PREMONICIÓ

Eren les deu, havia acabat de sopar i, com cada nit, donà un cop d'ull al correu.
Res interessant. Va seure al sofà i es va disposar a llegir una estona, però els seus pensaments eren lluny del llibre. Aquesta darrera setmana les coses no anaven bé, tot i així, esperava il · lusionada la seva trucada. Sospirà, obrí el punt de lectura i per uns minuts es va deixar portar pel relat. Aixecà la mirada, les onze, el pèndol del rellotge marcava el ritme del seu cor. Encengué una cigarreta, com si en això busqués la tranquil · litat per l'espera i va tornar a submergir-se en la lectura. Tancà el llibre, avui no podia concentrar-se, s'aixecà i va prendre un got d'aigua, mentre donava voltes per l'habitació. Gairebé les dotze, va mirar el mòbil i marcà el seu nombre. Una veu a l'altre costat "el teléfono al que llama está apagado o fuera de cobertura". De sobte, un calfred li va recórrer des de la nuca als peus, la seva mirada fixa en les notes damunt la taula, no se'n recordava del moment en el que havia escrit amb majúscules:

Va apagar el mòbil i s'adormí