Un fort vent es va endur les paraules
em foren arrencades una a una
quan vaig voler navegar contra corrent
mentre esperava la teva resposta
Ara, sense vent, el cor batega
com tot el que no has arrencat
navego cap a l'horitzó llunyà
en aquest mar encalmat
(sa lluna, abril-2015)
Però les paraules han tornat o no?
ResponEliminaNo sempre les que desitges ...
EliminaBona tarda! ☻
Ventijol o huracà?
ResponEliminaEra més bé huracà ;)
EliminaAferradetes!
Navegar contra corrent, sol ser molt agradable, però no tothom hi està disposat, fins i tot el vent s'enfada...
ResponEliminaSort que ha encalmat i ara tot és llum i placidesa...
Petonets bonica.
Anar contracorrent és molt més atractiu, sempre.
EliminaLes conseqüències no ho són, mai.
De tant en tant és millor tornar a les aigües tranquil·les, tot i que sigui per recobrar forces. ;)
Bessets, nina!!
escolta els batecs del cor, ells són els que ens diuen cap on hem d'anar.
ResponEliminaSense ells no sóc res.
EliminaBessets!
M'agraden molt les imatges, especialment la primera amb el vent esborronant-ho tot.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Plovia i feia una ventada, una pena que no sabés captar l'estranya llum que hi havia, era brutal.
EliminaAferradetes, Josep!
saps una cosa ?
ResponEliminaacavo de escriure un post que parla de la mar ,
i el teu parla del vent i del mar.
espero que les teves onades es trobin amb les meves,
son paraules que porten esperança i es trobaran , segur.
una abraçada..
Darrerament estic molt a prop del mar, les onades van i vénen, com si enviessin i tornessin missatges ... potser en algun punt s'entrellacen per compartir secrets, qui sap!
EliminaAferradetes des d'aquesta riba, Pep!
Si hi ha vent que et sigui favorable sinó millor una mar calmada. Si el cor batega, tota la resta tornarà.
ResponEliminaTens raó nina, el que compta és que segueixi bategant i ho fa.
EliminaAferradetes!
La resposta està en el vent? O en el mar encalmat? Ostres, t'estem fent moltes preguntes!
ResponEliminaNo sempre sé les respostes, però per demanar que no quedi!!
EliminaCrec que les respostes les tinc quan estic preparada per rebre-les. ;)
Bessets, nina!
Fa goig aquest canvi, d'una foto a l'altra, d'un poema a l'altre... el mar encalmat sempre fa de més bon navegar...
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
D'una foto a l'altra hi ha unes hores, d'un poema a l'altre ... un poc més.
EliminaLa calma és bona quan has lluitat molt.
Bessets, preciosa!
Moltes vegades les paraules són portades i tornades pel vent de l'esperança per posar-les al mar encalmat dels cors. I que aquest horitzó prometedor s'acosti ple d'il·lusions.
ResponEliminaMolt boniques les fotos i el poema Sa Lluna.
Bessets Calmats Paula
Molt dolç el teu comentari, Alfons.
EliminaTots els que tenim il·lusions tenim esperances de que tot arribi i no podem deixar de mirar aquest horitzó favorable que tant desitgem.
Bessets dolcets!
El vent, que sigui només el de l'art.
ResponEliminaCom més bufi millor pels qui embolcalli. ;)
EliminaAferradetes, nina!
el vent porta aquelles paraules que necessitem sentir... les altres millor que se les emporti ben lluny
ResponEliminaSi poguéssim triar, que bé oi?
EliminaAferradetes, bonica!
Es dels mots no arrencats que batega el vers , navega el cos i sent el cor.
ResponEliminaAbraçades.
Me trec es capell, mestre!!
EliminaGràssis!!
Aferradetes.
Portem un hivern i primavera amb massa ventades. Aviam si el mes d'abril és més calmat i ens torna les paraules.
ResponEliminaMolt de vent i moltes plujes per aquí també, gairebé no hem vist el solet des de Nadal.
EliminaJa és ben hora de que torni la calma a tots els indrets.
Aferradetes, bonica!
El vent massa fort a mi no m'agrada gens ni mica, fa sortir de dins meu un estat de tensió constant... quan encalma, tot es relaxa de nou, i ja puc somriure tranquil·la... Per tant, em quedo amb la segona foto, de totes, totes :-)
ResponEliminaPer a la primera foto anava en cotxe, de sobte va començar a ploure amb força i el vent no es va quedar enrere. Malgrat que ni el vent ni la pluja m'agradin quan estic fora de casa, el paisatge era espectacular.
EliminaAmb la segona vaig tenir més sort, feia vent però havia sortit el sol, quan em vaig acostar als molinets el vent va parar i les seves cares semblaven sorpreses.
També em quedo amb la segona foto. ;)
Aferradetes, nina!
Me encantan las dos imagenes, pero la segunda, que despide tanta ingenuidad, es toda una preciosidad. Me gusta mucho su color.
ResponEliminaUn abrazo fuerte, amiga
El paisaje que los rodeaba era muy sencillo y quizás por ello sus colores eran más intensos.
EliminaAbrazote, amic!
Bonic contrast de vents que rapten o et permeten retenir les paraules volgudes.
ResponEliminaLa cara o la creu de la moneda, com tots els bons contrasts sempre presents.
EliminaGràssis Ignasi ... aferradetes!
Fer-se a la mar i les paraules necessiten un bon vent, però a vegades ens cal un port on bastir barca i mots que estimem..
ResponEliminaCada vegada més necessito aquest port amable, Rafel. ;)
EliminaAferradetes!