Na Carme s'havia llevat d'hora, volia netejar a fons la cuina. Sense pensar-ho massa, engegà la ràdio... Les feines feixugues són més bones d'empassar amb música-, pensà, i dit i fet l'emissora de costum, un mocador al cap i els productes de neteja a mà. Començà pel que li feia més mandra i també pel que estava més brut, la campana extractora plena de fum i greixos. Ja ho havia provat tot, però era de bon tros la feina que li costava més. El greix, com totes sabeu, s'enganxa als dits i sembla com un xiclet que no hi ha manera de treure-t'ho de damunt. Respirà fort i hi posà les mans, convençuda que ho deixaria més net que una patena. Tenia una cuina petita i des de la campana a l'aigüera només hi havia quatre passes, des d'on anava i venia per desmuntar les peces, amb les mans plenes de greix tenia cura de no tocar res més. L'emissora botava de cançó a cançó, sense gaire interrupcions i de sobte començà a sonar les notes d'aquella cançó, "Cada pinzellada una emoció"... Na Carme no ho va poder evitar, es trencà en un plor desfermat, les llàgrimes brollaven per la seva cara com un torrent i sense pensar-ho es posà les mans, plenes de greix, pels ulls i pel nas... Havia passat una hora i encara treia el greix d'aquella cara que semblava un cromo. Mai més engegaré la ràdio per netejar la campana-, es repetia una i altra vegada, mentre ja començava a veure's els ulls.
Bona i encertada utilització de la frase, i es que ben bé sembla el títol d'una cançó!
ResponEliminaAferradetes
Quan la vaig llegir per primer cop, em va semblar que ho era.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Una història ben lligada, les emocions no es poden reprimir....
ResponEliminaAferradetes!!
Moltes gràcies!.
EliminaMolt cert, les emocions van al seu aire.
Aferradetes, Joan.
Casualment, ahir vaig netejar la meva... però sense la ràdio ! hehehe Una història ben trobada, salluna !!
ResponEliminaVas tenir sort de no engegar la ràdio.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Cada pincelada una emoción, una frase que resume el relato a la perfección. La música va conmigo siempre y alguna que otra vez también la he cagado por dejarme llevar. Un fuerte abrazo desde Cantabria.
ResponElimina¡Muchas gracias!.
EliminaEs cierto que la música ayuda a hacer las tareas más amenas, pero hay que elegir con cuidado que tipo de tareas.😉
Aferradetes mallorquines, Germán.
Muy bien montada esa historia. Hay que fácil se os da.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias!.
EliminaNo creas, es como todo, unas veces sale sola y otras por mucho que le des vueltas, no hay manera.🤔
Besos
Pobra Carme.
ResponEliminaLi ha pogut més el cor que el cap.
Petons.
Sol passar a les persones sensibles.
EliminaPetonets, Xavi.
La música es una buena compañera, para amenizar el trabajo. Hay música con ritmo que te hace bailar y otra que despiertan los más tiernos sentimientos. Oyendo la radio, no sabes de antemano, la música que te va a salir.
ResponEliminaUn abrazo
No puedes controlar la canción que vendrá, así que mejor para este tipo de trabajos dejar la radio aparte.😅
EliminaBesos, Antonia.
Una cançó, unes emocions que surten a caudals i un greix que marca el moment.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Sobretot el greix, no hi manera de desfer-se'n.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Tenies el cap en un lloc
ResponEliminai les mans anaven
fent de les seves per la cuina ,
tot era per enllustrar-la,
t’agradava que fos neta i lluent.
Sola com estaves,
vas buscar companyia
per la tasca feixuga
en que s’esdevenia
el dia de neteja.
La radio ja en funcionament
tenia un programa
de cançons d’abans,
d’uns anys
en que casualment
tu eres jove i tenies somnis.
El matí passà
entre cançons i cançons
que revifaren records i rialles,
somriures, i taral•lejant
vas anant vivint també
una altra època
que recordaves feliç.
Una hora abans de dinar
quan ja volies aturar
per preparar el mos de migdia,
es trencà el cel i vingueren
de nou els sons d’aquella cançó
que esperaves no tornar a escoltar.
Cada pinzellada una emoció,
trucava a la porta i obria
un torrent de records i angoixes
que s’englotiren en el coll
i et van fer cavalcar el cor
com mai l’havies sentit
colpejar el pit.
Era massa,
i et vas deixar caure
en la primera cadira a l’abast.
El cel de la cara també s’obrí
i galtes avall humitejaren
tot el que trobava.
Sense saber que pensar,
mil imatges de cine mut,
molt ràpides corrien davant teu,
i tu et repeties...
I si...
qui sap si
Molt ben trobada la teva.😊
EliminaGràcies!.
Aferradetes, qui sap si.
Una cançó que treia a flor de pell sentiments mai no pensats; que potser ningú - com el Necronomicon - no ha pogut sentir sencera mai.
ResponEliminapodi-.
M'has posat els pèls de punta!!.😱
EliminaAferradetes, Carles.
Tinc pendent aquesta feina per un dia d'aquests... vigilaré de no posar la ràdio i sobretot de no posar-me les mana a la cara... renoi, com costen les campanes estractores!!!
ResponEliminaMolt bon relat, imaginatiu i original, m'ha agradat que la frase fos una cançó.
Aferradetes, ben netes, Paula!
Quina mandra que fa posar-s'hi!. En tinc una d'antiga, la quantitat de peces que porta no te la pots imaginar, greix per tot, fins i tot sense engegar la ràdio.🤦♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes ben lluentes, nina.😊
Pobrecita Carmen, no contaba con que escucharía esa canción que la haría llorar desconsolada y grasosamente. Retratas muy bien el percance.
ResponEliminaGran abrazo.
Ella sólo quería animarse para que el trabajo le cundiera y vaya si cundió.😅
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Sara.
En aquest cas, cada pinzellada (de greix a la cara) va ser una emoció (que va costar d'oblidar). No m'esperava que anés per aquí la història, molt ben trobada!
ResponEliminaSegurament no la podrà oblidar mai.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
La música ens pot animar, commoure, ens transporta a records i desperta emocions i sentiments. En aquest cas i amb la feina que estava fent na Carme va ser una mala passada per a ella, aixx!
ResponEliminaM'agrada molt que hagis inclòs la frase com a títol d'una cançó, que a més lliga molt bé amb el relat. I per cert m'agrada molt com ho descrius, tot ben precís, sembla que estiguem veient l'escena.
L'enhorabona i moltes gràcies, nina.
Aferradetes, preciosa.
No, no va ser de gran ajuda la música.
EliminaSuposo que t'hi has vist moltes vegades netejant la campana, per això et veus a l'escena.😉
Moltes gràcies a tu!.
Aferradetes, bonica.
Segur que la música de la cançó esmentada estava en concordança i per això la Carme es va emocionar tant. Si l'hagués enxampat llustrant les sabates hauria quedat amb la cara plena de betum. Potser encara hauria estat pitjor!
ResponEliminaNo sé que és pitjor, perquè no m'hi he vist, però les dues opcions em semblen un bon desastre.😅
EliminaAferradetes, Xavier.
ResponEliminaAy aquella canción... ahora le queda otro recuerdo no tan bueno de ella.
Buena noche Paula.
Un abrazo.
Si ya no lo tenía bueno, a partir de ahora no querrá ni oir su título.🤦♀️
EliminaFeliz viernes, Laura.
Aferradetes.
Muy bello el modo en que vas hilvanando las palabras... Precioso texto, amiga.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
Les pinzellades se les va fer als ulls amb el greix!
ResponEliminaMolt ben trobat! La teva entrada sí que emociona.
Només en pensar-ho, em tremola tot.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
A mi també m'agrada escoltar música de fons per a tot el que faig. Si estic amb l'ordinador, aprofito les moltes cançons i temes musicals que tinc emmagatzemats al disc dur. Els escolto en reproducció aleatòria per no saber el que sonarà a continuació. Així és més divertit. Així que na Carme va fer molt bé quan va decidir fer neteja a la cuina, encara que al final li costés un petit disgust!!😅Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaFaig igual que tu amb la música, també en la manera que es reprodueix, així cada cop em sorprèn. Tot i que la sorpresa de na Carme no li sortís tan bé.😅
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗