Ilià Repin, 1876, Садко a RELATS CONJUNTS
Fos amb la natura, gaudia de l'espectacle que li oferia l'espai. Allà no hi faltava res, tothom vivia en perfecta harmonia. Els animals més grans amb els més petits, els colors més foscos amb el més clars, les llums i les ombres, els homes i les dones... Es podria dir ben bé que era el paradís.
Somia un home, estirat en un banc del parc, tapat amb un cartró, en la solitud més angoixant d'aquesta nit humida, cansat de tantes ombres.
Amb aquesta realitat que ens està tocant viure, el paradís només el podem trobar als somnis.
ResponEliminaNo m'esperava aquest final, és com un gerro d'aigua freda que et desperta de cop.
Un relat curt, però no calen més paraules. Felicitats!
No podem deixar de somiar... mai.
EliminaGràcies, Mac!.
Aferradetes.
Immersos a la natura, podem patir ensurts i atacs dels animals, tan sols si estan famolencs, d'altra banda tot és un fluir de convivència, un plàcid equilibri existencial.
ResponEliminaAferradetes sa lluna!!!
Aquesta manera de fluir és la que em fa somiar a mi... crec que a la majoria de les persones assenyades.
EliminaAferradetes, Alfred.
Espero que el conflicte pròpiament dit s'aturi al més aviat possible; molt em temo que tornaran els blocs geogràfics hermètics entre sí, plens de desconfiança futura i espionatges entre les nacions no ja per aprofitar les febleses dels altres si no com a objectiu de possibles accions futures.
ResponEliminaTornarà la guerra freda? freda sempre és millor que calenta, si bé freda volia dir que les baralles es formaven entre altres paisos, en benefici dels "freds".
Què malament...
podi-.
Crec que aquest comentari que has deixat aquí, anava per l'anterior post.😉
EliminaEl conflicte està servit i, per poc que duri, ja s'ha emportat moltes vides. I encara que només fos una, ens faria el mateix mal.
Tornar a la guerra freda?. Si fos per mi, no s'utilitzaria aquesta paraula mai més, ni freda ni calenta. Si algú vol matar, que es mati ell mateix i ens deixi en pau.
Aferradetes, Carles.
Mals temps, en efecte, per a l'harmonia; caldrà seguir somniant-la, i lluitant per ella a cada despertar malgrat el fred i la solitud. Magnífic relat, Paula.
ResponEliminaSembla un malson, però no perdem l'esperança ni les ganes de lluitar.
EliminaGràcies, Pep!.
Aferradetes.
Llàstima que els somnis, a vegades, estiguin tan lluny!
ResponEliminaAferradetes
Pitjor seria no somiar, no creus?.
EliminaAferradetes, Josep.
Un text breu però colpidor, punyent.
ResponEliminaQuina tristesa totes les injustícies que hi ha al món... i aquests móns que imaginem semblen una utopia, sembla que només els podem trobar en somnis.
Aferradetes, bonica
Mentre estiguin en els somnis, sempre queda la possibilitat que es compleixi... Hi ha persones que només els hi queden els somnis.
EliminaAferradetes, nina.
Magnífico relato, hay veces que es mejor no despertar...
ResponEliminaUn abrazo amiga
En estos casos se hace muy complicado el despertar.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Soñar nos lleva a ratos de esta realidad incomoda.
ResponEliminaBeso
Esta realidad es cada día mayor, lamentablemente.
EliminaBesos, Toni.
La realitat ens dona poques alegries. Per això l'hem de somiar millor, sempre millor.
ResponEliminaFins i tot el teu protagonista troba consolen el somni, malgrat la seva situació.
Un relat trist, però molt bo, molt ben plantejat i ben escrit.
Aferradetes, Paula!
Ai si les persones que conformen el món fóssim més justes!. El temps de somiar seria molt més lliure i més plaent per a tots.
EliminaMoltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes i mil somriures.
Em temo que amb humans l'harmonia és impossible.
ResponEliminaDes de sempre guerres i més guerres.
Petons.
No sé si ens tornessin a pastar, si ho podríem fer millor.
EliminaPetonets, Xavi.
El teu escrit, m'ha fet pensar en un poema curtet que ara no recordo de qui és;
ResponEliminaLa lluna em fara de barca,
quan una nit de tormenta,
els dsomnis tregui a la mar.
De vegades cal treure a passejar els somnis!
Bona nit, bonica.
Molt maco el poema, gràcies per dur-lo fins aquí!.
EliminaAferradetes, nina.
Vaig conèixer, en una certa ocasió, un home que malvivia al carrer, en alguna ocasió li pagaven algun dinar, inclús l'havien deixar dormir en alguna casa en jorns fredossos. L'home tenia familia a no sé on, però ho va abandonar tot, dona i fills, per viure una mena de llibertat mal entesa. No vaig saber mai el motiu de la seva fugida, pero va ser la seva desició, la seva deserció. Tothom és esclau d'alguna cosa perquè el pitjor amo, el més despietat, és hom mateix. Quan l'humà començà a pensar, es creà la contradicció i l'absurditat...
ResponEliminaSuposo, com en tot, que hi ha d'haver diferents circumstàncies per trobar-se al carrer. Aquesta que ens expliques n'és una, tot i no saber el motiu. Hi ha gent que no té família, n'hi ha que l'han deixada i també n'hi ha que la pròpia família els fan fora.
EliminaNo sé els altres, però a mi em costa molt deixar de pensar...
Aferradetes, Joan.
Que dur. Però ja no existeixen paradisos, ni tan sols en somnis, em sembla.
ResponEliminaCada cop és més complicat tot, fins i tot somiar. Tot i així, em nego a perdre els meus somnis.
EliminaAferradetes, Xexu.
"La vida és un somni" que deia el clàssic castellà. No els hem d'abandonar.
ResponEliminaAmb els somnis fem la vida una mica més dolça.
EliminaAferradetes, Xavier.
Que contraste entre tus palabras y lo que estamos viendo...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
A veces lo que soñamos y lo que vivimos no tiene nada que ver. Precisamente por ello no hay que dejar de soñar.
EliminaAferradetes, amic.
Buen final, un baño de realidad. Enhorabuena por tus palabras y gracias por compartirlas, un fuerte abrazo desde Cantabria hacia mi querido Mediterráneo.
ResponEliminaLa realidad es mucho más dura que cualquier sueño, incluso que cualquier pesadilla.
Elimina¡Gracias, Germán!.
Desde el Mediterráneo, otro fuerte para ti.
Ojalá y el mundo encuentre la armonía en estos días de tanto ruido y caos
ResponEliminaTodos tenemos que aportar nuestro granito de arena para que suceda.
Elimina¡Bienvenida a mi rincón!.
Un abrazo.
Mucha falta hace que la armonía no sea un sueño y se haga realidad.
ResponEliminaUn abrazo.
Nos falta mucha humanidad para que ese sueño se cumpla.
EliminaUn abrazo, Laura.
Bon plantejament del tema proposat i la resolució final. Enhorabona, Paula!! M'ha recordat la cita de Schopenhauer que sempre tinc molt present: "És molt difícil trobar la felicitat a l'interior d'un mateix, però és impossible trobar-la a un altre lloc". Malauradament la realitat ens defraudarà la majoria de les ocasions. És així. Aferradetes ben fortes, Paula!!
ResponEliminaCrec que el treball, principalment, és trobar-la a l'interior. Una vegada que això passi, la podrem transmetre fora.
EliminaEn massa ocasions, la realitat és molt més crua del que puguem imaginar.
Bon dilluns!.
Aferradetes, Alfons.
Amb coses com el que passa a Ucraïna està demostrat que la realitat és pitjor que el pitjor dels somnis.
ResponEliminaNo és necessari anar tan lluny per saber-ho.
EliminaAferradetes, nina.