02 de juliol 2014

jocs perillosos

279è  joc literari d'en  Tibau
Aquella nit era decisiva, en Dani caminava sense rumb, abstret en els seus pensaments. Poc abans, al seu recorregut pels bars del seu barri, s'havia carregat el cos de licors diversos en l'afany d'escapar de la realitat que tant l'espantava. 

Va aixecar la mirada i es topà amb la paret del vell pont. Estava lluny de casa seva i del maleït ordinador. Va cercar entre les cendres de la foguera, que poc abans algú va encendre, un tros de carbó i va escriure tres noms a la paret: Susana, Àngels, Vanesa. Es quedà pensatiu i poc després va escriure el seu nom a sota de cada un d'aquests noms. S'havia acabat el joc, va ser divertit fins que va deixar de ser-ho per transformar-se en un munt de sentiments no correspostos. Havia jugat amb cadascuna d'elles i, ara, quan estava convençut que el seu cor només pertanyia a una, se sentia brut i no sabia molt bé com explicar-ho a aquestes tres meravelloses dones que havien confiat en ell i li havien regalat un trosset del seu cor.

Amb la mà tremolosa, decidit a ratllar tot el que havia escrit, pensà per un instant que a ella, al seu amor vertader, aquesta història la faria infeliç. Va baixar la mà, tancà per un instant els ulls sentint més a prop la imatge de l'Anna, la seva dolça nina estimada i se n'anà deixant enrere el testimoni dels seus jocs. S'havia adonat,  per fi ,  que mai la tindria al seu costat.

〜〜〜◆〜〜〜

36 comentaris :

  1. Avui em sembla que vaig arribar el primer.
    Al final ens deixa cert pòsit de tristesa. Però és que aquests galants amb tant èxit amb les noies, al final no saben com sortir dels embolics que han anat generant. És el que té ser guapo.
    M'ha agradat noia. Aferradetes varies Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no cal ser "guapo" per portar aquests xivarris,
      només cal saber com embolicar-s'hi.

      Com pots veure, si vas arribar el primer!! Gràssis!!
      Aferradetes de dilluns ☻

      Elimina
  2. Dius jocs perillosos. Amb els sentiments dels altres no s'hi hauria de jugar. El que hi juga, perd.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El joc sempre comporta un risc i, en aquests jocs,
      sempre pot haver qui hi perdi.

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  3. Qui tot ho vol, tot ho perd. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per les dues parts, encara que no es perdi el mateix.

      Gràssis a tu, Jesús!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  4. Excel·lent narració, suposo que basada en aquests grafitis.
    Imaginació i creativitat desbordant.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Absolutament basada en aquests grafitis!! ;)

      Gràssis, Josep!
      Bona setmana ... aferradetes! ☻

      Elimina
  5. Anònim3.7.14

    Caram amb el Dani, un campeón. Està bé jugar, de fet, com deien en aquell vell concurs, "hemos venido a jugar", sempre i quan, està clar, sigui de mutu acord. Passa que estem tractant amb material sensible i, a vegades, les coses es desmarxen. I seguint amb les frases de grans pensadors: "a vegades es guanya i d'altres es perd"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé jugar? no, és boníssim per a la salut!!
      Però com bé dius, és un material molt delicat i, de vegades, es poden creuar línies molt perilloses.

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  6. N'hi ha que juguen amb el cos, d'altres amb l'intel·lecte. De totes les maneres es pot fer mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, a més del cos i l'intel·lecte, gaudim de sentiments i aquí hi ha el perill.

      Aferradetes i bon dia! ☻

      Elimina
  7. Pel què veig l'Anna es va adonar del joc de sentiments que en Dani es portava, amb aquestes tres noies i no li va agradar gens ni mica...Finalment es va quedar sense l'única que ell estimava...Li va sortir el tret per la culata i és que amb els sentiments , no si juga...
    Petonets, lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho tenen això les atraccions intenses, quan passen la línia es converteixen en una bomba de rellotgeria que mai saps cap a on explotarà.

      Bessets, nina! ☻

      Elimina
  8. Sí, quan es juga a dues bandes o a tres, com aquest home, el més normal és que ens quedem amb zero.

    I és que cal, per a poder arribar a l'amor, decidir-se des del primer moment amb la primera.

    L'amor és fidel per natura.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor pot ser fidel per natura, però el jocs no.
      S'ha d'anar amb cura quan hi ha sentiments.

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  9. A vegades, quelcom tan bonic, divertit, entretingut o interessant com els blogs, les xarxes socials es poden tornar en "el maleït Internet"... Quantes persones no hauran jugat amb els sentiments d'altres fent-se passar per ves a saber qui... Quantes persones s'hauran embolicat en problemes i complicat la vida per presentar-se com qui no són...

    Un magnífic relat que segur que té algun semblant amb més d'una realitat...

    Al menys, que en Dani n'aprengui i no faci mai més mal a ningú...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que de tot hi ha en aquest món nostre, en el cas d'en Dani li ha sortit malament i potser li serveixi d'avís o ... no.

      Gràssis, nina ... aferradetes! ☻

      Elimina
  10. Els sentiments no son de paper... no els podem arrugar i llençar quant ja no ens interessen, crec que el Dani això ho tenia que haver pensat una mica.
    Un relat preciós nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, tot i així, de vegades els jocs se'ns escapen de les mans.

      Gràssis, bonica!
      Aferradetes ☻

      Elimina
  11. Bon relat, deixa un regust una mica amarg, però és el que té jugar amb els sentiments dels altres. Sovint el que perd és el que semblava el guanyador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que en aquesta història han sortit perdent tots, cadascú de manera diferent.

      Una aferradeta dolceta, Glòria! ☻

      Elimina
  12. Vamos a ver que pasa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pasar, lo que se dice pasar, pueden pasar muchas cosas o ninguna, jejjej
      Ya ves que de llegar, llega!

      Bessets, amic! ☻

      Elimina
  13. Molt bon relat, Lluna, és una història trista, com tristes i absurdes són les mentides, les màscares... I és que el cor, quan millor batega, és lliure de disfresses, ben obert i ben despullat.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aplaudeixo el que has dit, no només parlant del cor, també de tot el que fem.

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  14. boníssim relat! tristor i tendresa
    aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, nina!

      Aferradetes i bona nit! ☻

      Elimina
  15. Una relació ben complicada, en lloc de cors hi havia creus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho has vist!!

      Aferradetes! ☻

      Elimina
  16. Ostras... els vapors de la veritat...

    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant un/a ha de mirar si la diu sempre.

      Bessets, nina! ☻

      Elimina
  17. Ho has escrit tan bé que m'ha fet pena i tot aquest Don Joan! Potser encara ho pot arreglar si comença a ser sincer, de moment ho està sent amb si mateix, a veure si ho aconsegueix amb els altres. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, si comença per ser-ho amb si mateix, potser que ho aconsegueixi amb els altres. Ja ha fet un gran pas.

      Aferradetes!! ☻

      Elimina
  18. Mai la tindrà al seu costat? Potser la pot recuperar, no? un cop aclarits els jocs i els sentiments...
    bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que hauria d'explicar molt clar tot el que sent,
      tot i així sabem que si dos no volen, no hi ha res a fer.

      Bessets, nina! ☻

      Elimina

Benvinguts al racó!