M'agrada molt aquesta foto, tots els detalls del barret i aquest gest, que aturat i tot té moviment (com la meva fulla!) . Hi ha gest, hi ha mirada i també sentiment en aquesta captura.
I l'haiku s'hi adiu del tot. Li has trobat una bona representació visual.
Un instante capturado, esa mirada que se pierde en el infinito, es un segundo, pueden pasar tantas cosas en ese segundo.
ResponEliminaMuy buena imagen visual e imagen caligráfica.
Que tengas una bonita semana.
Un abrazo.
A veces un segundo da para mucho, otras ni toda una vida...
Elimina¡Muchísimas gracias!
Igualmente para ti, María.
Aferradetes.
Maravilloso video. Maravillosa foto. Una gozada pasar por tu bello blog Sa Lluna. Un abrazo
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
EliminaEns llegim, Núria.
Aferradetes.
Tot el món sap, qué,
ResponEliminales miradas envoltan
alló estimat.
Petonets, sa lluna!
És cert, les seves i la meva. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Una mirada excepcional vers l'infinit!
ResponEliminaMoltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Una mirada que val un poema... i una cançó!
ResponEliminaI molt més, Xavier.
EliminaAferradetes.
Te n'has sortit molt bé amb aquest haiku, ja t'ho vaig dir.
ResponEliminaEl teu poema em va inspirar.
EliminaGràcies, nina!
Parar el tiempo es como yo le llamo a eso.
ResponEliminaBesos.
Sí, es una bonita manera de verlo. ;-)
EliminaBesos
M'agrada molt aquesta foto, tots els detalls del barret i aquest gest, que aturat i tot té moviment (com la meva fulla!) . Hi ha gest, hi ha mirada i també sentiment en aquesta captura.
ResponEliminaI l'haiku s'hi adiu del tot. Li has trobat una bona representació visual.
Aferradetes, preciosa.
Sota dos barrets
ResponEliminaQuatre ulls, captant-ho-tot
Pur avorriment.
Great photo accompanying your Helena-inspired haiku, Paula.
Aferradetes!