No sé si et passa però quan llegeixo blocs com el teu m´entren unes ganes enormes d´escriure. És com pensar que la lluna no ens deixa mai sols, que sempre hi ha algú en algun lloc com nosaltres. Preciós poema lluna
Vaig pensar molt el divendres passat en tu quan la mirava, me n'alegro que mica en mica estiguis millor. Ho sé pel poema, és molt bonic. M'ha agradat, sobretot, el joc de miralls amb l'altre i el final: "et puc fer jo i jo tu". M'he quedat amb la boca ben oberta.
Ai! A mi aquesta lluna em convida a somiejar mentre em perdo lentament pels laberints de la malenconia... aquest "et puc fer llençol i jo pell"... em fa estremir els sentits sacsejats per aquesta barreja de tristesa i voluptuositat... Molt bonic, lluneta!
Sempre m´ha semblat una història molt trista, però molt dolça, la relaciò de la lluna amb el sol. Hi ha dies què quan vaig a treballar les veig als dos i hi penso ... només uns minuts per mirar-se.
Amiga, jo no et vull dir res però l'altre dia et vaig veure una mica "grassoneta", anem una mica "plena", "explosiva" ... T'has de cuidar. Et diu fins i tot alguna foto, a la nit, però em van sortir fatal ... Uhm, una pena ... És clar, aquestes tan lluny ...
(Confio que el xinès que he encarregat que em faci aquestes traduccions no cometi algun disbarat ...)
Aquesta lluna s'amaga com tu, però amb les promeses del poema no s'hauria d'amagar tant.
ResponEliminajeje...tens raó Xexu, ens agrada jugar i la imaginació és un joc de desitjos i somnis :)
EliminaAferradeta i bon dia!
No sé si et passa però quan llegeixo blocs com el teu m´entren unes ganes enormes d´escriure. És com pensar que la lluna no ens deixa mai sols, que sempre hi ha algú en algun lloc com nosaltres. Preciós poema lluna
ResponEliminaGràcies Enric, sempre estem ben acompanyats amb la lluna.
EliminaCelebro que el meu bloc t´inspiri, és tot un honor!
Uns bessets!
Vaig pensar molt el divendres passat en tu quan la mirava, me n'alegro que mica en mica estiguis millor. Ho sé pel poema, és molt bonic. M'ha agradat, sobretot, el joc de miralls amb l'altre i el final: "et puc fer jo i jo tu". M'he quedat amb la boca ben oberta.
ResponEliminaEstic millor nina, estic eternament enamorada!
EliminaAhhh no oblidis tancar la boca ;)
Aferradeta ben gran!
Ai! A mi aquesta lluna em convida a somiejar mentre em perdo lentament pels laberints de la malenconia... aquest "et puc fer llençol i jo pell"... em fa estremir els sentits sacsejats per aquesta barreja de tristesa i voluptuositat...
ResponEliminaMolt bonic, lluneta!
Moltes gràcies Violant, la lluna ens fa somiar sovint, encara que les realitats siguin ben diferents ...
EliminaUns bessets.
Princeseta, millorada totalment? esper que sí...Besades!
ResponEliminaGairabé síiiii, manca res, un alé!
EliminaMira que ho tinc tan be, tinc castell, tinc lluna i ... em manca cavaller ;)
Aferrada ben forta!!
A mi el tema de la lluna i el sol m'agrada molt, ja ho saps. La resta també és molt ben construïda.
ResponEliminaSempre m´ha semblat una història molt trista, però molt dolça, la relaciò de la lluna amb el sol. Hi ha dies què quan vaig a treballar les veig als dos i hi penso ... només uns minuts per mirar-se.
EliminaGràcies Elena, una aferradeta!
Com m'agrada aquest poema tan ben acompanyat de la lluna!
ResponEliminaEt puc fer jo i jo tu... M'encanta!
Una simbiosi perfecta, no et sembla?
EliminaUns bessets refrescants!
Preciós, el poema. Ara, la lletra una mica xicoteta.;-)
ResponEliminaJa estàs mijor?
Les teves paraules són ordres, millor així?
EliminaSí Jp, estic millor ja, gràcies.
Uns bessets!
On va a parar...
Eliminauauuu quines llunes ...quina lluna quins bells mots!
ResponEliminaÉs maca la lluna i tant!!!!
EliminaAferradeta nina!
Amiga, jo no et vull dir res però l'altre dia et vaig veure una mica "grassoneta", anem una mica "plena", "explosiva" ... T'has de cuidar. Et diu fins i tot alguna foto, a la nit, però em van sortir fatal ... Uhm, una pena ... És clar, aquestes tan lluny ...
ResponElimina(Confio que el xinès que he encarregat que em faci aquestes traduccions no cometi algun disbarat ...)
Una abraçada forta, Lluna "plena"
jajjaja ... el xinès se ha explayado a gusto, no sé si la luna dejará que la fotografíes más!!
EliminaAferradeta dolça, amic!!
Unes fotos molt poètiques. Sembla ben bé que la lluna estigui dins d'una cova feta de núvols. Què difícil és capturar la màgia dels instants...
ResponEliminaCrec que són elles, la lluna i la seva màgia, qui et deixen que hi siguis just al moment.
EliminaUns bessets!!
molt bonic ... especialment m'agrada quan dius " i la lluna juga amb mi " ho he trobat molt evocador
ResponEliminagràcies pels teus comentaris, llàstima que no visquis més a prop per poder venir al recital de poesia :-)
una abraçadeta ben aferrada
joan
Segurament hi aniria si no fos tan lluny, ja ho saps. Tindreu una nit genial!
EliminaGràcies Joan, uns bessets!
Unes imatges ben adients pel nom del blog, amanides amb una dansa de somnis i realitats.
ResponEliminaJa veus Rafel, una mica de tot, lluna, somnis i realitats!!
EliminaBona nit!
Només dir que...M'ENCANTA!
ResponEliminala lluna blava t'ha ben inspirat!
Petons!
Gràcies Rachel, tu sempre tan amable amb mi.
EliminaÉs preciosa sa lluna, oi??
Bessets!
gràcies sa lluna per la visita i el comentari al meu poema
ResponEliminauna abraçadeta ben gran
:-)
joan
Compartim Joan, gràcies a tu per ser-hi!!
EliminaMés aferradetes!! :)