De vegades a mi també em passa. Crec que el poema poques vegades es pot interpretar realment en el mateix sentit que l´ha escrit el poeta. Crec, que cadascun li dóna els seus propis sentiments o vivències. De vegades les sents més propers i d´altres no. Confesso que algunes vegades són com quadres abstractes per a mi, però sempre tenen una màgia que m´atrapa!
Hi ha dones que són com un poema, rodones i tendres. Altres són hermètiques i dures com alguns versos. Tu series com els meus poemes ... fantàstica, Ja! Ja!
som literatura escrita i fem gaudir a qui ens llegeix interior-ment, cosa que poca gent sap fer. Per tota la resta, lletres escrites intentant buscar un sentit.
Jo crec que ja som poemes. És una creença que dóna lloc al títol del meu bloc i que es pot explicar amb molts exemples. Des d'un punt de vista biològic, el nostre ADN és un gran escrit èpic, fet amb combinacions de quatre lletres. Potser la gent de lletres opinarà que això és massa prosaic. Jo crec tot el contrari: és terriblement poètic que la biologia s'escrigui amb un llenguatge fet d'àtoms i molècules.
Per tant, crec que ja som poemes. Tots nosaltres. L'únic que passa és que de vegades ens costa apreciar la bellesa d'alguns versos de la vida.
Doncs jo estic d´acord amb tu. La vida és un bell poema! Encara que sempre m'ha agradat la poesia, puc expressar millor el que sento en prosa, no sé si és perquè sóc de ciències o, simplement, perquè no tinc aquest do.
Jo ho reconec, em passa una mica com a en XEXU... sóc negada per la poesia... Tot i així, a vegades, llegint-ne alguns, els trobo macos, m'agraden... però no sé ni dir per què. Per tant, molts blogs de poemes hi entro, però no m'atreveixo a comentar res :-))
Ohhhh ... no pateixis, també passo per blocs i no comento res! De vegades, la majoria, perqué el ús de moltes paraules -que no entenc el seu significat- dificulta la meva comprensió dels poemes. D´altres els trobo més fàcils, de mica en mica vas creixent amb els poemes i t´enganxen més. Quedo fascinada veient com expressen el que jo mateixa sento amb una bellesa que jo no puc donar.
Tots tenim una manera especial d´expressar el que sentim, siguin o no poemes. Saps? també vibro amb els teus escrits, et sento tan viva!!
.jpg)
Sempre he cregut que tots sóm un poema per alguna persona. Si així et sents és per què els vius intensament.
ResponEliminauna abraçada
Per a mi, un poema és el sentiment més íntim.
EliminaVaig fer una passejada pels teus blocs i hi vaig trobar molt de sentiment, no tans sols en els poemes, també en la música triada per acompanyar-los.
Aferradeta!
esdevindrem poema ....bells pensaments!
ResponElimina... seria una preciosa forma d´ésser.
EliminaBessets!
Tots duem un poema dins, n'estic segura. Petonets!
ResponEliminaSegur, uns ho tenim més difícil per mostrar-lo que altres.
EliminaUns bessets i bon dia!!
...i jo et recitaré mil cops.
ResponEliminaque bonic esdevenir poema.
m'hi apuntooooo !!
Què maco ho has dit!!
EliminaFa temps que no t´ho dic...
t´estim!!
Possiblement, en algun moment ja hem estat poema per a algú de fora nostre; encara que també pot ser que no ho haguem sabut mai...
ResponEliminaUna abraçada!
Segurament que si, però és tan bonic que t´ho diguin...
EliminaAferradetes!
Si quan ens recordin neix un somriure, un deix tranquil dels seus ulls, esdevindrem poema. Segur.
ResponEliminapetons
És una manera de sentir-ho molt bella Enric, m´agrada!
EliminaBessets.
Poemes de terra, cendres i foc.
ResponEliminaPetons.
Poemes d´amor, de solitud, d´alegria, de nostàlgia ... sentiments.
EliminaUn bessets!
ben segur sa lluna, les persones sensibles que acullen la poesia són els únics que la poden transmetre de debò
ResponEliminauna abraçadeta
joan
Com tu, Joan!
EliminaPerò no tothom té la màgia de la paraula,
el do de convertir els sentiments en poemes
i això no vol dir que no siguem sensibles.
Aferradeta!
Cada cop que em passa un poema per davant, m'envaeix la mateixa sensació... que no l'entenc!
ResponEliminaL'escrit t'ha quedat maco, s'ha de reconèixer!
De vegades a mi també em passa.
EliminaCrec que el poema poques vegades es pot interpretar realment en el mateix sentit que l´ha escrit el poeta. Crec, que cadascun li dóna els seus propis sentiments o vivències. De vegades les sents més propers i d´altres no.
Confesso que algunes vegades són com quadres abstractes per a mi, però sempre tenen una màgia que m´atrapa!
Gràcies, uns bessets!
Hi ha dones que són com un poema, rodones i tendres. Altres són hermètiques i dures com alguns versos.
ResponEliminaTu series com els meus poemes ... fantàstica, Ja! Ja!
Bona nit sa lluna :)
No crec recordar una floreta tan bonica en ma vida, Pere!!
EliminaGràaaaaaacies!
Aferradetes!
som literatura escrita i fem gaudir a qui ens llegeix interior-ment, cosa que poca gent sap fer. Per tota la resta, lletres escrites intentant buscar un sentit.
ResponEliminaEls poemes són literatura íntima, totalment d´acord amb tu.
EliminaBona setmana, guapo...uns bessets!
Jo crec que ja som poemes. És una creença que dóna lloc al títol del meu bloc i que es pot explicar amb molts exemples. Des d'un punt de vista biològic, el nostre ADN és un gran escrit èpic, fet amb combinacions de quatre lletres. Potser la gent de lletres opinarà que això és massa prosaic. Jo crec tot el contrari: és terriblement poètic que la biologia s'escrigui amb un llenguatge fet d'àtoms i molècules.
ResponEliminaPer tant, crec que ja som poemes. Tots nosaltres. L'únic que passa és que de vegades ens costa apreciar la bellesa d'alguns versos de la vida.
Doncs jo estic d´acord amb tu. La vida és un bell poema!
EliminaEncara que sempre m'ha agradat la poesia, puc expressar millor el que sento en prosa, no sé si és perquè sóc de ciències o, simplement, perquè no tinc aquest do.
Aferradeta!
Jo ho reconec, em passa una mica com a en XEXU... sóc negada per la poesia... Tot i així, a vegades, llegint-ne alguns, els trobo macos, m'agraden... però no sé ni dir per què. Per tant, molts blogs de poemes hi entro, però no m'atreveixo a comentar res :-))
ResponEliminaOhhhh ... no pateixis, també passo per blocs i no comento res!
EliminaDe vegades, la majoria, perqué el ús de moltes paraules -que no entenc el seu significat- dificulta la meva comprensió dels poemes. D´altres els trobo més fàcils, de mica en mica vas creixent amb els poemes i t´enganxen més.
Quedo fascinada veient com expressen el que jo mateixa sento amb una bellesa que jo no puc donar.
Tots tenim una manera especial d´expressar el que sentim, siguin o no poemes. Saps? també vibro amb els teus escrits, et sento tan viva!!
Aferradeta ben forta!!
Jo també vull esdevenir poema, tant com la interpretació d'ella.
ResponEliminaUn somni que es pot fer realitat.
EliminaAferradeta, nina!
Penso que ja ets una mica poema, com tots, clar que ja t'ho han dit més amunt i no vull repetir-me gaire. Hi ha poemes de moltes menes...
ResponEliminaAferradeta, preciosa!
Gràcies Carme!
EliminaNanit, bon descans.
!!
ResponElimina:)
EliminaTots som poesia, no? Hem d'aprendre a veure'ns amb els ulls adequats. La poesia, per sort, és arreu!
ResponEliminaUna abraçadeta!
No sé Rachel, potser que encara no l´hagi vista amb mi, ho hauré d´obrir bé els ulls :)
ResponEliminaAferradeta ben forta!!
Dice mi poeta favorito:
ResponElimina"No importa como es un poema, sino en que te convierte".
Dice bien tu poeta.
EliminaBesset!
Perdone señorita ¿el "besset" para mi poeta o pasa mi?
ResponElimina(Yo casi preferiría un besazo).
Pd: Ya sabes que tienes activada la super molesta verificación de palabra?
El besset para ti, por supuesto!
EliminaSé que tengo activada la super molesta verificación de palabra, pero también sé que no eres un robot.
Vale, me conformaré con besset.
Elimina¿Y te ha entrado algún robot?
De haberlos, haylos!
EliminaQuerría contestar efe por efe pero no encuentro donde.
EliminaTambien incluiría la "u" para que no se sintiera abandonada.
Algo que yo tengo y tu no.
EliminaA la derecha.
Bajo una foto con fondo rojo y el "...hasta ahí puedo llegar"
Una foto con fondo rojo...?
EliminaAhhhh si, magnífico lugar para guardar secretos!