Es qüestió d'educació. Mentre a la societat hi hagi individuos amb síndrome d'hibris (un ego desmesurat, un enfocament personal exagerat, aparició d'excentricitats i menyspreu cap a les opinions dels altres), res podrem fer.
No hem conegut mai la pau. Ni el Lennon, ni el Gandhi, ni nimgú la ha aconseguit. "Doncs ara imagineu-vos que no hi ha cap estat pel qual morir o matar-se, ni déus que cridin sang. Imagineu la terra tota sempre en pau…
Podeu dir que somio, però sé que no estic sol. Veniu doncs amb nosaltres i serà com un sol món." (Imagine, Lennon)
Qué buena esa frase de Hendrix. La entrada es estupenda, la foto de la bola del mundo con esos carteles no puede venir mejor y el tema Lennon y Ono ya ni te cuento. Esperemos que este sin sentido termine cuanto antes. Un abrazo Paula
Hitler volvió reencarnado en Putin. Maldito seas Putin. Disfruté leyendo este grito de alarma y rebelión. . Saludos cordiales y poéticos . Pensamientos poéticos y ensoñaciones .
Quina frase tan ben trobada aquesta. És ben certa, tant com afirmar que ni la pau ni la llibertat entren dins dels plans de qui mana. Els poderosos només pensen a obtenir encara més poder a qualsevol preu, sobretot quan aquest preu ens toca pagar-lo sempre a tots nosaltres.
Sóc escèptic, cada vegada hi ha més gent que està massa enamorada d'ella mateixa, cada vegada hi ha més individualisme. Per avançar hauríem de plantejar-nos si el que fem , ho podem fer millor o canviar la manera de fer. Sòcrates ja ho deia ( i d'això ja fa molt temps). L'autocrítica està passada de moda (per desgràcia). Però siguem positius, mentre hi ha vida hi ha esperança....
Així és, Joan!. Cada cop hi ha més gent que només es mira la guixa i no veu més enllà que el seu redol. No és d'ara, però crec com tu que hauríem de fer més autocrítica i mirar de millorar el món.
No anem gens per bon camí, perquè s’acomplexin la frase que has posat. Sinó ben al contrari, el món està en mans de bojos pel poder. Només pensen en acumular-ne més i més i tens raó quan dius que si haguessis d'anar ells a posar en perill la seva vida i la de les seves persones properes, s'acabarien aviat les guerres, però ells ja procuren estar ben protegits, tot manant als altres que matin i que es deixin matar.
Una tristesa immensa i una gran impotència. No podem deixar de somiar la pau, de desitjar-la, de reclamar-la, però no podem fer res més.
Com deia en Bob Marley. "Si tots ens donem les mans... qui traurà les armes?. I així és, que es matin ells mateixos i que deixin el món en pau. Qué ja hi ha massa contratemps a la vida, per anar a cercar més històries boges.
Lamentablement, la cita de Hendrix, es difícil que es dugui a terme. El ser humà no enten res més que el poder caigui qui caigui. Trist i lamentable. Aferradetes
Tot i veure proves més que evidents d'això que dius, em nego a deixar-me endur. Hi ha gent bona al món i hem de ser capaços de vèncer. No és l'única guerra que hi ha al món, fan que la societat sigui cada vegada més pobre, que hi hagi més fam, més refugiats... i es va creant un caldo de cultiu molt perillós.
"Quan l'amor és la norma, no hi ha voluntat de poder, i on el poder s'imposa, l'amor falta", m'he recordat d'aquesta frase de Jung. Que bonic seria un món on l'amor entre tothom fos el principal. L'amor, el respecte, l'empatia... viuríem tots en un lloc més amable. Malgrat tot el que està passant i que a alguns no els interessa, no podem deixar de creure-hi i cultivar actes bondadosos. La imatge, molt representativa.
Molt acertada la frase de Jung. El respecte, l'empatia... són manifestacions d'amor. En cap moment es parla de ser més que l'altre, ans al contrari, sempre pensant amb qui pateix.
Totalment d'acord i és que les persones som egoístes i només busquem la nostra comoditat i que ens estimin bé que ens agrada però estimar ens costa més...Tandebó l'amor tingués la força suficient paer vencer el poder! Petonets de pau, lluneta.
És injust parlar per tots, però és ben cert que estem vivint en un món que es mira massa el seu redol. El poder només es pot vèncer amb educació i amor.
Si creemos en el efecto mariposa, con pequeñas acciones podemos cambiar muchas de las cosas que nos disgustan, en este caso las guerras. ¡Seamos positivos!.
M'agradaria ser positiu però no puc, van passant els segles i no escarmantem, sempre ens hem barallat i ho seguirem fent. Ara parlem molt de la guerra perquè ens teca a prop i pot repercutir d'alguna manera a la nostra vida però i l'Àfrica oblidada que no s'en parla i estan morint com a mosques?
És una llosa de fa molts segles i sembla que no aprenem res de totes les barbaritats comeses. Totes les guerres ens toquen a prop, almenys a les persones que volem pau en el món.
La pau ha de ser sempre l'aspiració, encara que no sempre s'aconsegueixi. Sempre cal donar-li una darrera oportunitat, i després una altra més. Ja ho hem parlat en alguna altra ocasió. Segons experts que han estudiat la qüestió, vist amb la perspectiva del temps, cada cop hi ha menys conflictes bèl·lics. Molt lentament, però s'està assentant la idea que la guerra és un acte propi només de pobles o governants bàrbars, com ara Putin, en aquest cas. El consens tan general contra ell és un petit pas, però molt important, en aquesta direcció. Aferradetes fortes i pacífiques, Paula!!☮🤗😘
Mirant els anys passats, potser sí que no n'hi ha tantes, però tot hi haver-ne una, ja està ben clar que aprenem molt lentament. Cal mirar sempre molt bé amb quines mans deixem el poder, per no patir i lamentar-se desprès... els morts hi són i ja no podem esborrar-los.
Tan senzill de dir-ho i tan complicat
ResponEliminaque es posi en pràctica a l'imaginari col·lectiu.
Aferradetes sa lluna!!!
Es qüestió d'educació.
EliminaMentre a la societat hi hagi individuos amb síndrome d'hibris (un ego desmesurat, un enfocament personal exagerat, aparició d'excentricitats i menyspreu cap a les opinions dels altres), res podrem fer.
Aferradetes, Alfred.
No hem conegut mai la pau.
ResponEliminaNi el Lennon, ni el Gandhi, ni nimgú la ha aconseguit.
"Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat
pel qual morir o matar-se,
ni déus que cridin sang.
Imagineu la terra
tota sempre en pau…
Podeu dir que somio,
però sé que no estic sol.
Veniu doncs amb nosaltres
i serà com un sol món."
(Imagine, Lennon)
Les guerres venen de molt lluny i només puc pensar què malament ho estem fent!.
EliminaPotser la pau sigui un somni, però no deixo mai de somiar-la.
Aferradetes, Xavier.
Qué buena esa frase de Hendrix. La entrada es estupenda, la foto de la bola del mundo con esos carteles no puede venir mejor y el tema Lennon y Ono ya ni te cuento.
ResponEliminaEsperemos que este sin sentido termine cuanto antes.
Un abrazo Paula
El amor hacia los demás, porque el amor a uno mismo está a la orden del día y, como podemos constatar, no nos trae nada bueno.
Elimina¡Gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Ni más, ni menos.
ResponEliminaBesos-
Creo sinceramente que no falta ni sobra nada.
EliminaBesos, Toni.
Hitler volvió reencarnado en Putin. Maldito seas Putin.
ResponEliminaDisfruté leyendo este grito de alarma y rebelión.
.
Saludos cordiales y poéticos
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
Demasiados tarados en la historia de la humanidad, desafortunadamente para las gentes de paz.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Pau si les parts vulguessin negociar alguna cosa; si tens un pla "atronador" i no l'atures, no hi haurà pau, i si intentes aturar-lo, tampoc.
ResponEliminapodi-.
El problema és que només n'hi ha un que no vol negociar i ja saps que quan un no vol, dos no s'entenen.
EliminaAferradetes, Carles.
Quina frase tan ben trobada aquesta. És ben certa, tant com afirmar que ni la pau ni la llibertat entren dins dels plans de qui mana. Els poderosos només pensen a obtenir encara més poder a qualsevol preu, sobretot quan aquest preu ens toca pagar-lo sempre a tots nosaltres.
ResponEliminaSempre he pensat que si les guerres les fessin els qui les manen, s'acabarien en un obrir i tancar d'ulls.
EliminaAferradetes, Mac.
Em temo que estem en mans d'un criminal genocida.
ResponEliminaO acabem amb ell o ell acabarà amb nosaltres.
Petons.
Terroristes contra la Humanitat són, ni més ni pus.
EliminaPetonets, Xavi.
Sóc escèptic, cada vegada hi ha més gent que està massa enamorada d'ella mateixa, cada vegada hi ha més individualisme. Per avançar hauríem de plantejar-nos si el que fem , ho podem fer millor o canviar la manera de fer. Sòcrates ja ho deia ( i d'això ja fa molt temps). L'autocrítica està passada de moda (per desgràcia). Però siguem positius, mentre hi ha vida hi ha esperança....
ResponEliminaAixí és, Joan!.
EliminaCada cop hi ha més gent que només es mira la guixa i no veu més enllà que el seu redol. No és d'ara, però crec com tu que hauríem de fer més autocrítica i mirar de millorar el món.
Aferradetes.
No anem gens per bon camí, perquè s’acomplexin la frase que has posat. Sinó ben al contrari, el món està en mans de bojos pel poder. Només pensen en acumular-ne més i més i tens raó quan dius que si haguessis d'anar ells a posar en perill la seva vida i la de les seves persones properes, s'acabarien aviat les guerres, però ells ja procuren estar ben protegits, tot manant als altres que matin i que es deixin matar.
ResponEliminaUna tristesa immensa i una gran impotència. No podem deixar de somiar la pau, de desitjar-la, de reclamar-la, però no podem fer res més.
Una aferradeta de pau, bonica.
Com deia en Bob Marley. "Si tots ens donem les mans... qui traurà les armes?. I així és, que es matin ells mateixos i que deixin el món en pau. Qué ja hi ha massa contratemps a la vida, per anar a cercar més històries boges.
EliminaAferradetes pacífiques, nina.
Triste mundo este. Que no sea una utopía y lo veamos más pronto que tarde.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
No creo que sea una utopía, más bien querer, hacer y no dejarse llevar por esos demonios.
EliminaAferradetes, Laura.
Lamentablement, la cita de Hendrix, es difícil que es dugui a terme. El ser humà no enten res més que el poder caigui qui caigui. Trist i lamentable.
ResponEliminaAferradetes
Tot i veure proves més que evidents d'això que dius, em nego a deixar-me endur. Hi ha gent bona al món i hem de ser capaços de vèncer.
EliminaNo és l'única guerra que hi ha al món, fan que la societat sigui cada vegada més pobre, que hi hagi més fam, més refugiats... i es va creant un caldo de cultiu molt perillós.
Aferradetes, Josep.
Quina merda de món, on sempre reben els innocents. Potser ens hauríem de rebel·lar contra els poderosos per posar fi a les seves guerres.
ResponEliminaQui sap!. Potser que sigui això que vagin cercant... més morts.
EliminaAferradetes, Risto.
"Quan l'amor és la norma, no hi ha voluntat de poder, i on el poder s'imposa, l'amor falta", m'he recordat d'aquesta frase de Jung. Que bonic seria un món on l'amor entre tothom fos el principal. L'amor, el respecte, l'empatia... viuríem tots en un lloc més amable. Malgrat tot el que està passant i que a alguns no els interessa, no podem deixar de creure-hi i cultivar actes bondadosos.
ResponEliminaLa imatge, molt representativa.
Aferradetes d'amor i pau, nina
Molt acertada la frase de Jung.
EliminaEl respecte, l'empatia... són manifestacions d'amor. En cap moment es parla de ser més que l'altre, ans al contrari, sempre pensant amb qui pateix.
Gràcies, nina!.
Aferradetes de cor a cor.
Totalment d'acord i és que les persones som egoístes i només busquem la nostra comoditat i que ens estimin bé que ens agrada però estimar ens costa més...Tandebó l'amor tingués la força suficient paer vencer el poder!
ResponEliminaPetonets de pau, lluneta.
És injust parlar per tots, però és ben cert que estem vivint en un món que es mira massa el seu redol. El poder només es pot vèncer amb educació i amor.
EliminaAferradetes afectuoses, nina.
Creo que la Paz no llegara nunca plenamente... A veces se manifiesta un poco, otras se esconde asustada por el hombre.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Si creemos en el efecto mariposa, con pequeñas acciones podemos cambiar muchas de las cosas que nos disgustan, en este caso las guerras. ¡Seamos positivos!.
EliminaAferradetes, amic.
M'agradaria ser positiu però no puc, van passant els segles i no escarmantem, sempre ens hem barallat i ho seguirem fent. Ara parlem molt de la guerra perquè ens teca a prop i pot repercutir d'alguna manera a la nostra vida però i l'Àfrica oblidada que no s'en parla i estan morint com a mosques?
ResponEliminaAferradetes.
És una llosa de fa molts segles i sembla que no aprenem res de totes les barbaritats comeses. Totes les guerres ens toquen a prop, almenys a les persones que volem pau en el món.
EliminaAferradetes, Llorenç.
Ens toca a prop, em referia a la distància quilomètrica. Per descomptat que totes ens fan mal a la gent de pau.
EliminaBon dimecres.
Una abraçada.
Així ho vaig entendre, Llorenç.
EliminaMolt bon dia!.
Aferradetes.
La pau ha de ser sempre l'aspiració, encara que no sempre s'aconsegueixi. Sempre cal donar-li una darrera oportunitat, i després una altra més. Ja ho hem parlat en alguna altra ocasió. Segons experts que han estudiat la qüestió, vist amb la perspectiva del temps, cada cop hi ha menys conflictes bèl·lics. Molt lentament, però s'està assentant la idea que la guerra és un acte propi només de pobles o governants bàrbars, com ara Putin, en aquest cas. El consens tan general contra ell és un petit pas, però molt important, en aquesta direcció. Aferradetes fortes i pacífiques, Paula!!☮🤗😘
ResponEliminaMirant els anys passats, potser sí que no n'hi ha tantes, però tot hi haver-ne una, ja està ben clar que aprenem molt lentament. Cal mirar sempre molt bé amb quines mans deixem el poder, per no patir i lamentar-se desprès... els morts hi són i ja no podem esborrar-los.
EliminaAferradetes de pau, Alfons.😘🤗
Nombre de guerres actives (2022): 65
EliminaNomés que n'hi hagués una, ja seria massa, Llorenç.
EliminaMentre manin psicòpates no hi tenim res a fer.
ResponEliminaAixí és, tot i que voler sempre el millor sí que pot ajudar.
EliminaAferradetes, nina.