14 de febrer 2022

FANALS

 

 Fosca i claror
             Acompanyen a l'home.
        Ningú se n'escapa.
      Abans o després,
       La llum o l'ombra,
Se'ns aferra.

38 comentaris :

  1. Breve e intenso poema.
    Besos.

    ResponElimina
  2. Feliç
    Any
    Necessitem
    Assistits
    Lliurement
    Sense lligams.

    Aferradetes sa lluna,
    Continuem cercan amb similituds.
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon acròstic ens deixes, si hi vols participar activament, et deixo l'enllaç al seu bloc:
      https://nurialaroca.blogspot.com/2022/02/lletres-i-fils-febrer-2022.html
      Moltes gràcies!😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Me gusta esa foto un montón.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te guste.😉
      ¡Muchas gracias!.

      Besos.

      Elimina
  4. Cada cop menys llum i més ombres.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En que sigui petita, ens hem d'aferrar a la llum.😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. La foto es estupenda, em encanta, y le viene de lujo al acróstico. Se te dan de maravilla por cierto.
    Un abrazo y buena semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces llega primero la foto, otras el poema, siempre buscando un nexo entre ambos.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. Molt ben trobat el poema. Intens, i tant! I ben lligat amb la bonica imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre cerco un lligam entre les dues coses.

      Gràcies, Carme!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Tots tenim clars i foscos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I gairebé sempre depèn de nosaltres.😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  8. Breus i encertadíssimes paraules per a una molt bona foto.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta de que t'agradin, tant l'un com l'altra.😉

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  9. En efecto, amiga, la vida es continua dualidad... La luz y las sombras siempre nos acompañan.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Incluso las vivimos.😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  10. És el "ying/yang" que ens acompanyarà sempre, indisoluble, el dia i la nit... (t'he enviat un missatge a 500px)
    Joan Millet

    ResponElimina
    Respostes
    1. És inevitable, les llums i les ombres sempre ens acompanyen.

      Rebut i contestat el teu missatge. Benvingut!.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  11. M'encanta quan al capvespre s'encenen les llums elèctriques i combinades amb la minvant llum natural ... forman uns moments màgics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí i també complicats a l'hora de fotografiar-los.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  12. Has sabut trobar les paraules adequades per a la fotografia, molt bonica.
    Llums i ombres hi són presents a la vida, a vegades més d'unes que de les altres, i no sempre es pot triar.

    Gràcies pel teu acròstic, me l'emporto cap al meu blog.
    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no sempre es pot triar, encara que moltes vegades ho intentem.

      Gràcies a tu, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  13. No, ningú se n'escapa, d'aquesta bipolaritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llums i ombres, sempre presents i, no, no se n'escapa ningú!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  14. Llum de nit, ombra de dia...sempre útils !.
    Ben trobat, paraules i imatge ;)
    Abraçades !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha llums i ombres, de dia i de nit.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  15. Bonic poema, tots tenim moments de llum i d'ombra...Una foto magnífica!
    Bon cap de setmana, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi tot.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  16. Molt ben trobat aquest poema per a la foto. O és a l'inrevés?

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, primer va venir la foto.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  17. Així és, la vida és un continu entrar i sortir de la llum a l'ombra, i viceversa, com bé exemplifica la teva magnífica fotografia. Són les dues cares de la mateixa moneda. Quan el sol ens dóna de cara no solem ser conscients que projectem una ombra, i quan estem al mig de la penombra ens sembla que mai més tornarà a sortir el sol. Per això és vital que no s'apagui mai aquesta flameta interior que ens dóna llum per dins. Aferradetes ben fortes, Paula!!😃🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esa pequeña llama en nuestro interior, a veces se nos olvida que sigue encendida. Por ello, a pesar de las luces y sombras del exterior, siempre hay que tenerla presente.
      Debo agradecerte el enorme esfuerzo y el gran detalle que tienes conmigo, intentando hacer tus escritos en catalán. Por ello, hoy mi respuesta en castellano. ¡Mil gracias!.😊

      Aferradetes, Alfons. 😘🤗

      Elimina
  18. Uro!! Moltes gràcies, Paula. És una dificultat, però sempre m'han agradat els idiomes. No deixa de ser una manera d'aprendre. Ens diem coses!! Aferradetes i petonets!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest esperit inquiet i curiós que et caracteritza, fa que res sigui impossible per a tu. Agraïda sempre!.

      Més aferradetes i petonets.😉😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!