 |
| -Taula- Carme Rosanas |
Una de les coses de les que gaudeixo, amb tots els sentits, és amb un menjar en bona companyia. La preparació de les viandes, el ritual de la taula, l'arribada dels convidats, i sobretot la sobretaula.
Era costum de mumare que ningú comencés a menjar fins que estiguéssim tots asseguts. No tots els dies ens podíem quedar una estoneta després de dinar, però si ho fèiem als dies festius.
Era costum de mumare que ningú comencés a menjar fins que estiguéssim tots asseguts. No tots els dies ens podíem quedar una estoneta després de dinar, però si ho fèiem als dies festius.
Aquest costum es va repetir, més tard, a casa meva.
Quan em vaig quedar sola, cada vegada que havia de seure a menjar, em sentia incòmoda i acabava per menjar de peu a la cuina o fent altres coses.
Un dia en què el meu fill em va dir que venia a dinar, vaig preparar la taula per dos i, una mica abans de l'hora prevista, em va trucar dient-me que li era impossible venir.
Quan em vaig quedar sola, cada vegada que havia de seure a menjar, em sentia incòmoda i acabava per menjar de peu a la cuina o fent altres coses.
Un dia en què el meu fill em va dir que venia a dinar, vaig preparar la taula per dos i, una mica abans de l'hora prevista, em va trucar dient-me que li era impossible venir.
Sense treure els seus coberts de la taula,
em vaig asseure i vaig menjar tranquil · lament.
Des d´aleshores, la taula de casa, està preparada per a dos.
**Quan vaig veure la pintura de la Carme, em va treure un somriure!!**
Crec que parar taula ben parada, i menjar bé, tranquil·lament i amb comfort ho hauríem de fer tots, tant fa que una persona menge sola, ella també s'ho mereix.
ResponEliminaTu si que m'has tret un somriure, portant aquesta taula fins aquí!
ResponEliminaA casa els meus pares érem de llargues sobretaules els dies de festa que podíem compartir... a vegades els "sobrevinguts" els meu marit i els cunyats, se'ns impacientaven i tot de tant llargues que eren, però a nosaltres ens agradava.
A mi m'agrada, també, dinar o sopar sola potser perquè no tinc ocasió de fer-ho massa sovint.
Una abraçadeta dolça, bonica!
menjar és un ritual que no s'ha de perdre, no podem menjar de qualsevol manera encara que estem sols a casa. I qui sap, potser ell convidad un dia arriba
ResponEliminanovesflors
ResponEliminaés molt tris fer-ho sola...
gràcies per guaitar!
Carme
gràcies a tu nina,
els teus dibuixos són una passada
bessets dolcets!
Joan
Tens raó, per això ja està preparada,
per si de cas...
Esteu convidats!
i els que fem tard...
ResponEliminahi tenim lloc tambe??
petonets
sargantana ja saps que si,
ResponElimina"ya estás tardandoooo!"
bon dia guapa!