L' AVi i MUMARE

En Miquel era un home de camp. Tenia un fill i una filla, però malgrat el que se podia esperar, era amb na Joana amb qui feia més bones miques. Se l'enduia amb es carretó a sa finca i se passaven hores i hores d'allò més bé. Per a ell, tot lo que no tenia es seu fill, na Joana ho suplia amb escreix. Era inquieta, divertida i resolutiva. Dues anècdotes que em va explicar un dia na Joana i que puguin fer-vos una idea de com era sa relació amb son pare: 

Eren en es camp, en Miquel feinejant i na Joana se n'adonà que una gallina s'estava ofegant. Sense pensar-s'ho ni un moment, va agafar un guinavet i li va fer un tall en es coll, traient-li es menjar que l'ofegava. Ràpidament va cridar a son pare, "vine aviat, perquè l'hem de cosir". Tots dos la van cosir i en Miquel ja la va donar per morta. Van passar uns dies i se'n va dur una sorpresa molt gran, en veure que sa gallina es posava d'en peus i començava a menjar de nou.

Un altre dia, ja era hora de partir cap es poble, i na Joana va voler preparar es carretó. Sense dir res a son pare, el va posar enmig des camí i va anar cap a sa besti, aquesta se va asustar i va començar a aixecar-se potes enlaire. Na Joana, va agafar ses regnes (amb una tranquil·litat sorprenent, fruit de sa seva innocència) i va començar a donar voltes a un ametller que tenia a prop, fins que s'animal s'aturà. Aquell dia sí que se'n va emportar un càstig de son pare, tot i que ella no entenia perquè, no va gosar dir res.

No vaig tenir el gust de conéixer-lo, perquè es va morir just abans de jo néixer. Però en veure un carretó, sempre em recorda a ell. Un home amb molta paciència, de poques paraules i amant de les coses senzilles i de la natura. Un gran home, l'avi Miquel.