DUES CARES

     

Diumenge plujós,

manifestació contra la caça i l´engabiament dels animals

 

 

 

forces de seguretat desproporcionades

 

 

confrontats 

 

 

i els protagonistes sense poder dir ni piu ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I tu ... què hi dius ?

 

CARUSO

 

 

                                             Avui el dia s'ha alçat nostàlgic
                                             els grisos d'un dia propi d'hivern
                                             temps de música
                                             - Caruso en totes les veus-
                                             sentiments de pell
                                             records i somnis... abraçats.

 

Te voglio bene assai,

ma tanto,  ma tanto bene ... sai

 

MALSON - 254è joc literari

254è joc literari - Jesús M. Tibau

Havien passat deu anys des que vaig sortir de la petita ciutat que m'havia vist néixer. Molts eren els canvis que havia fet la meva vida des de llavors. Quan vaig marxar era com una gateta espantada, sense tenir res clar, només volia marxar ... fugir.
 
Ara tornava amb experiències, alguns fracassos i molt més segura de jo mateixa. Havia tancat un capítol de la meva vida, un matrimoni trencat, set d'anys de felicitat i un de decepció. Ara, potser podria complir un dels meus somnis, obrir un petit despatx en una petita ciutat, la meva.

 

Vaig voler donar un passeig pels seus carrers abans d'arribar a l'hotel, on estaria uns dies fins que trobés la casa perfecta per viure. Una casa amb espai per muntar el despatx i que tingués un petit jardí.  Anava donant voltes, recorrent tots els carrers, descobrint els canvis, perquè la meva ciutat havia canviat també, potser més que jo. Estava pensant en una parada en el camí per reposar forces, necessitava un bon cafè amb llet i una pasta ... i allà estava, una preciosa terrassa assolellada i, just davant, lloc per aparcar. Em vaig asseure amb la mirada cap al carrer, volia veure l'anar i venir de la gent, potser pogués reconèixer a algú, encara que la idea em semblava gairebé impossible, massa anys sense saber res. El cambrer em va atendre amb un ampli somriure i va marxar.



De sobte un calfred em va recórrer des del clatell als peus ... no, això no em podia passar a mi!.  Els records apareixien com una seqüència d'imatges i sons que jo havia oblidat completament des que vaig fugir d'aquí. La meva àvia havia mort i em vaig quedar sola durant dos llargs i turmentosos anys. Dos anys en què agafar el son era impossible. Cada nit -quan les campanes de l'església repicaven les dotze- se sentien les rialles d'una parella que ballaven al ritme d'un punyent i ensordidor tango ... després els sentia discutir, crits, un tret i  ... silenci. Mentre,  al sostre,  una llàntia se gronxava fins que s'estampava contra la paret. Nit rere nit passava el mateix. L'àvia m'havia explicat de petita que en aquella casa hi havia hagut un accident, però mai va voler explicar res més. Aquests dos anys em van emmalaltir fins que vaig decidir marxar per no tornar mai més ... no tornar ... no tornar ...
Eixugant-me les llàgrimes, em vaig aixecar com si hagués vist el mateix dimoni. Sense pensar, em vaig ficar al cotxe i vaig sortir fugint una vegada més ... per no tornar.

T o C a H o R e S !

Imatge de la xarxa

Ubicació - Sala d'espera de l'ambulatori
 

Distribució - En forma de U, davant de la porta de la consulta.
A la paret situada just al costat de la porta, un mòdul de tres butaques.
A la paret més curta, seients de plàstic dur que foten els ronyons.
I a la paret de davant la porta, combinació de mòduls i seients.

Personatges Malalts - En el mòdul primer, senyora prima d'uns quaranta anys, vestit clàssic, rostre seriós (cara de pomes agres). Una butaca buida i la següent -completant el mòdul- un enorme negre amb ulls encuriosits.
En els seients de la paret més curta, dues senyores grans en animada conversa, un seient buit i un senyor canós amb la cama enguixada.
Última paret, una parella gran mirant l'horitzó sense dir ni piu asseguda als seients i, al costat, un altre mòdul en el qual estava un noi d'uns vint anys (jugant amb el mòbil), una butaca buida i jo.

Procés - És costum quan un / a arriba a la consulta preguntar a quina hora tenen la cita i per quina hora va el metge. Així pots calcular el temps que trigaràs a sortir. El Dr Llorenç Coll és el metge que tinc assignat (escollit també per mi). És un bon professional, però sempre porta retard en les seves visites degut a que l'administració li limita el temps i ell ignora aquesta circumstància, fent les visites molt completes ... però cal esperar! Com tots ho sabem, cadascú passa el temps d'espera com millor li plau, en el meu cas llegint, sempre que el meu malestar m'ho permeti. He d'afegir una nota important, les persones que arriben a l'ambulatori amb caràcter d'urgència són enviades al metge que estigui de guàrdia, tenint aquest consulta normal, de manera que moltes vegades el retard és més gran si et toca que està de "guàrdia".

Fets - Quan portava una mitja hora esperant, de cop i volta veig la senyora de quaranta anys, de peu davant de les senyores grans que estaven conversant, sacsejant les mans, i cridant ...
- No tenen vergonya, estan parlant molt fort, i aquí la gent ve perquè es troba malament!. No tenen cap consideració, la gent que està aquí està malalta i vostès sembla que estan molt bé! Jo he vingut d'urgències i porto més d'una hora esperant!
I després dirigint-se a nosaltres va dir,
- És que hi ha gent que no saben comportar-se.!!
Va tornar a seure a la butaca i ens va deixar a tots bocabadats. Les senyores havien estat conversant tota l'estona, però el seu to no era molest.

Als deu minuts va arribar una altra parella i s'assegueren en els seients de la meva esquerra. Van començar els crits de nou i quan vaig aixecar la vista del llibre, vaig veure com la senyora estava saludant des de la seva butaca als nouvinguts.
Va començar una conversa en veu alta amb aquesta parella, preguntant sobre la seva salut, com estaven els seus fills, que si ja treballaven ... tot cridant i sense aixecar-se de la  seva butaca. Als cinc minuts, crec que es va adonar que estava cridant i es va acostar a ells per seguir amb l'interrogatori. De sobte se li havien marxat tots els mals ...!!
Tots ens vam mirar amb cara de sorpresa i imagino que tots vam pensar el mateix...
 

- Aquesta tocahores (m. i f.  Beneitot, curt d'enteniment (Mall.); cast. mentecato, papanatas. Fon.: tɔ̞kɔ̞́ɾəs (mall.) , donant classes d'educació, es salva que estem malalts perquè sinó ens la mengem crua!

Es va obrir la porta de la consulta, el Dr Coll em va nomenar.

Quan vaig sortir de la visita, "la senyora" seguia en animada conversa amb els seus coneguts.

POT SER

DESCARAT !!

 

Aquesta imatge m´ha arribat per correu,

no sé si les estadístiques són reals

- però encara que siguin aproximades -

 

 

 

 és un ATRACAMENT !!

 

 

COM HO FAS? - 253è joc literari



253è joc literari - Jesús M. Tibau



 

   Et mous amunt, avall

   Lentament, vencent la gravetat

   Com ho fas?

   Ets com un núvol quan bufa el vent

   Anant amunt, avall per tots els racons

   Per veure els ullets espurnejants dels nens

   Volent-te atrapar!!

   Preguntant-te, com jo  ara ...

   Com ho fas?

 

 

 

(( En Tibau ha volgut excitar la nostra imaginació, prohibint el ús de la lletra " i " en el text! ))

ELS 3 MÚSICS?? - Proposta Relats Conjunts

Els tres músics - Relats Conjunts

- Què hi veus?
- Res i tu?
- Jo? ...
- I ara què farem?
- Presentar-ho a Relats, no?
- Sense text, sense comentaris ... quina bogeria !!
- Mem, de debò que no t´inspira res?
- mmm ... hi ha un petit detall,  sí.
- Quin detall?
- La partitura !!
- Només la partitura?
- Bé, és més que això, no et sembla?
- No sé, però així no ho pots presentar
- És l´únic que veig clar ... són dolces notes ...   són els meus primers records,  saps?

EQUiLiBRi

Tenim blanc i negre, diries que el gris és l'equilibri ?

És una constant en la meva vida, l'eterna recerca de l'equilibri.

 De vegades penso que és un línia tan fina que difícilment et pots sostenir enllà, a sobre,

fent malabars per no sortir de la ratlla.
I quan trobes l'equilibri, pots dir que arribes a la felicitat absoluta?
Si l'equilibri és sinònim de felicitat, per què hi ha tanta gent que se sent infeliç?
Això significa que els humans hem perdut la mesura o és que no l'hem trobada mai?
Serà que ens envoltem de tantes coses que perdem la noció del que és autèntic,  genuí, d´allò més simple, d'allò proper?

Segueixo pintant mandales i buscant l'equilibri que em porti a la felicitat.

Bona nit!

POST 1300 a ANTAVIANA - Joc literari creatiu

Joc literari creatiu a ANTAVIANA

Ja ha sortit de nou deixant-me sol i tancat !!

Sap perfectament que és una necessitat tenir una finestra per on escapar. Necessito, com el menjar, els meus passeigs per les teulades i segur que Mishita es creurà que ja l'he plantada, la meva preciosa gateta ... mèu ... mèu ... mèu ...
Ja puc miolar, ningú vindrà a rescatar-me i, és clar, quan torni tot serà "ohhh pobre Negret, quin cap tinc!" I ara que hi penso, avui tenia una cita, potser no torni fins demà ... mèu ... mèu ... mèu ...
He de pensar alguna cosa perquè no passi més, trauré les meves ungles, m'enfadaré molt i molt i  - quan torni - les seves precioses cortines seran un munt de confeti, i el seu sofà ... mèu ... mèu ...

Una PaSSió



Una de les meves passions són les motos

  

gairabé sempre que hi ha concentracions de motards hi sóc

  

... en vull una quan sigui gran !!

  

m´agraden totes les de passeig

  

  

... i és que la velocitat no va amb mi !!

- fotos pròpies 

252è joc literari - Ja sóc gran !

252è joc literari de Jesús M. Tibau

 

- Mira mama, aquí també tenen gronxadors
- Si Miquel, aquí també podràs jugar
- Però jo ja sóc gran, a que sí?
- Si, ja ets més gran ... que no em dones la mà per entrar?
- No mare, si us plau! Ja et vaig dir ahir que ara vaig a l'escola dels grans ... tampoc em facis un petó quan marxis!
- Si, ho vas dir sí ... després m'explicaràs tot el que heu fet a la classe amb els teus nous amics.
- Bé mama ...
- Que tinguis un bon matí fill, porta't bé!
- Escolta mare ... vindràs a recollir-me més tard, oi?
 

Gairebé no em va donar temps ni a tirar-li un petó amb la mà, es va posar a córrer i no es va  ni girar.

 

Què ràpid es fan grans!

DES DEL COR ...



Imatge "tunejada" de la xarxa

No ho faig mai, això de contestar a tots amb un comentari, però a tots us diria el mateix.
Sempre he tingut en molta estima a Catalunya i a la gent que fa que aquest País sigui un mirall per a molta gent.
Ahir us vaig veure des de casa, a la tele, i els sentiments estaven tan arran de pell, que eren els meus també.
Vibrava amb els vostres somriures, amb les vostres cares de satisfacció, amb cadascun dels vostres crits, amb la gent gran...amb totes les generacions què plegats cercàveu que tothom tingués ben clar el que penseu, el que voleu  i el que sentiu.

Quina enveja que m´heu fet tots plegats!
I ara endavant, això no es pot aturar!!
ENHORABONA!!

UNA  AFERRADETA  DE  GERMANOR



BENVINGUT !!

Bona vida Porquet !!

LluNA BLAVa

ARA QUE NO HI ETS

I LA LLUNA JUGA AMB MI,

VOLA LLIURE LA IMAGINACIÓ...

ET PUC FER CAVALLER I JO PRINCESA

ET PUC FER SOL I JO LLUNA

ET PUC FER LLENÇOL I JO PELL

ET PUC FER JO I JO TU 

(sa lluna/ agost 2012)

EL PETIT MISSATGER

  

M´ha vingut a visitar un petit missatger i m´ha duit noves de tots vosaltres.

M´ha explicat que gairebé tots ja sou per aquí, na Carme, na Montse, el Sr. Gasull ...

i que heu pujat coses molt maques e interessants. Ja li he dit què cada dia trec el

cap una micona i vaig llegint fins que puc.  Es fa feixuc a  moments,  a causa  de

la poca energia que tinc,  però aviat estire bé  i  amb força per  a  respondre a  tots

els vostres comentaris  i  a deixar els meus als vostres blocs.  Promès!

També vull agrair totes les llunes que m´han arribat,  són tan maques com la que

he tingut aquests dies a la meva finestra.  Sí, podeu creure que l´he vista malgrat

les turmentes ... tenim un pacte   - quan està jugant amb els núvols  i  s´amaga

darrere d´ells -  si la vull veure, només he de mirar al cel, al punt més clar de la nit

i dir-li  "va, deixa que pugui veure´t" i ella  - generosa que és -   va guaitant per

fer-me  l´ullet i després es torna a amagar.

Tinc la mala costum de ser una esponja i "compartir" malalties de certes persones que

estimo i és el que em passa en aquests moments. Crec que algú em va parlar d´això

fa un parell de dies al meu bloc.  És molt curiós quan,  malgrat la distància, veig el

reflexa amb mi del malestar d´un altre ser. No es representa exactament com a l´altre

persona, però si té similituds. Per exemple, es pot haver trencat la cama dreta i

jo, sense saber-ho, sentir punxades a la mateixa cama ... (Això no ho puc explicar

als metges perquè em dirien que estic boja, i a mi m´agrada estar-hi). Us he deixat

dues imatges del meu petit missatger perquè us quedi una mica més clar el que dic.

Per deixar-vos tranquils us diré que tinc febre molt alta, sense cap motiu aparent, que

va i ve quan vol, que em té una mica baixa d´energía i que m´estic cuidant força. 

Estic bevent molts líquids, faig repòs (moooolt) i  que seguiré fent-ho fins que em

trobi al 100%.  Mentre,  aniré  fent,  de mica en mica.

Us estimo, us enyoro,  i us envio  bessets  i  aferradetes  perquè no us manquin mai.