20 de juny 2016

CONFiANÇA

En Marc estava passant un cap de setmana amb els avis al camp. Eren moltes hores apartat de la "civilització". Com la majoria dels adolescents de la seva edat era inquiet, fantasiós i curiós. Absort amb el mòbil semblava que no escoltava la conversa dels grans. El seu avi va dir si podia donar-li un cop de mà, les males herbes estaven creixent entre les rajoles que envoltaven la piscina.
Sense dir res, es va aixecar i es va dirigir cap a on li assenyalava l'avi. Anava rascant amb cura, com si no hagués fet altra cosa en la seva vida. Entre broma i broma, reia, preguntant a l'avi quant li pagaria pel treball. L'avi, amb la cara plena de satisfacció, somreia mentre anava recollint amb la pala tota la brutícia. El va deixar sol un moment, asseient-se a la terrassa al costat de l'àvia. Parlaven de com passaven els anys, de com els néts anaven creixent, quan en Marc es va apropar assenyalant la mà. Portava una papallona com si estigués enganxada als seus dits. Mireu, és la segona vegada que em passa!, va dir, mentre no deixava de mirar-la. L'àvia volia que mogués les ales i quan va intentar agafar-la, va volar cap a terra. 






En Marc somrient i apropant-li la mà lentament va dir, "àvia amb mi té confiança".







I la papallona va tornar a pujar a la seva mà.

28 comentaris :

  1. Una bonica estona. Sembla certa?
    I les fotos són un luxe de detalls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, vam passar una bona estona i sa lluna observant. ;)
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Oh! Que bonic...

    Deu fer bona olor, de flors, o potser bona olor de bon rotllo... O sinó clarament inspira confiança, com ell diu.

    Al meu fill quan era petitó, els ocellets se li apropaven quasi fins a tocar-lo, quan jugava al jardí. També li tenien confiança... Em semblava màgia, com aquesta teva història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser la confiança correspon a la innocència.
      També em va semblar màgic, Carme. :)
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  3. Un conte ben de veres!!Els padrins cuidant als nets...tot un luxe!
    En Marc es fa gran.
    Gràssis germaneta per fer-ne un tast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I voltros teniu un nét i unes nétes que fan goig.
      Sembla que va néixer ahir i ja és tot un homenet. ;)
      Bessets, carinyet! ♥

      Elimina
  4. jo també confio amb el jovent !!

    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Idò ja en som dues. ;)
      Bessets, preciosa!

      Elimina
  5. Potser les papallones saben diferenciar com són les persones, i si anava tota l'estona cap en Marc, deu ser que és un bon nano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon nin, jo no ho dec ser tant perquè porto molt de temps intentant fer una foto a una i mai m'han deixat que les enxampés. ;)
      Bona tarda, Xexu.

      Elimina
  6. Si et donen una mà amb confiança, es fàcil deixar-te portar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A en Marc li va agradar la papallona i a la papallona li va agradar en Marc. :)
      El gest de la mà estesa, gairebé sempre, et dóna confiança.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  7. Que tendre, els animalets capten les persones de bon sentiments...La lluna plena, coincident amb el solstici d'estiu, s'ho mirava!
    Petonets de papallona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que sí, Roser.
      Em vaig quedar amb un pam de nas. ;)
      Bessets cap a tu.

      Elimina
  8. Tendreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mooooolt i màgic també! :)
      Bessets, Xavi.

      Elimina
  9. Una papallona preciosa amb una tonalitat esperançadora.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ens la va transmetre, una mica a tots. ;)
      Aferradetes!

      Elimina
  10. no tot està perdut, encara queden coses que ens poden fer tremolar el cor de tendresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Joan! Què faríem sense la tendresa?
      Aferradetes, guapo!

      Elimina
  11. Segur que en Marc feia olor d'herba, a més les papallones són molt confiades i innocents.

    Bon dia sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa va succeir, fos el que fos, va ser un moment màgic.
      Bon dia, Pere!
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Que belleza de imagenes... Las has captado de un modo precioso

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya sabes, fotos de família. :)
      Aferradeta, amic!

      Elimina
  13. la realitat és pura poesia ! la papallona li tenia confiança .....és genial i tendre alhora!
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es van fer amics ben aviat. ;)
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  14. Un conte deliciós, Sa Lluna.
    Precioses les imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un moment màgic i tendre alhora.
      Gràssis, nina!
      Bessets.

      Elimina

Benvinguts al racó!