Aquesta és de la Plaça d'Orient, més o menys com estava quan vaig néixer. Va arribar no sé com, perquè no porta res escrit darrere. La conservo perquè és la imatge de la meva infantesa.
Aquesta arribar d'un amic que va anar a Suècia i quan va tornar me la va lliurar en mà.
És molt curiós el que diu...
"Aquí no fan panades, joeee...Pussets".
Aquesta va arribar de l'Empordà i deia, entre altres coses...
"No us penseu que només teniu illes maques a les Balears. Si mai et decideixes a venir et sentiràs com a casa. Ens en cuidarem!"...
I m'hi vaig sentir!!
perquè no podia ser d'altra manera amb persones tan i tan especials!!.
bons records......incús per mi, que l'estartit em cau molt a prop
ResponEliminaQuan hi torni...qui sap, potser ens trobem!! ;)
EliminaVenint del racó de la Carme, m'ha agradat conèixer els teus orígens, si més no, la plaça que et va veure per primer cop !.
ResponEliminaSalut ;)
En aquest mateix carrer, gairebé un portal abans de l'home que està assegut, vaig néixer. Hi vaig viure fins el dia que em vaig casar. Obria la finestra de la meva habitació i, al davant, veia com brollava l'aigua de la font.
EliminaAferradetes, Artur.