Quan la vida es mostra com una línia recta, sense possibilitat de cap imprevisible revolt, ni girs acrobàtics, ni tan sols l'emoció de pujades i baixades, només et queda matar el temps amb la imaginació, jugar a que tot pot ser, buscar formes , dibuixar llums i ombres, canviar la monotonia del estàtic punt perquè no es quedi en un simple
punt i final
(sa lluna, agost-2013)
Que bonic Sa Lluna! La imaginació mai ens la podrà prendre ningú, MAI!! I sol per això ja podem dibuixar un gran somriure! :DDD Bon divendres bonica!
ResponEliminaNi robar, ni taxar, ni callar ... és molt nostra!
EliminaBon dissabte, nina!
Bessets
No és així mai...només ens sembla una linealitat, tot bull, tot canvia al nostre voltant...Ninona, de la setmana vinent no passa, que la darrera ja tindré feina: cita'm!
ResponEliminaJa saps que en aquests moments és molt lineal per a mi, físicament gairebé un punt ...
EliminaCercarem un moment quan passi tot això, si?
Aferradetes, guapa!!
A mi també em passa que quan veig la vida en línia recta m'atabalo, suposo que és perquè estic acostumada a pujar i baixar de la muntanya russa. M'agrada la sortida d'emergència que proposes, la de la imaginació. És poderosa! Bon dia, bonica :)
ResponEliminaAra no en tinc d'altra, tot i que sempre l'he feta servir molt.
EliminaBon dia, nina ... aferradetes!!
la imaginació no mata el temps més aviat el reinventa ....aferrades!
ResponEliminaNormalment si el reinventa, però quan una està atrapada físicament en un món estàtic (en el meu cas per malaltia), la imaginació t'ajuda a matar el temps, no pots fer altra cosa perquè passi més aviat i més dolç.
EliminaAferradetes!!
Es així, sí, Lluneta! M'ha impactat que ho hagis descrit tan plàsticament...
ResponEliminaSalut i inspiració!
i aferradetes que no en faltin!
Encara que no hagi pogut comentar els teus darrers escrits, vull dir-te que m'he sentit molt, molt, a prop teu.
EliminaGràcies per compartir!
Aferradetes ben dolces, preciosa!
no es pot posar mai un punt i final
ResponEliminamolt millor uns punts suspensius..
perque la vida sempre ens sorpren i es capgira en no res
una abraçada de les de veritat, ninona meva
Mem cap a on ens sorprèn aquest cop, ens toca una de bona, oi?
EliminaUna ben forta i de llarga durada!!
T'estim
És la llum l'ombra de la foscor?
ResponEliminaO la foscor l'ombra de la llum?
Ja ho veus, jo també jugo amb les paraules, el pensament...per matar el temps.
Feia temps que no entrava al blog i m'ha encantat trobar-me aquest post!
Besets!!!
Quantes preguntes, quantes possibles respostes, jocs de paraules, tot un món per explorar!! :)
EliminaGràcies per venir, Rachel!
Bessets!!!
Sempre, sempre, una coma. O un punt i coma, que dies millors han de venir. Guapa!
ResponEliminaTens raó, sempre una coma, o un punt i coma, o punts suspensius, o un punt i seguit ... fins i tot un punt i a part.
EliminaGràcies, preciosa!!
Bessets!!
La tristesa també és animació en les nostres vides, com la pluja és tan natural com la llum del sol. Tot això és saviesa que he recollit llegint!
ResponEliminaA mesura que passa el temps, anem creixent Helena, mitjançant la lectura o de la vida mateixa.
EliminaAferradetes i bon dia!
Sort en tenim de la imaginació, i massa vegades no la valorem prou. Petons!
ResponEliminaJo estic molt satisfeta de la meva ... fins aquí.
EliminaBessets!!
Molt bona, amb aquesta calor s'ha de tenir coratge per sortir-se'n de les línies rectes.
ResponEliminaAfegiria jo també, molta salut i moltes ganes.
EliminaAferradetes!
Penso que la vida és més bonica si té pujades i baixades, si és com una muntanya russa dels sentiments...Així pots viure en un constant anar i venir d'emocions, i és clar si veiem massa línies rectes, la imaginació hi pot pintar giragonses...
ResponEliminaSi veiem ombres, són motiu d'esperança, en algun moment lluirà el sol que les provoca.
Petonets de bona nit, Lluneta.
Espero surti el sol i que les ombres quedin darrera.
EliminaGiragonses, preciosa paraula. :)
Bessets de tarda de pluja.
Fa molts anys, molts... més de trenta, m'explicaven d'una nena que, quan anava a dormir, no dormia i quan la mare li va preguntar què feia, va dir "Juego con la imaginación"... era una nena molt intel·ligent. Actualment deu tenir 34 anys i segueix essent igual, inquieta, amb moltes ganes de saber i aprendre...
ResponEliminaJugar amb la imaginació és sa, és bo, és curatiu...
I, a més, alguna vegada, el que hagis pogut construir a la teva ment es pot convertir en realitat :-))
És allò de ... si avui pots imaginar-ho, demà ho pots fer realitat, oi?
EliminaDoncs imagina les coses que puc fer reals, més per imaginativa que per intel·ligent!! :)
Aferradetes, ben fresquetes avui!!
Sempre hi ha pujades i baixades, no es pot deixar que la vida sigui una línia recta. Poc o molt, fluctuarà, i has d'estar preparada pel que vingui, aquest és el joc, anar tornant a lloc la línia.
ResponEliminaPortar-la on li pertoca, aquesta és la meva lluita ara.
EliminaBessets!
la linia recta no existeix per mes que ho vulguis.
ResponEliminaDoncs quan no et pots moure, ni gairebé girar la vista, és el més semblant a una línia recta, t'ho puc ben assegurar.
EliminaAferradetes nina!
"La vie est ondoyante" va dir Montaigne.
ResponEliminaPerò si no és així ... podem imaginar-la.
Bon dia sa lluna.
"La vie ... peut être!!" però com se'm presenta ara no, per això només ho puc imaginar.
EliminaMolt bona tarda, Pere!
Bessets!!
Imagina que el punt i final no existeix i simplement continua endavant… ja sortiràs de la línia recta, no ho dubtis.
ResponEliminaBessets, guapa!
En això estic, Jaume!! ;)
EliminaBessets, maco!!
potser que provem nosaltres mateixos de fer curvar aquesta maleïda recta per entrar de ple a la vida i gaudir-la al màxim.
ResponEliminaHo faig, ho faig!! ... amb una micona d'ajuda, però sí que ho faig!!
EliminaBona tarda ... bessets!! :)
Qui pot comptar els núvols en la seva saviesa???
ResponEliminaSalut.
Ah, sa lluna, aquest dies he exportat per Iran l'expressió: Això és es colmo... amb to d'humor...
Qui ho havia de dir, tan lluny!!
EliminaAixò si que és es colmo des colmos!! ;)
Aferradetes, Josep!!
Així de trist...
ResponEliminaPetons.
Ho és, però tinc el pressentiment que aviat canviarà per bé.
EliminaBessets!! :)
Visca la tendresa, la generositat i, també (clar que sí), visca la bondat.
ResponEliminaUn abraç :)
Visca!! visca!!! i visca!!! :)
EliminaAferradetes, Ximo i bon descans!!
Ay, que te veo tristona, o es que el traductor esta triston...
ResponEliminaLo que esta claro es que la eternidad no existe, eso es lo unico claro
Todo es cambio, continuo
Un abrazo grande, querida amiga
Ay, Lluna, te deseo todo lo mejor del mundo... Y que ya mismo estés bien... Un abrazo grandote, amiga
ResponEliminaVamos mejorando, amic!!
EliminaGràcias por esos abrazos, ayudan un montón!! :)
Besos!!
Sempre, a més a més de l'inestimable suport de la imaginació, de la qual no s'ha de renegar mai, també ens queda, sense dubtes, en aquesta aparent línia recta que sembla infinita, la possibilitat de girar la vista cap a la dreta, cap a l'esquerra i adonar-nos que, de tant en tant, hi ha camins que surten d'aquella línia recta, i que molts d'ells, la immensa majoria d'ells, no són rectes, ni plans; és més, moltíssim d'ells estan plens de llum i de somriures. Segur que en molts d'ells hi ha gent esperant que els prenguis alguna vegada.
ResponEliminaPer cert, que perquè hi haja ombres ha d'haver-hi llum que dóne forma aqueixes ombres, només cal mirar darrere d'allò que provoca l'ombra.
M'ha semblat un article molt entranyable, les teves paraules, la fotografia magnífica en blanc i negre i, com no, la música, Ll.Llach sempre adient per a qualsevol moment on es parli de lluita o de sentiments.
Miraré més enllà de les ombres per arribar a la llum i si encara no puc, la imaginaré.
EliminaGràcies Gabriel per aquestes paraules, són moltes vegades les que em fan seguir endavant.
Uns bessets!!
Les lineas rectes no son per seguir-les perquè no portar en lloc, res esta predestinat ni escrit i som nosaltres que anem fent cami i descobrint-nos a poc a poc si ens deixem portar pel que ens mou.
ResponEliminaAferradeta enorme!!
Moure'ns!! aquesta és la paraula màgica, nina ... però s'ha de poder ...
EliminaAferradeta ben dolça!!
La imatge em transmet placidesa i serenor. De petita em van explicar que les línies rectes són les línies més curtes que uneixen dos punts.
ResponEliminaAferradetes, sa Lluna.
Hauré de veure-ho així perquè la línia no sigui taaaaan llarga!!
EliminaGràcies, Consol!!
Aferradetes!
tot són etapes sa lluna, a vegades tot és massa lineal, a vegades massa canviant...és dificil trobar el terme mig i agradable però el que és segur és que tot torna a canviar, tard o d'hora, i la imaginació no és dolenta mai
ResponEliminauna aferradeta ben gran ! ;-)
Esperem que sigui més d'hora que tard, ara mateix necessito un canvi ja!!
EliminaAferradetes, Joan!!
Molt cert lo que escrius Lluna...potser per aixó, quan erem nens i veiem passar algunes classes de l'escola, amb monotonia persimonia i pocs alicients..ens entreteniem a dibuixar els nostres somnis e imaginar-nos que el timbre pel final sonaría ben aviat...
ResponEliminaEt dibuixo unes creatives aferradetes avui..JAC.
A tu et va venir de conya dibuixar somnis, segurament perquè ja hi havia un gran artista en tu. A mi no en va anar tan bé, potser perquè somiava massa amunt o perquè no sabia dibuixar.
EliminaAferradetes creativas rebudes, de tornada unes musicals. ;)