Asseguda a la taula d'un restaurant bulliciós, explorava amb delicadesa la seva bossa, buscant potser un record que la connectés amb el seu passat. Els comentaris i anècdotes dels comensals arribaven com murmuris llunyans. Ella responia amb un somriure subtil o arquejant una cella, mostrant així la seva connexió amb el moment present, participant sense paraules. Cada riure i xiuxiueig era un retall de la seva història entrellaçada amb la vida dels seus éssers estimats. La seva mirada, serena i nostàlgica, anava creixent amb el vaivé de les converses. Les hores passaven lentes, l'atmosfera s'impregnava de calidesa i complicitat familiar, encara que sabés que aquests moments cada vegada serien més escassos... Al final, després de gaudir d'aquell dinar, arribà l'hora dels comiats, emportant-se amb ella un raig de llum a la memòria, un adéu silenciós però ple d'amor...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!