Bon acròstic ens deixes, si hi vols participar activament, et deixo l'enllaç al seu bloc: https://nurialaroca.blogspot.com/2022/02/lletres-i-fils-febrer-2022.html Moltes gràcies!😉
Has sabut trobar les paraules adequades per a la fotografia, molt bonica. Llums i ombres hi són presents a la vida, a vegades més d'unes que de les altres, i no sempre es pot triar.
Gràcies pel teu acròstic, me l'emporto cap al meu blog. Aferradetes, bonica
Així és, la vida és un continu entrar i sortir de la llum a l'ombra, i viceversa, com bé exemplifica la teva magnífica fotografia. Són les dues cares de la mateixa moneda. Quan el sol ens dóna de cara no solem ser conscients que projectem una ombra, i quan estem al mig de la penombra ens sembla que mai més tornarà a sortir el sol. Per això és vital que no s'apagui mai aquesta flameta interior que ens dóna llum per dins. Aferradetes ben fortes, Paula!!😃🤗😘
Esa pequeña llama en nuestro interior, a veces se nos olvida que sigue encendida. Por ello, a pesar de las luces y sombras del exterior, siempre hay que tenerla presente. Debo agradecerte el enorme esfuerzo y el gran detalle que tienes conmigo, intentando hacer tus escritos en catalán. Por ello, hoy mi respuesta en castellano. ¡Mil gracias!.😊
Uro!! Moltes gràcies, Paula. És una dificultat, però sempre m'han agradat els idiomes. No deixa de ser una manera d'aprendre. Ens diem coses!! Aferradetes i petonets!!😉🤗😘
Breve e intenso poema.
ResponEliminaBesos.
Muchas gracias, Amapola!.
EliminaBesos.
Feliç
ResponEliminaAny
Necessitem
Assistits
Lliurement
Sense lligams.
Aferradetes sa lluna,
Continuem cercan amb similituds.
;)
Bon acròstic ens deixes, si hi vols participar activament, et deixo l'enllaç al seu bloc:
Eliminahttps://nurialaroca.blogspot.com/2022/02/lletres-i-fils-febrer-2022.html
Moltes gràcies!😉
Aferradetes, Alfred.
Me gusta esa foto un montón.
ResponEliminaBesos
Me alegra que te guste.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos.
Cada cop menys llum i més ombres.
ResponEliminaPetons.
En que sigui petita, ens hem d'aferrar a la llum.😉
EliminaPetonets, Xavi.
La foto es estupenda, em encanta, y le viene de lujo al acróstico. Se te dan de maravilla por cierto.
ResponEliminaUn abrazo y buena semana
A veces llega primero la foto, otras el poema, siempre buscando un nexo entre ambos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Molt ben trobat el poema. Intens, i tant! I ben lligat amb la bonica imatge.
ResponEliminaSempre cerco un lligam entre les dues coses.
EliminaGràcies, Carme!.
Aferradetes.
Aferradetes, bonica.
ResponEliminaMés aferradetes, preciosa.😉
EliminaTots tenim clars i foscos.
ResponEliminaI gairebé sempre depèn de nosaltres.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Breus i encertadíssimes paraules per a una molt bona foto.
ResponEliminaAferradetes
Estic contenta de que t'agradin, tant l'un com l'altra.😉
EliminaAferradetes, Josep.
En efecto, amiga, la vida es continua dualidad... La luz y las sombras siempre nos acompañan.
ResponEliminaUn abrazo
Incluso las vivimos.😉
EliminaAferradetes, amic.
És el "ying/yang" que ens acompanyarà sempre, indisoluble, el dia i la nit... (t'he enviat un missatge a 500px)
ResponEliminaJoan Millet
És inevitable, les llums i les ombres sempre ens acompanyen.
EliminaRebut i contestat el teu missatge. Benvingut!.
Aferradetes, Joan.
M'encanta quan al capvespre s'encenen les llums elèctriques i combinades amb la minvant llum natural ... forman uns moments màgics
ResponEliminaSí i també complicats a l'hora de fotografiar-los.
EliminaAferradetes, Manel.
Has sabut trobar les paraules adequades per a la fotografia, molt bonica.
ResponEliminaLlums i ombres hi són presents a la vida, a vegades més d'unes que de les altres, i no sempre es pot triar.
Gràcies pel teu acròstic, me l'emporto cap al meu blog.
Aferradetes, bonica
No, no sempre es pot triar, encara que moltes vegades ho intentem.
EliminaGràcies a tu, nina!.
Aferradetes.
No, ningú se n'escapa, d'aquesta bipolaritat.
ResponEliminaLlums i ombres, sempre presents i, no, no se n'escapa ningú!.
EliminaAferradetes, bonica.
Llum de nit, ombra de dia...sempre útils !.
ResponEliminaBen trobat, paraules i imatge ;)
Abraçades !.
Sempre hi ha llums i ombres, de dia i de nit.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Bonic poema, tots tenim moments de llum i d'ombra...Una foto magnífica!
ResponEliminaBon cap de setmana, Lluneta.
M'alegro que t'agradi tot.
EliminaAferradetes, Roser.
Molt ben trobat aquest poema per a la foto. O és a l'inrevés?
ResponEliminaEn aquest cas, primer va venir la foto.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Així és, la vida és un continu entrar i sortir de la llum a l'ombra, i viceversa, com bé exemplifica la teva magnífica fotografia. Són les dues cares de la mateixa moneda. Quan el sol ens dóna de cara no solem ser conscients que projectem una ombra, i quan estem al mig de la penombra ens sembla que mai més tornarà a sortir el sol. Per això és vital que no s'apagui mai aquesta flameta interior que ens dóna llum per dins. Aferradetes ben fortes, Paula!!😃🤗😘
ResponEliminaEsa pequeña llama en nuestro interior, a veces se nos olvida que sigue encendida. Por ello, a pesar de las luces y sombras del exterior, siempre hay que tenerla presente.
EliminaDebo agradecerte el enorme esfuerzo y el gran detalle que tienes conmigo, intentando hacer tus escritos en catalán. Por ello, hoy mi respuesta en castellano. ¡Mil gracias!.😊
Aferradetes, Alfons. 😘🤗
Uro!! Moltes gràcies, Paula. És una dificultat, però sempre m'han agradat els idiomes. No deixa de ser una manera d'aprendre. Ens diem coses!! Aferradetes i petonets!!😉🤗😘
ResponEliminaAquest esperit inquiet i curiós que et caracteritza, fa que res sigui impossible per a tu. Agraïda sempre!.
EliminaMés aferradetes i petonets.😉😘🤗