 |
| Imatge "tunejada" de la xarxa
No ho faig mai, això de contestar a tots amb un comentari, però a tots us diria el mateix.
Sempre he tingut en molta estima a Catalunya i a la gent que fa que aquest País sigui un mirall per a molta gent. Ahir us vaig veure des de casa, a la tele, i els sentiments estaven tan arran de pell, que eren els meus també. Vibrava amb els vostres somriures, amb les vostres cares de satisfacció, amb cadascun dels vostres crits, amb la gent gran...amb totes les generacions què plegats cercàveu que tothom tingués ben clar el que penseu, el que voleu i el que sentiu. Quina enveja que m´heu fet tots plegats! I ara endavant, això no es pot aturar!! ENHORABONA!! UNA AFERRADETA DE GERMANOR |
11 de setembre 2012
DES DEL COR ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Bona Diada per tu també maca
ResponEliminaPetonet
Bona diada.......
ResponElimina"O ens recobrem en la nostra unitat..." Des de València, bona diada també per tu, lluna. Una abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies, preciosa!!! :-)))
ResponEliminaQue sigui bona per a tu també!!
gràcies! que un dia puguem viure i veure els països catalans agermanats i lliures! aferradetes de llibertat!
ResponEliminaDe vegades se'm fa estrany pensar que hi ha gent de fora de Catalunya que comparteix un sentiment similar al nostre. Vine a viure aquí dalt i fotem el camp, home!
ResponEliminaÉs bonic veure que a l'altra banda del mar hi ha gent que sent com nosaltres!! Una aferradeta :))
ResponEliminaGràcies per tenir sentiments tan pròxims!!!! Ahir va ser espectacular i emocionant, penjaré fotos demà si puc (jo sempre vaig una mica tard!) petonassos a cabassos!!
ResponEliminaCom he comentat en algun altre blog, el més important era que ser-hi o no ser-h' no és el més important, sinó que la gent sentia, des d'allí o des de casa, i això, això si que fa somriure! i ganes de seguir endavant!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Sa lluna.
ResponEliminaT'enviem una bona aferrada.
És molt més el que compartim i el que ens uneix, que el que alguns volen fer creure que ens separa. Gràcies també per ser-hi!!
ResponEliminaJo crec fermament en la federació dels Països Catalans. El Principat serà el primer en independitzar-se, però a partir d'ací la resta dels nostres germans, n'estic seguríssima, aniran caminant cap al mateix objectiu i naltros serem allà recolzant-los, perquè som catalans, illencs, valencians, rossellonesos... som una nació i el que compartim és molt més gran que no pas el que ens separa, que són básicament prejudicis i manca d'informació.
ResponEliminaLes teves paraules, lluneta, m'han arribat el cor. Gràcies!
Bueno, no se que decir... A mi, que soy "castellano viejo", hablar de separaciones me pone triston... Desconozco casi todo sobre Cataluña... No se... No se...
ResponEliminaUn abrazo, amiga