18 de desembre 2021

L'ÚLTiM ViATGE


L'últim viatge arriba sense avisar-nos, sense preparar-nos, sense decidir-ho. I de vegades,  arribada l'hora, no ens permet ni acomiadar-nos i marxem sense un adéu, sense una aferrada, sense un t'estim, sense un perdona'm. Mentre vivim fem tants viatges, però mai no pensem que cada dia pot ser el darrer, que arriba quan menys t'ho esperes i com un lladre et transporta a un altre pla, deixant-ho tot aquí.
L'existència és un viatge en què no hi ha camins plans, tan sols pujades i baixades,  però això és la vida... i la mort, mentrestant, ens arriba a tothom.   

40 comentaris :

  1. Es de lo único que puedes estar seguro que llegará.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y de lo poco que hablamos de ello.

      Besos, Erik.

      Elimina
  2. Per a aquest últim viatge no sempre s'està preparat, cosa que fa difícil el comiat.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem estar acomiadant-nos cada dia, però sí que podem dir com estimem i a qui. La mort gairebé mai avisa.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. El viaje de la vida hacia el destino, Ese que todos nos espera. La muerte. Inevitable.
    Te deseo un Feliz Navidad llena de amor, paz y felicidad y un Feliz Año 2022, y que todos tus deseos se cumplan. Muchas gracias por tu compañía.

    Besos enormes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo malo es que la miramos de pasada, como si con ello pudiéramos evitarla.

      ¡Muchas gracias!. Desde este pequeño rincón, también todos mis deseos de felicidad para ti y los tuyos.

      Besos, María.

      Elimina
  4. La mort ens iguala a tots. Es allò que tenim ben segur i en canvi sovint no hi pensem i fem com si bo existís i sempre ens agafa desprevinguts. Jo penso que a la meva edat s'ha de començar a tenir present i en la mesura que es pugui preparar-nos perquè no sentim que ens robi res, sinó que arriba simplement el que havia d'arribar. Tenim sort d'haver viscut els anys que hem viscut. La gent que mor jove em fa molta pena, això sí que em sembla i em semblarà sempre un robatori a ma armada.

    Una abraçada mentre encara voltem per aquest món, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tots ho tenim tan clar, per què no se'n parla?. Si tots ho sabem, per què no preparar-nos i, així, veure-ho d'una altra manera?. La mort ens toca quan toca, però estic amb tu que hi ha morts que no tenen cap sentit.

      Aferradetes ben fortes, nina.

      Elimina
  5. Estem i no saben res més.
    Potser demà no hi serem.
    Tan fràgils que fa por.
    Un germà meu va patir una mort de sobte fent esport.
    Va tenir tota la sort del món i el van poder recuperar cinc dies després del coma que semblava definitiu.
    Quan va "despertar" ho va fer cinc dies abans mentalment.
    Ni va veure llum, ni túnel, ni àngels, ni res de res.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, molt fràgils, com una ploma al vent.
      Fa uns anys vaig patir un ictus, aquella nit se'm van repetir set més. Molt conscient en tot moment, vaig pensar que no en sortiria, fins que a la matinada dos infermers em van netejar amb aigua calenta; aquella "dutxa" em va donar una pau que mai havia sentit abans... a dia d'avui, encara no esbrinat si vaig veure una llum, però a partir d'aquell moment vaig anar millorant fins sortir de l'hospital un mes llarg després.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. D'ençà que naixem portem l'àngel de la mort al nostre costat. Ni l'àngel de la guarda hi pot fer res, quan...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'àngel de la guarda està amb nosaltres, fins que l'àngel de la mort diu prou.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  7. Buf, quin tema. El tema. Un tema tabú i pel qual ningú vol preparar-se. Potser és millor així per poder viure la vida que ens queda de la millor (feliç) manera possible. Hem de fer-ho. I de vegades ho aconseguim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauríem de treure'ns tots els tabús que anem arrossegant a les nostres vides, la mort, el sexe, les malalties mentals... així sí que podríem ser feliços, crec.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  8. El último viaje espero que nos quede lejos y podamos seguir compartiendo durante mucho tiempo más. Felices fiestas y un inmejorable Año Nuevo. Un fuerte abrazo desde el Cantábrico para el Mediterráneo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todos lo queremos ver lejos, pero la mayoría de veces no está en nuestras manos. De momento, seguimos compartiendo.

      Felices fiestas, para ti también.
      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  9. La vida es imprevisible... i cal estar preparats, això sí, sense obsesionar-se.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que si en parléssim més, ens allunyaria la por i podríem estar més preparats... sense obsessions.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  10. Ese viaje es inevitable pero esperemos tardar mucho en hacerlo.
    Te deseo una Feliz Navidad 🎅🎄⛄ Paula.
    Un abrazo 🤗

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada segundo es un paso más hacia ello.

      Felices fiestas para ti y los tuyos.
      Aferradetes, Laura.🤗

      Elimina
  11. Per això hem d'aprofitar a estimar als que tenim a la vora i diem que els estimem i no distreure'ns amb discrepàncies que són matissos d'aspectes no gaire importants però que de vegades fem un gra massa.

    Donar amor sempre és agraït per ambdues parts i no demana reparacions posteriors.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diuen, "l'amor ho cura tot".
      No cal perdre el temps en discussions inútils, la vida és molt curta.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. La vida es algo que siempre termina mal... Es de las pocas cosas de las que uno puede tener certeza...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nadie ha vuelto para contarlo, así que poco sabemos de cómo acaba. Lo cierto es que se nos acaba a todos por igual.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. Una gran reflexió en poques paraules, sa lluna. No podem estar sempre pensant que vindrà la mort, però aniria bé tenir present de tant en tant que aquest pot ser el nostre darrer minut. De ben segur canviaríem d'actitud.
    Aferradetes, Paula, i bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si es bo o no, però és cert que oblidem amb molta facilitat, massa. Tots estem en el mateix vaixell i el rumb és pot girar en un segon.
      Bones festes per a tu i els teus.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. Dia que passa dia que no torna, diem, però rarament ho vivim en conseqüència. Quan la mort ens colpeja a prop i d'imprevist --en els últims temps m'ha passat molt, massa sovint-- solem fer propòsit d'aprofitar més i millor el temps que ens quede i que podria acabar-se en qualsevol moment; però se'ns oblida ràpid, i tornem a fer com si disposàrem de tot el temps del món i l'últim viatge poguera ajornar-se a voluntat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Propòsits que només tenim presents en el moment que passa. Tenim "memòria de peix", tot i que aquests sembla que en tenen més que nosaltres.
      Després de dos anys de pandèmia, ja hem oblidat els aplaudiments, els propòsits de canviar el món, la por i gairebé els morts.

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  15. Anònim21.12.21

    Bon vespre, Lluna de seda al cel de la fantasia. La mort se m'acosta sense avís previ. La voldria per deixar enrere la tristesa. Però, com diu el recordat Raimon: " A cops ens fa la vida..." OX

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trist... però no deixa de ser bonic com ho dius.
      Gràcies, estimada!.

      Aferradetes, Olga.

      Elimina

  16. ·.
    Una excelente y certera reflexión, como los es la desaturación de esa gran foto.
    Aprovechemos. Hoy puede ser el mejor día de los que nos queden. La vida es corta, comamos primero el postre.
    Un gran abrazo


    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que aprovecharlo, segundo a segundo. Me apunto a la idea de comerme el postre primero.😉
      La foto me vino muy bien para el tema, el hombre cargado con el perchero (la vida) sin ropa (sin nada material).
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina
  17. Anònim22.12.21

    Mai sabem quan serà aquest darrer viatge, per això més val gaudir i aprofitar tots aquells moments que poguem, no guardar-nos res per més endavant si ho podem fer ara. I sobretot no callar allò que sentim i dir als nostres com els estimem, no fa falta que sigui una ocasió especial, podem crear-la nosaltres aquesta ocasió.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és l'únic important en aquesta vida, l'amor que repartim als nostres i, de vegades, als que no ho són. Amagar un "t'estim" en qualsevol moment, no val la pena.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  18. Anònim22.12.21

    Per cert, salluna, em podries enviar el teu correu electrònic? Cada any envio felicitacions de Nadal i m'agradaria enviar-te'n una a tu també.
    Si vols escriure-me al meu correu i així ja et tindré: espilldaurat@gmail.com
    Gràcies, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em farà molta il·lusió rebre-la.😉
      El meu correu és: elraconetdesalluna@gmail.com
      Gràcies a tu sempre!.

      Més aferradetes, Núria.

      Elimina
  19. La vida i la mort són les dues cares de la mateixa moneda, és cert. En alguna de les tirades a l'aire de la moneda caurà del costat de la mort, i aquesta serà la darrera vegada. (En teoria) no hauríem de témer-la, perquè l'una i l'altra són incompatibles. Per això, més que la mort pròpia, és la mort dels altres, i molt especialment si es tracta d'algú que estimem, cosa que ens trenca per dins. Aferradetes fortes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En teoria, però a la pràctica la temem i no pels que queden, perquè no hi podem fer res més que desitjar-lis que segueixin vivint i que ho gaudeixin de la millor manera, sense patir ni pels que se'n van ni per ells mateixos.

      Aferradetes ben fortes, Alfonso.

      Elimina
  20. La vida és un viatge, pot ser curt o pot ser llarg...De fet comencem a morir pel fet de néixer, però mai sabem on s'acabarà el nostre camí, per aiò hauríem de gaudir cada moment com si fos l'últim...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sigui curt o sigui llarg, ens fa por. Potser perquè no en parlem des de petits, potser perquè no sabem que ve després, potser perquè ens fa por la manera de morir...

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!