 |
| "Dos amigas" - Antonio R. Spinoza |
- eeeh Paula, quant de temps sense veure't!.
Em giro i sí, la conec, però d'on?, somric i ella segueix.
- Digues , quants anys fa que no ens vèiem?, què s'ha fet de tu?.
Mentre somric, intento ubicar-la en el temps... i el seu nom?, pensa Paula, pensa!.
Li dono dos petons i ella segueix parlant...
- Recordes a na Joanna?, si Paula, quan anàvem a classe de piano.
Jo segueixo somrient com una bleda, mentre escolto el seu relat i faig veritables esforços per recordar el seu nom. Recordo la seva cara a la classe, mentre pujava i baixava el braç marcant el ritme de les notes... i el seu nom?.
- Pobreta, es va anar a les missions i allà segueix, de tant en tant rebo cartes seves i em pregunta per na Mª Antònia, per na Catalina, per na Bel i per tu, Paula.
Jooo, em vull morir!, és possible que no recordi el seu nom, ella bé que sap el meu!. Segueixo apurada i escoltant el seu monòleg...
- Però bé Paula, explica'm de la teva vida, treballes?, t'has casat?, tens fills?.
Com puc respondre a tanta pregunta i seguir sense saber el seu nom?.
Vaig contestant a totes, amb un somriure, gairebé histèric...
- Sí, tinc un fill, estic divorciada, treball i...
Quan estava a punt de demanar-li disculpes pel meu oblit, una altra veu vingué a ajudar-me...
- Rosario, si vols que t'acompanyi, ens hem de donar pressa.
Salvada per la campana!. Després més tranquil·la i amb un gran somriure...
- Rosario, després de tant temps, ha estat un plaer que ens trobem de nou. Un altre dia, amb més temps, ens prenem un cafè i recordem vells temps.
- Sí Paula, hem de veure'ns!.
Era... pa, llet, mel, tomàtigues, taronges... vaja amb la Rosario!.
Potser era més important la llista de la compra.....no hi pateixis que a tots ens passa
ResponEliminai panses..compra panses
ResponEliminavan be per la memoria !!
jijijijijijij
Fa patir això eh?
ResponEliminaA mi m'ha passat algun cop, no gaires, però algun cop si que el recordo... rumiant a 100 per hora!
Joan
ResponEliminaPotser la sorpesa del moment i
els més de quaranta anys passats.
També hi ha persones que la química amb elles mai va existir i s´obliden fàcilment.
Sargantana
oi que em compraràs i me les
duràs en mà?...si,si,si!
Carme
a més de cent ia sobra, has
d´estar escoltant el que et conte!
-El meu cervell és una mica selectiu:
quan només és per omplir,
l´elimina per fer lloc-
Si et serveix benvinguda al club perque jo d' aquestes en tinc unes quantes i de passar vergonya.
ResponEliminaCrec que és un club de categoria.
ResponEliminaBenvinguda Marta!
Aquesta historia em sembla que me la vares explicar una mica per sobre, oi..? una trobada amb antiga companya de l'escola, al finalitzar un concert de piano.. ?! Dons si, ens hem recordem de situacions viscudes, de les taronges que potser necessitarem per melmelades, però dels noms de les persones..uff !! Amb aixó jo estic igual que tú !!
ResponEliminaAferradetes d'un nom senzill i de nomes 3 lletres, que si t'enrecordes: JAC. :))
No és la mateixa història, la del concert va ser amb la professora Paula que em donava solfeig quan era petita. Aquesta noia, la Rosario, no l'havia vist des de quan tenia onze o dotze anys...l'any de Maria Castanya. ;)
EliminaNanit, Jac!
Aferradetes.