 |
| 252è joc literari de Jesús M. Tibau
- Mira mama, aquí també tenen gronxadors
- Si Miquel, aquí també podràs jugar - Però jo ja sóc gran, a que sí? - Si, ja ets més gran ... que no em dones la mà per entrar? - No mare, si us plau! Ja et vaig dir ahir que ara vaig a l'escola dels grans ... tampoc em facis un petó quan marxis! - Si, ho vas dir sí ... després m'explicaràs tot el que heu fet a la classe amb els teus nous amics. - Bé mama ... - Que tinguis un bon matí fill, porta't bé! - Escolta mare ... vindràs a recollir-me més tard, oi?
Gairebé no em va donar temps ni a tirar-li un petó amb la mà, es va posar a córrer i no es va ni girar.
Què ràpid es fan grans!
|
12 de setembre 2012
252è joc literari - Ja sóc gran !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
però vindràs a recollir-me més tard, oi?! heheh, que bo! És un bon exemple, fer-se gran implica canvis. Un diàleg molt viu, lluna :))
ResponEliminaI tants canvis!!
EliminaBon dia, Sílvia!
ràpid, ràpid, tenen pressa
ResponEliminaNo n´haurian de tenir tanta, pero d´això ens adonem de grans.
EliminaAferradeta!
Sembla molt autobiogràfic! És molt real en tot cas, la majoria de nens volen ser grans.
ResponEliminaEl meu fill no volia ser gran, ja ho era!!
EliminaUns bessets!
un nen molt adult, com nosaltres, però cadascú amb les seves pors a dins. Bon relat, lluneta.
ResponEliminaSi senyor! som una barreja de nens i adults...i per molts d´anys, oi?
EliminaGràcies Joan, una bessada!
El xiquet està molt fadrí, ara, que no se l'oblide a la mare anar a recollir-lo.
ResponEliminaPobrissó , crec que no pensava en altra cosa ...i si sóc tan gran que la mare no torna?? ;)
EliminaAferradeta!
així m'agrada que entri amb ganes!
ResponEliminaMolt decidit anava, encara que no sé si amb pas ferm.
EliminaBon dia ... bessets!
Hahahaha "mama, sóc gran... però... vindràs, oi?" ;-)))
ResponEliminaMolt maco, LLUNETA!! :-))
I qui no ha estat tan petit i tant gran alhora!!
EliminaBessets, nina!!
Maco...maco...tendre... Petons!!
ResponEliminaMolts gràcies Montse.
EliminaAferrada!
vols dir que els nostres fillets mai son grans????
ResponEliminajajajjajaj
(a casa fan quasi dos metres..i son els meus nens ejem.. )
;-)
Jo crec que amb ulls de mare, difícilment seran mai grans, encara que s´hagin d´agupir per besar-nos.
EliminaAquesta generació dels teus i el meu, tenen futur al bàsquet!!
Aferradeta fresqueta ... grrrr plou!!
El racó es fa gran
ResponEliminaen l'ombra secreta de la lluna.
Què bonic com ho dius!!
EliminaMoltes gràcies Jordi.
Una aferrada!
Mica en mica...
ResponEliminaUna abraçada
Han de fer-se grans, pero tot al seu temps.
EliminaUns bessets!
Recorde a aquel niño machadiano, posiblemente yo mismo, que caminaba en sueños de la mano de su madre...
ResponEliminaUn gran abrazo, amiga
Tantos sueños revoloteaban por esas cabecitas, ¿verdad?
ResponEliminaAferradeta dolça, amic.
... i sempre van per davant nostre, ells amb Harley i nosaltres amb Vespa.
ResponEliminaTens tota la raó Rafel, van amb pressa.
EliminaUna aferrada!