Arribà al vell cementiri en caure la tarda. Les ombres de les làpides s'allargaven mentre la lluna, a penes visible, il·luminava les flors pansides que creixien entre les tombes. Amb aquell esquadró d'ombres que l'envoltava, inquiet i afamat, amb prou feines podia contenir el tremolor a les mans per sostenir una petita creu pintada en un tros de paper descolorit pel temps. Els diners que havia guanyat en els seus treballs anteriors no significaven res ara, l'única cosa que desitjava era la llibertat d'un passat que el turmentava. Cada nit, aquestes ànimes perdudes, invocaven el seu dret a menjar-se les seves pors. Mentre recordava els dies on no tenia cap preocupació, el seu cor es va omplir de coratge. Recordà, mirant al cel, un blau celestial que es barrejava amb el dolor de la seva memòria. Sabia que havia d'enfrontar la veritat, encara que això signifiqués tornar a aquell lloc que tant havia intentat oblidar.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
La lluna porta consol. Oblidar és molt difícil, a vegades impossible.
ResponEliminaProbablement així és quan els dimonis del passat s'insinuen en el nostre present.
ResponEliminaFascinant ús de les paraules. M'inclino davant l'artista. ;-)
Aferradetes, Paula!