelles i mirar de descobrir com es diuen.
ResponEliminaImagino que podríem fer una llarga llista tots i n'hi hauria molts semblants.
EliminaTambé tinc un lloc especial per veure la lluna envoltada d'estels cada nit, no molt lluny del meu petit jardí.
Bona nit ... aferradetes!
Aquests són vicis petits, la música la fotografia, la jardineria...Petit jardí dius? amb aquestes atzavares i altres plantes tan enormes! veig que cultives plantes aromàtiques i medicinals...Per el títol d'un llibre veig que llegeixes llibres d'auto-ajuda, a mi no em fan gaire el pes!
ResponEliminaSaps en Raimon diu que ell això de la cançó de protesta no li agrada, ell en diu cançó de testimoni, qüestió de paraules. Avui he estat revisant l'entrevista que li vaig fer, algun dia la posaré, perquè vull fer un apartat al blog amb els programes radiofònics de l'any de la picó...És interessant veure si la gent continua pensant igual, o es miren les coses des de un altre punt de vista.
Petonets estiuencs.
Quan la sanitat no et tracta com toca, alguna cosa cal fer. De moment busco altres solucions i com més naturals millor. És un petit jardí, el tinc a un raconet des balcó, tot i que m'agradaria tenir més espai per sembrar flors que també m'encanten.
EliminaPel que fa al llibre jo no ho catalogaria d'auto-ajuda, de cada vegada estic més convençuda que hauríem de conèixer més el nostre cos i el que és més important, saber-ho escoltar i cuidar. Tinc un germà que fa ioga i m'ho ha deixat per si hi ha alguna cosa que m'interessi. Una de les coses més interessants que hi he trobat és aprendre a respirar per allunyar tensions i " mals rotllos", de moment funciona. :)
Serà interessant recuperar aquestes entrevistes. Crec que tots tenim una altra visió de les coses, passats uns anys.
Bessets desvetllats.
El primer vici, sense dubtar-ho són els llibres. Des de sempre.
ResponEliminaEl segon escriure, des de joveneta que escrivia diari... M'agrada explicar les coses que penso i que sento.
Elntercer els blogs, ara. S'ha fet tant gran, tant gran que menja molt d'espai.
El "vici" d'escriure també el tinc de molt petita, tot i que sempre ho havia fet només per a mi. Vaig començar amb cinc anyets fent contes, després vaig seguir fent un diari al qual es van ajuntar llarguíssimes cartes en una etapa bastant comunicativa de la meva vida.
EliminaAra ja no hi ha diari i els contes han pujat al blog, històries reals i de ficció que comparteixo amb tots vosaltres. La correspondència s'ha reduït als correus electrònics i ja no tinc el plaer de conèixer al carter ...
I pintar, tot i que jo diria crear Carme, també ho fas molt bé. :)
Aferradetes ben grans!!
Doncs jo no et sabria dir cap vici.....el que si tinc són moltes coses que m'agrada fer com llegir, escriure, fotografia, bicicleta, jardi, hort, viatjar......Però a vici no arriba, encara que reconec que col.lecciono sorra i cerveses dels paisos on viatjo.
ResponEliminaI tens espai per tanta sorra i cerveses?? ;)
EliminaPel que he llegit ets un manetes, per tant tens moltes coses per fer i el millor de tot és que sembla que t'ho passes bé fent-les totes.
No paris i gaudeix sempre!!
Bessets!
M'apunto als llibres, naturalment, però els trobo tan sans que no els vull considerar vicis! Els blogs sí que ho són, de vegades em passo i tot.
ResponEliminajejjejej ... aquests blogs ens tenen ben enganxats a tots ... i que no és maco?? :)
EliminaAferradetes!
Entre bloguers guanya el llegir i l'escriure, per alguna cosa estem aquí :) A mi tampoc no em queda massa temps per altres vicis. La xocolata negra tb ho seria ? :)
ResponEliminaXocolata ... has dit xocolaaaata?? Això si que és un gran vici!! :)
EliminaBlanca, negra, desfeta, pastissos de, coques de, bombons de ... aiiiiiiiiiii!!
Bessets, farcits de ... ;)
El blog és un bon vici que molts compartim, em sembla. Per cert, quan es passa d'afició a vici? Per mi ho seria el cine, diria, i els llibres segons l'època. Tema plantes, em temo que no, però sí entraria en l'àmbit gastronòmic amb la xocolata i el formatge. De vegades tinc autèntiques fixacions amb cançons que em poden durar un mes o dos i que em sembla que es pot qualificar de vici. Bessets (un altre vici ;)
ResponEliminaUiii ... no sabria dir-te quan és el moment que passa d'afició a vici, potser quan et mors si no ho fas?? ;)
EliminaM'imagino que qui va inventar la xocolata no podia imaginar-se la cua que portaria aquest "vici"!! Només amb pronunciar el seu nom la boca se'm fa aigua!! :)
Bessets, aferradetes, més bessets, més aferradetes ... veus? és addictiu!!
La música, sens dubtar-ho. Llegir, la fotografia i darrerament els blogs. No sempre en aquest ordre. Depèn la temporada, el moment, les ganes...
ResponEliminaPetonet ;¬)*
No saps com em fa de contenta veure el teu comentari aquí. Gràaaacies!!
EliminaJo penso com tu, crec que aquestes coses van per moments, suposo que de l'estat anímic de cada moment.
Bessets!! :)
Supongo, amiga, que la lectura, y la fotografia, y Egipto, y mirar las estrellas las noches de verano, y pasear, y...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Lluna
... y de las atrevidas turistas que se interponen entre el paisaje y tu cámara, jejjej
EliminaComparto varias aficiones o "vicios" tuyos!! :)
Otro abrazo inmenso, amic.
Amiga, hace tiempo que me di cuenta de que tenemos algunos vicios compartidos...
EliminaMagnifica cosa, por cierto
Un abrazo fuerte
:)
EliminaBesos y más abrazos!!
Si entenem per vicis, les aficions que ens costaria deixar; jo també citaria la lectura des de sempre i els blogs des de fa alguns anys.
ResponEliminaSi Mac, aquest era el sentit que li volia donar a la paraula "vici".
EliminaAferradetes!! (un dels meus vicis) :)
No se si vicis... plaers... u obsessions...
ResponEliminaLa xocolata, els llibres per descomptat, a estones la música i a estones els silencis i també la fotografia, tinc cents i cents de fotos, algunes de res en concret i de tot alhora, però moltíssimes de moments. Sempre dic que si mai perdo la memòria m'ensenyin les fotos, encara que no reconegui a ningú sé que em faran feliç.
Jo crec que és una barreja de tot un poc.
EliminaTambé tinc moltes fotos i crec, com tu, que si perdés la memòria si m'ajudarien a ser feliç.
mmm ... què bons els silencis també!! :)
Bon diumenge ... aferradetes!!
Hola! Abans que res felicitar-te per aquest racó tan especial que tens, m'ha agradat molt descobrir-lo i les raons són ben evidents, doncs el teu últim post "CONFEssABLES" és el primer que he llegit i els meus "vicis confessables" són molt semblants als teus, exceptuant "el jardí", doncs no dispose de pati ni de jardí ni res que se li sembli.
ResponEliminaEntre els meus "vicis" més enrelats, puc citar: la lectura, preferentment la novel·la; el cinema, qualsevol pel·lícula que em digui coses; la música, tan variada com la que tu proposes i, per suposat la versió que ens has regalat de "Y sin embargo", l'adore; anar amb bicicleta, sol o amb el meu fill; molt especialment la fotografia, de la qual veig que també ets aficionada, una bona xerrada amb bons amics sempre sol ser reconfortant; ...
A tots aquestos "vicis" els hi dec gran part de les meves bones estones i de qui sóc, m'han acompanyat gairebé sempre en la vida.
Supose que ara sí està ben clar per què m'ha agradat tant el teu blog.
Ah! i gràcies per haver-te afegit al meu. Molt bon estiu i una abraçada.
Benvingut Gabriel a aquest petit racó de la Mediterrània, gràcies per compartir els teus "vicis" !! :)
EliminaEstic amb tu quan dius que tots ens fan el que som, també crec que sense ells no tindríem aquests moments especials als que anomenem felicitat. Benvinguts tots plegats!!
Pel que fa al jardí és un raconet dins el balcó que no és ni pati ni jardí, ni gaire gran de contingut però sí que m'omple molt en aquests moments. T'hi animes? :)
Espero que et segueixi agradant fer una passejadeta per aquí de tant en tant. Ens llegim!!
Bones vacances ... aferradetes!!
Escriure, fer fotos, caminar i fer fotos, menjar xocolata, menjar formatge, fer la migdiada...aquests són confessables.
ResponEliminaFedora
Val, val, m'ha quedat prou clar!! ...
Eliminahauria d'haver demanat els inconfessables, però clar deixarien de ser-ho. ;)
Bon diumenge nina!!
Bessets.
Els petons… i lo que surja. ;)
ResponElimina"Lo que surja" sembla molt interessant ... més pistes?? ;)
EliminaBessets a cabassos plens!! :)
Sabina tb és un vici confessable? Mai m'havia interessat. Dimecres, en un sopar, dos nois i una noia es van posar a cantar cançons acompanyats d'una guitarra. I en van cantar dues que em van emocionar moltíssim. En preguntar de qui eren, els meus compis em van explicar que eren de Sabina totes dues. Des de dimecres, vaig descobrint-lo, poc a poc....
ResponEliminaEls blogs som un vici, i un vici molt acollidor!!!
Sabina és un vici de fa molt de temps, des del concert amb en Serrat encara més i més!!
EliminaEm tenen ben enganxada els dos, tot i que n'hi ha més que m'hi tenen, amb això no puc ser fidel només a un, quina creu!! ;)
Dels efectes dels blogs en patim tots ... crec!
Aferradetes i molt bon dia!!
això no són vicis això són tresors! aferradetes d'agost i diumenge!
ResponEliminaPetits tresors que ens fan la vida més maca.
EliminaBessets i bon vespre!!
Ai LLuneta del meu cor...Compartim tantes coses sense saber-ho... Compartim música, llibres, records, gustos...
ResponEliminaNo diré res, però tu m'entendràs. Desitjo de tot cor, de veritat, que estiguis molt bé, que tot allò que m'expliques funcioni cada dia millor... Tenim un mail, recordes? Vas bé, és a la feina!
Gràcies nina, de tot cor!!
EliminaEspero poder compartir, més i millor, amb tu per molts d'anys. :)
Aferradetes ben fortes!!
Quin post tan ben organitzat i explicat!! :-))
ResponEliminaCada petit-vici amb la seva foto i la seva explicació... tot tan ben posadet!! ;-))
Ara que, per fi, passo (no m'agrada passar i deixar una resposta "de compromís" hehe) vaig a analitzar quins vicis compartim i quins NO compartim ;-)
Som-hi, LLUNETA!!
1.- Música: Jo també tinc el vici de la música però actualment no sé què em passa, m'aixeco, poso Catalunya Informació i au, a sentir les mateixes notícies una i una altre vegada, declaracions dels polítics, etc. Hauré de fer-te cas a tu i tornar a gaudir-ne ;-)
2.- Fotografia: M'agrada moltíssim, però no en sé... En tota la meva vida he tingut dues càmeres (que siguin meves, vull dir. De petita agafava la dels pares, que era molt normal) i cap d'elles res de l'altre món. Sembla ser que tinc certa gràcia natural perquè em quedin acceptablement bé, o trobar escenes boniques... però no en sé. Vull dir que si tu poses les meves fotos al costat de les de la gent que en sap (que han fet algun curs, que tenen bones càmeres) les meves segur que seran les pitjors... Ara bé, si agafes un grup de persones normals i corrents i els hi demanes que surtin a fer fotos de coses que els agradin de la ciutat (per dir alguna cosa) és probable que les meves siguin de les millors... (suposo que és perquè hi poso il·lusió i admiro molt a qui en sap "de veritat") :-)
3.- Jardineria.- Aquí sí que no coincidim gens ni mica! :-)) Sóc un autèntic desastre. Les plantes, quan em veuen, volen fugir i ho farien si tinguessin cames. A més, tampoc m'atrau massa. M'agrada veure un jardí ben cuidat, però no em crida l'atenció fer-ho jo :-))
4.- Lectura.- I aquí tornem a coincidir... per cert quin punt de llibre tan xulo que treu "el cap" pel teu llibre!! ;-))
Igual, igual que tu... de joveneta els devorava... després ho vaig deixar una mica (tot i així, sempre anava llegint alguna cosa, clar) i ara, amb el tema blogs, recomanacions i tot això, torno a llegir força ;-))
5.- Llibretetes, llibretes, llapis, retoladors, colors, tinta, paper, cartolina, pintura... tot això em torna boja... això i robetes, fils de brodar, cintes, feltres... si pogués tindria una botiga!!
Ja està!!! :-)))
Doncs coincidim en molts, encara que t'he de dir que això de les pintures, retoladors, quadernets, també em tornen boja!! A la feina faig servir un boli negre, un altre blau i un vermell, a més d'un retolador negre, un vermell i un verd, cada color té el seu secret que només conec jo. ;)
EliminaPel que fa a la fotografia, mai he fet cap curset, encara que no descarto fer-ho quan tingui temps i euros, de moment surt el que surt, jejjej
Has vist? Tinc el punt de llibre més guai del món!! :)
Aferradetes nina i gràcies per venir!!
Bona nit dolça lluna,
ResponEliminaArribo aquí, no pas pel post, que darrerament tinc descuidats, sinó pel comentari que he llegit a cal XeXu.
No et trobes bé, i m'ha dolgut saber-te així.
Desitjo que et puguis posar bé, ben aviat, i recuperar el teu ritme de vida, aquell que tan critiquem i quan ens manca, enyorarem desesperadament.
Vicis, jo no en tinc; capritxos, comprar-me rellotges quan puc.
Gràcies Lídia pel teu suport!!
EliminaDe moment estic com la majoria, a la cua d'espera de visites, proves i resultats.
Curiós el teu capritx, jo no porto mai rellotge!! :)
Bessets, nina!