Una porta molt alta. Quina sort si fos cert allò de que els pobres entraran al Paradís, mentre que els rics, a no ser aconsegueixin fer passar un camell pel forat d'una agulla, es quedaran a fora, com aquesta captaire.
Algú va dir: "Deixeu que els nens s'acostin a mi ... sobretot si són pobres". Ara sembla que es queden a la porta, sense poder entrar. Però no perdo l'esperança que l'església segueixi sent encara la casa, sinó de tots, de molts.
Vols dir que aquesta casa es de tothom? La fotografia és magnífica, però si ja una casa per a tots és una molt petiteta a Brasil. La del Bisbe Pere Casaldàliga. "Arribarà un dia en què els pobres assaltaran els bancs. La riquesa és de tots o és de ningú" Una abraçada, Paula!
Diuen que Jesús de Natzaret, en el marc de la seva passió i mort diu als deixebles aquesta contundent afirmació: “De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu..." De moment de pobres cada dia més, molts més...de molt molt rics, sembla que també. Com s'arrenja això?. Bona imatge!!
Quan vaig mirar pel visor anava amb l'intencion de treure la magnífica façana de la catedral però els ulls es quedaren al noi de la porta. El contrast era brutal i vaig pensar que sobraven les paraules. En cap moment he volgut faltar a les persones generoses, que n'hi ha tant dins com fora de l'Església.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Aferradetes!
M'encanta la nitidesa i com has enquadrat aquesta magnífica foto.
ResponEliminaUna forta abraçada Paula
La casa de tots els que no són pobres? A aquests els deixen a la porta perquè la gent de bé pugui fer un acte de caritat que la reconforti.
ResponEliminaLa immensitat, la petitesa... L'esplendor, la pobresa... Es podrien fer tanta oposats...
ResponEliminaCorprèn aquesta foto...
Una abraçada gegant, ninona...
Una porta molt alta.
ResponEliminaQuina sort si fos cert allò de que els pobres entraran al Paradís, mentre que els rics, a no ser aconsegueixin fer passar un camell pel forat d'una agulla, es quedaran a fora, com aquesta captaire.
El contrast és esfereïdor. Tanta magnitud, i tan petita que se la veu a ella. Petita en tots els aspectes. No hauria de ser així.
ResponEliminaQue pena que el mundo sea tan injusto...
ResponEliminaUn abrazo, Lluna
Esperem no haver de fer cap allí tots plegats....
ResponEliminaSovint ens preocupem de coses absurdes ..
ResponEliminaI la societat te la trista voluntat de veure les coses supèrflues ...
que bonica i trista és, a la vegada, aquesta fotografia
ResponEliminaMolta magnificència i poca caritat...trist.
ResponEliminaUna foto que entristeix el cor...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Quan mires als ulls al món en què vivim, costa somriure :(
ResponEliminaUna molt bonica foto, que sola diu molt. Potser els poderosos necessiten de la misèria per a enaltir-se a ells mateixos.
ResponEliminaMolt bona imatge per descriure aquesta trista realitat!!
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
ja ho diuen .....una imatge que ho diu tot!
ResponEliminaaferrradetes!
A la porta, sí, però vols dir que aquesta casa acull a tothom?
ResponEliminaQuin gran contrast en aquesta imatge, Sa lluna, la trobo molt encertada.
Algú va dir: "Deixeu que els nens s'acostin a mi ... sobretot si són pobres".
ResponEliminaAra sembla que es queden a la porta, sense poder entrar.
Però no perdo l'esperança que l'església segueixi sent encara la casa, sinó de tots, de molts.
Bona tarda sa lluna.
Ho és, Pere, ho és :-)
EliminaVine a la meva Parròquia i et mostraré tot el que fan la gent de Càritas.
Una imatge molt millor que mil paraules, i en aquest cas és ben cert.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Vols dir que aquesta casa es de tothom?
ResponEliminaLa fotografia és magnífica, però si ja una casa per a tots és una molt petiteta a Brasil. La del Bisbe Pere Casaldàliga. "Arribarà un dia en què els pobres assaltaran els bancs. La riquesa és de tots o és de ningú"
Una abraçada, Paula!
La imatge de la hipocresia de la religió. I és molt habitual.
ResponEliminaAixò no és cert.
EliminaDiuen que Jesús de Natzaret, en el marc de la seva passió i mort diu als deixebles aquesta contundent afirmació: “De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu..."
ResponEliminaDe moment de pobres cada dia més, molts més...de molt molt rics, sembla que també. Com s'arrenja això?.
Bona imatge!!
Una foto molt bonica amb un comentari ambigu... Si és una crítica a l'Església em sembla sumament injusta.
ResponEliminaQuan vaig mirar pel visor anava amb l'intencion de treure la magnífica façana de la catedral però els ulls es quedaren al noi de la porta. El contrast era brutal i vaig pensar que sobraven les paraules.
ResponEliminaEn cap moment he volgut faltar a les persones generoses, que n'hi ha tant dins com fora de l'Església.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Aferradetes!
Excellent! . . . El camello y el ojo de la aguja aparecen de repente ante mis ojos.
ResponEliminaEl pau de la nit!
Moltes gràcies!
EliminaNi més ni pus del que han vist els teus ulls.
Aferradetes, Sean.