Arribà al vell cementiri en caure la tarda. Les ombres de les làpides s'allargaven mentre la lluna, a penes visible, il·luminava les flors pansides que creixien entre les tombes. Amb aquell esquadró d'ombres que l'envoltava, inquiet i afamat, amb prou feines podia contenir el tremolor a les mans per sostenir una petita creu pintada en un tros de paper descolorit pel temps. Els diners que havia guanyat en els seus treballs anteriors no significaven res ara, l'única cosa que desitjava era la llibertat d'un passat que el turmentava. Cada nit, aquestes ànimes perdudes, invocaven el seu dret a menjar-se les seves pors. Mentre recordava els dies on no tenia cap preocupació, el seu cor es va omplir de coratge. Recordà, mirant al cel, un blau celestial que es barrejava amb el dolor de la seva memòria. Sabia que havia d'enfrontar la veritat, encara que això signifiqués tornar a aquell lloc que tant havia intentat oblidar.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
La lluna porta consol. Oblidar és molt difícil, a vegades impossible.
ResponEliminaHi ha coses o fets que ens queden marcats per sempre.
EliminaAferradetes, Xavier.
Probablement així és quan els dimonis del passat s'insinuen en el nostre present.
ResponEliminaFascinant ús de les paraules. M'inclino davant l'artista. ;-)
Aferradetes, Paula!
Podria ser així com dius, de vegades se'n van i d'altres es queden per sempre...
EliminaMoltes gràcies! ;-)
Aferradetes, Sean!
Hay cosas que no se olvidan ni después de las muerte.
ResponEliminaBesitos de anís.
Sé que pasa en vida... después no lo sé...
EliminaBesos, Sara.
Que difícil, haver de tornar a un lloc que vols oblidar… Espero que li serveixi, per tirar endavant.
ResponEliminaBon relat! Aferradetes, preciosa.
Passar per un sofriment, una vegada i una altra, no deu ser molt agradable, també espero que el coratge li duri fins que pugui sortir-se'n.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
A powerful story, I did a story.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaBenvinguda al racó, Dora.
Una imagen que tiene una gran carga de misterio e incluso diría yo de terror para algunas personas. Me gusta mucho el monocromo.
ResponEliminaUn abrazo
Los cementerios parece que tienen muy mala fama...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Enfrontar-se a la veritat és imprescindible per poder fer cau i net i tirar endavant, però sovint això és més fàcil de dir que de fer. Tornar a un lloc que desitges oblidar sempre és dolorós, aplaudeixo la valentia del teu protagonista que ha decidit fer el pas.
ResponEliminaI t'aplaudeixo a tu per aquest relat, inquietant i molt ben escrit.
Abraçades!
Sí és cert, és més fàcil de dir que de fer, però una vegada que pots enfrontar-t'hi, ja està fet!
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Espero que després de la mort no n'hi hagi res més...
ResponEliminaNomés faltaria això!!!
Petons.
Si és més patiment, també ho espero.
EliminaPetonets, Xavi.
Els records poden fer mal, però també donar-nos força: mirar-los de cara és començar a ser lliures. per cert, la foto es molt guapa, Paula!
ResponEliminaUna abraçada.
Així és, s'ha de tenir coratge i cap endavant, tot i que hi ha vegades que costa un munt.
EliminaMoltes gràcies, Jordi!
Aferradetes.
Yo como paseo cada mañana por el viejo cementerio...
ResponEliminaBesos.
Seguro que no tienes cuentas pendientes. ;-)
EliminaBesos
Molt bon relat i una gran foto!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Cada vez que voy a un pueblo o ciudad me gusta ver el cementerio. Muy bueno tu escrito y la foto que lo ilustra. Un saludo.
ResponEliminaEs un lugar que me llena de paz, quizás por su silencio.
Elimina¡Muchas gracias!
Un abrazo, Ana.
S'ha de tenir molta força i coratge per tornar a certs llocs, però a vegades és el que cal per tancar el passat, almenys que aquest no condicioni el present.
ResponEliminaAferradetes.preciosa.
Si tens el coratge de tancar-lo, per molt que faci mal, et pots sentir alliberat.
EliminaAferradetes, nina.
La fotografia i la teva entrada són molt colpidores.
ResponEliminaBen bé remenen per dintre.
EliminaAferradetes, Helena.
I hope facing it can help him get through it and to a new freedom.
ResponEliminaL'esperança no s'hauria de perdre mai.
EliminaPetonets!
Començo per la foto. Cada vegada te’ns surts més bé amb això de IA, es nota que li poses les paraules adequades i precises del que vols. El conte d’estil Edgar Allan Poe t’ha sortit rodó. No diré el que penso dels cementiris perquè és una opinió molt personal i no vull ferir sensibilitats (encara que ja sé el que em diràs: que jo puc expressar aquí lliurament la meva opinió). Faig meva la frase que en una ocasió va dir Josep Pla: «Hom és lliure del que calla i esclau del que diu».
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Amb les fotos de la IA, primer tinc el text i després cerco la foto que hi vagi bé i la retoco al meu gust, sempre que no en tingui cap de meva. Tot al contrari amb les meves fotos, primer em miro la foto i després escric allò que m'inspira. Moltes gràcies!
EliminaPel que fa a la teva opinió, tens la llibertat d'expressar-la o no. La frase d'en Josep Pla és tal qual ho diu, ni més ni pus.
Aferradetes, Joan!!
Acabo de llegir això de les fotos i l'IA. No sabia què significaven les paraules en cursiva i ara ja ho sé. Interessant també això que quan són fotos teves, t'inspires en la foto per a fer el text.
ResponEliminaPel que fa al teu post, doncs sí, a vegades fem coses que queden adormides dins nostre, segurament per poder continuar vivint, però tard o d'hora ens tornen i no ens les podem perdonar.
Aferradetes, sa lluna!
Al meu cap tot va en conjunt, text, fotografia i música. Gairebé sempre és així com ho he dit, però també pot passar a l'inrevés. ;-)
EliminaSi no oblidéssim part de les coses que ens passen, no podríem viure... una altra cosa és que, havent-les reflexionat, em traiem la llisó i tirem endavant...
Aferradetes, nina!
La realitat, per dura que sigui, sempre ens acaba aconseguint, i posposar-la només prolonga el patiment. Enfrontar-la no vol dir resignar-se sense més ni més, sinó mirar-la de front, assumir allò que no es pot canviar i, des d'aquí, començar a reconstruir. De vegades, l'acceptació és el pas més dolorós… però també el més alliberador. Aferradetes fortes, Paula!!🤗🤗
ResponEliminaHo expliques tal com ho sento, l'acceptació és lo més dolorós, però t'allibera d'un patiment descontrolat.
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗