Olora a vida, a cos meu
a fred de matinada, a somnis
a fum de records inesborrables
Rentar, treure, estendre
una pinça, una altra a la mà
una més entre les dents
Els mitjons aparellats
(no fos cas els doni per fugir)
camises, jerseis, pantalons
i al final, la MÉS íntima
Olora a roba perfumada
a humitat d'un fosc pati
on s'absenta la llum descarada
Ben agafada amb pinces
agitant-se
agitant-se
com a senyera dissuasiva
de mirades adormides
mostrant impol·luta presència
Olora a solitud L'HIVERN
entre la roba estesa
on un bon sol eixuga
i un massa fort mata
(sa lluna,febrer-2015)
Cada pic que estenam sa nostra roba, mostram ses nostres formes.
ResponEliminaQuina música més bonica gronxa la bugada!
La veu de Cris Juanico, com sempre fantàstica.
Aquí si que no mos poden amagar! ;)
EliminaSa música també em gronxa, gairebé tot es dia.
Aferradetes!
quan passejo per ciutats velles, barris antics, sempre m'han fet somriure veure la roba estesa en balcons de carrers estrets.
ResponEliminaPenso en la vida que acarona tanta roba, tan d'amor que hi ha posat algú.
Roba que acarona la pell, cors que bateguen amb l'olor de qui sap estimar.
un plaer entrar a casa teva..
La roba, com gairebé tot, diu tant de nosaltres sense xerrar!
EliminaAquest carrer, justament, es troba a un barri molt antic d'una ciutat molt estimada.
El plaer és meu de tenir-te a ca meva, Pep.
Bessets!
Intenses i delicades paraules.
ResponEliminaUna forta abraçada Paula
Si arriben ja estic contenta. ;)
EliminaGràssis, Josep!
Aferradetes!
A mi també m'agrada la imatge de la roba estesa... com aquesta que ens has posat. És bonica.
ResponEliminaI les paraules també m'agraden molt, sentir l'olor de roba neta, de fred, d'hivern, de somnis, de records... és molt bonic, deixar-se gronxar per totes aquestes coses. És un poema que fa somiar.
Abraçadetes dolces, bonica...
M'agrada l'olor a roba neta, fins i tot quan olora només a mullada, sembla com si fos un nou inici per anar envant sense mirar cap enrera ... somio la primavera, nina! ;)
EliminaBessets ensucrats!!
Trobo que la imatge de la roba estesa, és molt casolana, senyal que a la casa hi ha vida que necessita fer bugada i estendre-la al sol( al carrer de la foto, masssa sol no ho sé)...I començar el dia amb la roba ben airejada que se'ns arrapa a la pell i fem olor de net...
ResponEliminaPetonets, de tots colors.
Al carrer de la foto, "s'absenta la llum descarada", només guaita sense arribar fins el fons. ;)
EliminaM'encanta ficar-me al llit quan els llençols són nets, és una sensació molt agradable.
Bessets lluminosos!
nosaltres som com la roba estesa, estem agafats amb pinces i si aquestes no són bones podem sortir disparats
ResponEliminaEns enganxen per tot arreu, tant si volem com si no...
Eliminaés bo saber on ens enganxem. ;)
Aferradetes, Joan!
Lluna, está claro que para viajar basta con darse una vuelta por la calle de al lado... Muy buena imagen, que nos muestra la vida...
ResponEliminaLa imagen de Venecia ya tiene unos añitos, por cierto... No es de ahora...
Un abrazo fuerte
Precisamente ésta no estaba muy cerca, pero tienes razón, no es necesario irse muy lejos para pasear por otros mundos. ;)
EliminaVaya, yo que te imaginaba por esos lugares maravillosos!! En fin, ya que también han pasado unos (muchos) años desde que estuve allí, seguiremos deseando volver.
Abrazote!!
Bonica foto i bonic poema... m'adono que sembla que hi ha gent que esteu tancant ja l'hivern, donant-lo per acabat... m'agrada la primavera però m'estimo molt l'hivern i em fa pena deixar-lo enrere encara que m'il·lusiona el temps que vindrà...
ResponEliminaGràssis, Ignasi!
EliminaHem tingut un hivern molt fred i plujós a Mallorca, de per si no m'agrada, per tant desitjo que aviat pugui veure la carona al solet, que gairebé ja no sé com és. ;)
Espero que el temps que vindrà sigui molt bo perquè està sent molt desitjat.
Aferradetes!
una imatge que diu molt... les paraules boniques, com sempre
ResponEliminaUn petó nina!
Molt feliç de que t'agradi.
EliminaGràssis, bruixeta!
Uns bessets, preciosa!
Olora a vida i fa l'efecte que hi ha vida en aquest estenedor.
ResponEliminaSembla que si, i tant que n'hi ha!
EliminaDe vegades no mirem bé tot el que ens envolta i la vida segueix...
Aferradetes, nina!
Fa olor de roba neta. La fotografia és preciosa i té un punt de nostàlgia, un raconet de vida que cada cop és més car de veure.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Trobar aquests racons a les grans ciutats és com trobar una agulla dins un paller, per això em va sorprendre molt.
EliminaAferradetes, Consol!
Les paraules molt maques, semblen agafades amb pinces de plata. La imatge molt persuasiva et transporta a altres temps en vells carrers, on la roba rentada a mà i amb sabó fet a casa s'asseca bressolada per un suau aire malenconiós.
ResponEliminaBessets Paula
Aquestes imatges que tan bé descrius ja es donen poc, la nostra generació les recorda però pels joves són "batalletes". ;)
EliminaGràssis per les paraules que em dediques!
Bessets, Alfons!!
Sempre he pensat que l'hivern és solitud.
ResponEliminaPerò: "Roba humida sense sol ... no és floreix perquè fa fred".
Bona tarda sa lluna :)
També penso com tu, tanta foscor, els matins curts i les tardes llargues, pluja, vent i fred ... bufff!!
EliminaAixò que no floreixi pel fred no ho sabia, creia que si ;)
Bona nit, Pere ... aferradetes!
Roba blanca, esperant un sol benigne o un airet suau que l'eixugui ben aviat. Desitjant que la pluja no arribi i la torni a mullar. O el que és pitjor que la embruti, per desesperació de les mans pacients que l'han estes,
ResponEliminaEl misteri del mitjons que algú me'l expliqui: sempre és desaparellen!
És tota una aventura l'assecat a l'hivern i si no tens un espai cobert que li doni l'aire, és una missió totalment impossible!!
EliminaDeia un expert que els mitjons eren les postres preferides de les rentadores ... jo m'ho crec. ;)
Aferradetes, nina!!
Mai no estenc els mitjons aparellats, de vegades ni tant sols els rento a la mateixa bugada... Bon poema
ResponEliminaTambé es poden dur un de cada color, oi? ;)
EliminaGràssis, nina!
Bessets!!
Ei m'ha encantat aquesta imatge de la roba estesa, amb els seus mitjons que poden voler fugir (i ho fan), una poesia molt a flor de pell...
ResponEliminaI encara no m'explico com ho fan, però vaja que deu ser cosa d'un forat negre d'aquests tan estranys. ;)
EliminaGràssis, Gemma ... aferradetes!! ☻
Quanta poesia en una tasca tan quotidiana, a vegades desagraida. Però a mi m'agrada estendre la roba ara en aquest temps, sense el sol que tu dius, massa fort, mata.
ResponEliminaEl sol fort destenyeix, resseca les teles, mata els colors ...
Eliminacom tot l'ésser que no valora el treball i la vida dels altres.
Aferradetes, Teresa! ☻