12 de maig 2012

com la NEU





  Mira la neu  i ...
escolta el seu silenci






et reconeixes?




    mut
    fred

    absent



Escucha tu silencio,
para que  -cuando surja la palabra-
acaricies mis sentidos
con tu verdad.

18 comentaris :

  1. Quan cau la neu l'entorn queda com emmudit. És un fenòmen curiós. A més, s'allarga fins que aquesta ja ha deixat de caure i ho ha colgat tot en la seva capa blanca. La natura queda muda, silenciada... només la brisa del vent es pot arribar a sentir, si és que bufa, ja que tot sovint també calla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sensació estranya i bella alhora, la mateixa que sento quan necessito estar amb mi a soles.

      Bona tarda nin!

      Elimina
  2. hem de ser com la neu de vegades.....però sempre que en sabem sortir.
    Només costa de sortir la primera paraula...les altres venen soles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, fa bé restar en silenci, com bé fa parlar, cada cosa al seu temps Joan.

      Una bessada!

      Elimina
  3. El silenci de la neu, és màgic, té un punt de nostàlgic, però amb una pau immensa. És una sensació que sempre enyoro de quan vivia a muntanya... molt!

    Bon cap de setmana, amb més caloreta que neu ...

    Potser m'atreveixo a fer un altre arbre en tinta... aquesta nevada la torno a veure en blanc i negre. :) Besadetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta calor fa per aquí Carme, que bé si poguéssim tenir una micona de neu per refrescar-nos!

      Estic segura que et sortirà molt bé,
      ja saps que el blanc i negre m´agrada molt,
      gràcies nina, una aferradeta!

      Elimina
  4. ben segur que fa molta calor que hagis rebuscat entre les imatges de neu...
    petonets refrescants ninona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, a falta d´un original, sempre puc trobar una imatge.

      Bessets preciosa!

      Elimina
  5. Un abrazo fuerte, amiga, en silencio pero fuerte...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic meu, los abrazos silenciosos tienen otro lenguaje,
      quizás más íntimo...quizás más sentido.
      Gracias.

      Elimina
  6. molt belles i profundes paraules sa lluna, gràcies per compartir-les i gràcies també per la teva visita al meu bloc i la felicitació

    una aferradeta també per tu
    joan

    ResponElimina
  7. Gràcies Joan, vaig fent una ullada al teu racó
    i puc dir, que tot el que he vist m´agrada.

    Bessets!

    ResponElimina
  8. Preciós paisatge blanc...Fa enmudir el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era molt més maco en rigurós directe Pilar,
      i em va fer sentir una pau com poques vegades tinc.

      Una aferradeta!

      Elimina
  9. doncs jo et torno a agraïr les teves visites i els teus comentaris tan amables i per la cançó del Guerra

    fins aviat sa lluna
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un plaer Joan,
      gràcies, i
      fins molt aviat!

      Elimina
  10. Silenci mut i fred... Quina esgarrifança!!
    Espero que quan sorgeixi la paraula sigui tendra!!
    Una abraçada i gràcies per les teves visites i els teus sempre amables comentaris!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens quedem així, muts i freds, en silenci fins que la paraula exclata.
      Gràcies a tu Montse per venir.

      Una aferradeta ben dolça!

      Elimina

Benvinguts al racó!