15 de setembre 2025

RESCATATS . . . [ XXXII ]


Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada

[Setembre~2025]

34 comentaris :

  1. Un instante capturado, esa mirada que se pierde en el infinito, es un segundo, pueden pasar tantas cosas en ese segundo.

    Muy buena imagen visual e imagen caligráfica.

    Que tengas una bonita semana.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces un segundo da para mucho, otras ni toda una vida...
      ¡Muchísimas gracias!
      Igualmente para ti, María.
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Maravilloso video. Maravillosa foto. Una gozada pasar por tu bello blog Sa Lluna. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Ens llegim, Núria.
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Tot el món sap, qué,
    les miradas envoltan
    alló estimat.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, les seves i la meva. ;-)
      Petonets, Alfred!

      Elimina
  4. Una mirada excepcional vers l'infinit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Una mirada que val un poema... i una cançó!

    ResponElimina
  6. Te n'has sortit molt bé amb aquest haiku, ja t'ho vaig dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu poema em va inspirar.
      Gràcies, nina!

      Elimina
  7. Parar el tiempo es como yo le llamo a eso.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es una bonita manera de verlo. ;-)
      Besos

      Elimina
  8. M'agrada molt aquesta foto, tots els detalls del barret i aquest gest, que aturat i tot té moviment (com la meva fulla!) . Hi ha gest, hi ha mirada i també sentiment en aquesta captura.

    I l'haiku s'hi adiu del tot. Li has trobat una bona representació visual.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot sentiment. ;-)
      A mi m'encanten els barrets, però des de petita que no en sé dur, em fan més nosa que res. En realitat no duc res, ni capells, ni rellotges, ni cadenes, ni anells... i les ulleres perquè no puc prescindir-ne.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Sota dos barrets
    Quatre ulls, captant-ho-tot
    Pur avorriment.

    Great photo accompanying your Helena-inspired haiku, Paula.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraïda pel teu haiku, Sean.
      Quan vaig escriure el haiku a ca l'Helena, no sabia quina foto posaria al meu blog, però va ser obrir els arxius de fotos i la vaig trobar tot-d'una. ;-)
      Küsse!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Moltes gràcies, James!
      Salutacions.

      Elimina
  11. Everyone needs the thinking time.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I amb una bona vista del mar, es fa més fàcil.
      Petonets!

      Elimina
  12. Quina precisió per a descriure aquesta emoció.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que no sóc de moltes paraules. ;-)
      Moltes gràcies!
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Una imatge molt ben captada, una mirada plena de sentiments.
    Un conjunt ben brillant ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. Molt bonic!!!
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  15. Anònim18.9.25

    Sa Lluneta, sé de tu predilección por los Haikus, (desde mi total desconocimiento), creo que este corto y muy bello poema lo es.
    Acertadísimas y muy inspiradas palabras para descriure la emoción, pues en cada letra, en cada frase, en cada verso, destila esa magia que a falta de mejor palabra, definiré como pasión.
    Sa Lluneta, no sé como lo haces, pero en todos y en cada uno de tus post, consigues ... eso, emocionarnos, y contagiarnos del fervor que pones en ello.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que em vas enviar un d'un japonès, parlant de formigues, que em vaig guardar i m'ha desaparegut. Era magnífic i no seguia les regles. Si te'n recordes, m'agradaria rebre'l un altre cop.
      I dit això, sí m'agraden els haikus, suposo perquè en els darrers anys he perdut la xerrera i, en poques paraules, intento explicar les meves emocions. ;-)
      Em sento agraïda per les teves paraules.
      Aferradetes amb pessics, Jota.

      Elimina
  16. Laura. M diu:
    Gran momento y Haiku. Viendo la foto en grande , se aprecia la perfecta nitidez.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Laura he trasladado tu comentario aquí, espero que no te moleste.
      El formato de mi blog no me permite ponerlas más grandes, pero sí que se pueden agrandar en otra pestaña.
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  17. No es pot expressar amb menys paraules: hi ha moments fugaços que tenen efectivament la força d'un llampec, cosa que il·lumina de cop i deixa una empremta inesborrable. Són pocs i breus, però reveladors. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, aquests moments són inesborrables.
      Aferradetes, Alfons! 😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!