La comunicació no verbal ens arriba a tots com un jeroglífic que cal interpretar, com en aquesta imatge on no hi calen les paraules.
— Una rialla ben ample ens pot parlar de complicitat.
— Els ulls tancats, assaborint el moment de benestar.
— El contacte del cos ens mostra estimació.
— El braç de l'una damunt l'altra, al mateix temps del contacte amb els dits, podria veure's com una certa protecció. Con també la mà al coll ens parlaria de gratitud i tendresa.
Només en veure-les, també nosaltres reaccionem amb gestos, que més o menys demostraran l'acceptació i/o la complicitat amb elles.
La comunicació no verbal també cal aprendre-la, no és igual a totes les cultures, sobre tot en aquelles que han estat molt aillades entre sí durant temps llarguíssims.
ResponEliminapodi-.
Si ets empàtic, segurament també sabràs interpretar-les.
EliminaAferradetes, Carles.
Per un instant glaçat,
ResponEliminauna capa de joia ho envolta.
Un instant que no es veu,
un instant que es nota.
Un instant efímer
que una eternitat guardarà.
No busquem paraules que sobren,
no busquem allargar el temps.
Cal tenir present el instant etern.
qui sap si...
Un instant que no es veu (o sí), es viu i se sent.
EliminaCom m'agrada com escrius!.
Aferradetes, qui sap si...
La comunicació gestual és un llenguatge molt més sincer que el parlat, això no exclou qui fa "teatre del bueno!" també !.
ResponEliminaAbraçades :)
Però aquest teatre del que parles es pot veure igualment, si ets bon observador.
EliminaAferradetes, Artur.
En un món on no et pots refiar de les paraules potser millor aprendre a interpretar els gestos.
ResponEliminaPetons.
Els gestos es poden fingir, però no sempre. Saber-los interpretar és la clau.
EliminaPetonets, Xavi.
Una bona interpretació, del llenguatge gestual, molt més sincer, que el de les paraules mal dites.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Aquest instant tan sincer difícilment pot ser fingit. Elles ni s'adonaran de que hi havia qui les observaba.
EliminaAferradetes, Alfred.
Molt bona imatge i millor interpretació de tot plegat!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Todo esos detalles, de tu reflexión. Es lo que veo reflejado en esta imagen.
ResponEliminaUn abrazo
Me alegra que veas lo mismo que yo.
EliminaBesos, Antonia.
A veces expresa mas que un montón de palabras.
ResponEliminaBesos
Seguramente siempre.
EliminaBesos, Tony.
One can observe the bond between the two
ResponEliminaSí que hi ha un vincle molt afectuós, són cosines.
EliminaAferradetes, roentare.
La sonrisa de la persona amada y que nos ama. Que es con todas las facciones y la actitud abierta del resto del cuerpo. Aynns! Ese lenguaje corporal es fascinante!
ResponEliminaBesos.
Sus movimientos van unidos con sus gestos, es como una especie de aureola que atrae y al mismo tiempo separa de lo que les rodea. Cierto... ¡fascinante!.
EliminaBesos, Sara.
Un momento lleno de magia y comunicación
ResponEliminaSu magia me llegó, casi de la misma forma que a ellas.
EliminaAferradetes, Luis.
Una bona imatge, molt ben capturada, en un moment de afectuositat. Tan de bo aquesta mena de gest no tingués mai una data de caducitat, i no fos producte d'unes espontànies emocions...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Això és complicat saber-ho... però em sobtaria molt que tingués data de caducitat...
EliminaAferradetes i moltes felicitats, Joan.
Desde luego una imagen muy elocuente!
ResponEliminaAferradetes :))
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Gumer.
Impresionante imagen, que impacta por su inmensa simpatia y complicidad...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
A mí me impactó, menos mal que la cámara hizo su trabajo.😉
Elimina¡Gracias!.
Aferradetes, amic.
La Kinésica es la disciplina que estudia gestos y movimientos para interpretar el lenguaje no verbal, y más simle, más cercano es el sentido que todos tenemos (aunque algunos, menos desarrollado que otros) que interpreta sobre todo esos estados de ánimo que nos impulsan a empatizarnos, (y también según el caso.... a alejarnos de otros seres), y hé ahí la importancia de ponernos, o saber ponernos en el lugar del otro, ofrecernos, estar ahí, compartir complicidades, o simplemente, compañía, apoyo, etc, etc.....
ResponEliminaHe rellegit les teves paraules i m'han portat al moment viscut, al motiu d'aquesta foto, a la posterior edició i a la reflexió de tot plegat. I he de dir que a part de la fascinació, també vaig sentir "certa enveja" i una mica de nostàlgia d'aquest tipus de relació... D'això en dic danys col·laterals (no es pot ser tan -empàtica- observadora).😅
EliminaPetonets amb pessics, Jota.
Quina expressió més maca que tenen aquestes dones i quina bona counicació que inspiren. Tens raó que només veure-les ja ens belluguen alguna cosa.
ResponEliminaAferradetes còmplices, nina!
No sé si és perquè les conec o per quin motiu, però quan l'estava editant em van treure un gran somriure... I em fa pensar que la càmera deu anar sola, perquè quan la vaig fer no em van impressionar tant els gestos com quan la vaig veure a l'ordinador.😅
EliminaAferradetes afectuoses, nina.
La foto és molt autèntica!
ResponEliminaA vegades, però, per exemple, omplim els nostres missatges d'emoticons, i crec que les paraules ens podrien arribar més.
Sí que ho és i molt!.
EliminaJo estic enmig de la paraula i la fotografia, no en facis triar. De vegades una foto no necessita paraules i d'altres les paraules ho diuen tot. Utilitzo les emoticones per reforçar alguna expressió, però mai per sustituir les paraules.😉
Aferradetes, Helena.
Llenguatges corporals que complementen el verbal. Cal recordar-ho.
ResponEliminaTant els uns com els altres són ben necessaris per una bona relació.
EliminaAferradetes, Xavier.
Quina imatge tan bonica, i quina ben captada i editada per tu. Transmet alegria i complicitat. Tens raó, en situacions com aquesta no calen paraules, la imatge ho diu tot. Un bell record d'un instant fugaç que la fotografia t'ajudarà a recordar i assaborir per sempre. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaHi ha fotos on no sé què dir i aquesta n'és una. Simplement la gaudeixo.
Aferradetes, Alfons.😘🤗