RECULL

Quan bufa el vent
voletegen els pensaments,
arremolinats, colpejant
l'equilibri del seny.

Negra fosca,

entre llums d´espelmes.

Boira estesa.

Què puc fer

quan, sabent que no hi ets,

et sento tan a prop...

         tan a prop.

Quan la pluja treu el cap,
sentiments mullats rellisquen
per la serenitat de la foscor.

I vull beure't got a got,

sentir-me, gota a gota,

immensament petita.

    (Recull- sa lluna,  novembre/2012)

EsQuiTXoS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Esquitxos  / Octubre-2012
(Imatges pròpies)



 

 

diFFerent DaY!

Dijous, a última hora i com de costum, el boss ens va comunicar que tindríem el divendres lliure. Aquesta forma de "vacances a la carta", a la seva carta, és habitual des de fa un parell d'anys. Així que ja m'ho prenc com ve, intentant fer d'aquestes vacances sorpresa un temps de relax o per fer coses que en temps de treball suposa un esforç més gran, més que res pels horaris ... la manca de temps!. No vaig fer gaires plans per al divendres i vaig pensar que quan em despertara, ja decidiria.

 

Imatge de la xarxa

A primera hora, vaig tenir una molt grata xerrada amb el meu amic de l'ànima. Vam compartir minuts i projectes de cadascun, que es desenvoluparien moments després. Sap perfectament com dibuixar un somriure en la meva cara. La millor manera de començar el dia, sens dubte!

Després d'esmorzar, vaig prendre el camí cap a correus, pagament de la factura de llum. Seguidament, a l'ajuntament, pagament de la factura d'aigua. El primer ensurt del dia, han pujat un 40% el consum + l'import de l'iva nou corresponent, resultat ... una ruïna!. Malgrat tot això, el meu somriure seguia intacte. Era un dia ple de llum i res, ni ningú,  faria malbé. A la tornada, vaig aprofitar per comprar el que necessitava a casa. 

Després de col · locar tot al seu lloc, ja gairebé hora de dinar. Després de dinar, vaig baixar a la cafeteria que està davant de casa a prendre un cafè, on treballa una amiga que m'havia enviat un missatge si ja havia decidit sortir amb ella i les seves amigues a sopar. No em venia molt de gust, però ja havia declinat la invitació moltes vegades i vaig pensar que seria una bona ocasió per sortir una mica i parlar. Vam quedar a veure'ns a les nou, davant de casa. Unes sis hores per endevant per fer més coses.

 

Imatge de la xarxa

Quan era de volta a casa, un altre missatge. Era na Francesca. Havíem intentat en diverses ocasions trobar-nos per conèixer-nos i cada vegada un impediment a última hora, tant per part seva com per la meva, demorava la cita per una altra ocasió. Em deia en el missatge que triés lloc per veure'ns, li vaig contestar que davant de casa. En mitja hora, ens abraçàvem per primera vegada.

Francesca va suggerir anar a prendre un cafè al centre, i ens vam anar fent una passejada fins a la cafeteria. Una mini trobada. Francesca-Paula. Vam compartir part de les nostres històries personals. Vaig parlar més jo que ella, espero em perdoni, la propera prometo estar callada!  Em va semblar una noia esplèndida, molt propera, amb un gran somriure que transmet el seu optimisme, el seu gran món interior. Em va explicar com havia transcorregut el seu matí i compartírem opinió sobre els fets. I com ha pujat un post, us ho deixo AQUÍ .  Passejant vam tornar al cotxe i ens vam acomiadar amb  una aferradeta i un fins aviat!!
 

Imatge pròpia

Gairabé hora de passar pel taller, per donar un aspecte "decent" al meu cos i poder estar a punt per sortir a sopar.  A les nou en punt sortíem cap al restaurant. Cinc noies disposades a passar una nit divertida. Un magnífic aperitiu per començar, garrí, pastís de xocolata i vins, acompanyats de rialles i confidències, van fer que la nit s'omplís d'espurna. I per arrodonir, una gran sorpresa, de la qual us deixo una imatge, però permeteu-me que em reservi els comentaris.

 

Un dia diferent, sense cap dubte.

Un DIBUIX i Un PAPER

Monet - Esmorzar a l'herba, 1866/ Relats Conjunts

Que ràpids passen els anys! I la veus allà assegudeta al graó, pintant amb llapis de colors les làmines que va arreplegant de la seva germana gran. Set anys entre les dues, massa temps perquè hagin pogut jugar juntes. És tan tranquil·la,  ella soleta s'ha muntat el seu món, entre les seves pintures i els seus contes. Quatre anys i ja llegeix tot el que troba. Ni el seu pare ni jo li hem pogut dedicar la nostra atenció, és tan dur aquest negoci!

- Mamaaaa, noooo, Mama ... aaa!
- Què et passa nina? Aixeca't!  I ara, per què plores?
- Noooo, mama ... aaa, noo ... oo, mam ... ...
- Però què és aquest plor, que t'ha picat, a veure, deixa'm veure't!  Tranquil·la, et trauré el vestit, digues-me on t'has fet mal, què t'ha picat?  Però no ploris més, no ploris petita.
Enganxada al meu coll i sense deixar de plorar.

-Va, ja ha passat, no ploris, digues que et passa?

- Mira mama, ho veus ... ?

- Si, clar, el dibuix que anaves a pintar d'aquests senyors i senyores esmorzant al camp, i ho fas molt bé, els colors que hi has posat són molt macos...

- No mama, el dibuix no, el paper que havia al costat del dibuix ... pren-lo, el pots llegir?
- I això d'on ha sortit?

- Estava amb els dibuixos mami ... i saps mama?, aquesta senyora li volia fer mal a una noia, però després l'ha deixat marxar ... oi que no era tan dolenta, mami?

- No petitona, no era dolenta, només és un conte i ja saps que els contes acaben bé.

I mentre l'abraçava amb tot el meu amor, pensava que ja no podia deixar que llegís tot el que havia per casa, el seu coret havia despertat al significat de les paraules escrites.