,_oil_on_canvas,_73.2_x_91.5_cm,_Kunstmuseum_Basel.jpg)
Paul Gauguin, 1892, Ta matete
Sempre em passa el mateix i en sé les conseqüències... però mai m'hi he pogut negar. Unes xerren de les altres, s'emprenyen i jo, enmig com sempre, intentant posar pau entre totes. Al final, les unes i les altres, tornen a ajuntar-se i em quedo amb el cul enlaire i completament sola...
Ai... amigues!
Eso es lo que le pasa a las personas buenas, Muy idónea la canción, para esta historia.
ResponEliminaUn abrazo
Y por mucho que sepan como acabará, no cambian.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Ja ho diu l'adagi: "Dues es barallaven i la tercera va rebre..."
ResponEliminaAferradetes!
Sol passar i ho dic per experiència.🤦♀️
EliminaAferradetes, Joan.
l'últim sopar al que vaig assistir, amb companyes de feina amb relació amistosa, ja vaig veure-hi clar: en aquests esdeveniments cal anar-hi perquè si no hi ets et faran una repassada general treient tot el que calgui.
ResponEliminaAra bé, fas bé de posar un interrogant. Entre homes també passa això, eh; però el que vull dir és que si són amics de debó, un no parla dels seus amics. Però amics de debó, poquets.
podi-.
També passa això que dius. Però jo aniria més lluny, potser que el que no hi ha són persones poc xafarderes.😅
EliminaAferradetes, Carles.
Una possible solució, la propera vegada posat un casc blau, he,he,he.
ResponEliminaM'encanta Gauguin!!
Aferradetes
Li hauré de comentar a la protagonista, sembla una bona solució, tot i que crec que no n'hi ha pel cor, oi?.
EliminaAferradetes, Josep.
Ben cert !... això és que passa moltes vegades, elles tant "panxes" i qui vol ajudar, en surt mal parat !.
ResponEliminaBen trobat, salluna :)
No qui vol ajudar, realment és qui ajuda, el que surt mal parat.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Se dice que es quedar con el culo a las goteras.
ResponEliminaPero que se le va a hacer.
Besos
Tenía entendido que "quedarse con el culo a las goteras", se decía de aquel que se quedaba pobre por haber disipado en poco tiempo todo su dinero.🤔
EliminaBesos
No sé perquè la majoria d'amistats van a pitjor.
ResponEliminaFa anys que no hi vaig a sopars d'antics "elquesigui" perquè ja sé que ho passo malament.
Petons.
Anar a sopars de gent que fa anys que no veus, no és anar a sopar amb amics. És totalment impossible que no hagin canviat... com tothom, crec. Els amics gairebé els pots comptar amb els dits d'una mà i encara sobren dits.😅
EliminaPetonets, Xavi.
És el que passa als grups.
ResponEliminaEl que posa pau, es queda sol.
Aferradetes, sa lluna!
Sí, tot i que mai ho he entès. No es pot ser imparcial!.🤷♀️
EliminaAferradetes, Alfred.
A vegades defensar a una (falsa) amiga davant d'un grup, pot representar ser lapidada per la resta del grup, sota el lideratge de la (falsíssima) amiga.
ResponEliminaTambé passa en altres àmbits, feina, família, amistats...
EliminaAferradetes, Xavier.
Bona història i més freqüent del que sembla. Aquestes no són amigues de veritat.
ResponEliminaPobreta, aquesta noia del mig, sí que se la veu una mica aïllada i sola!
Aferrdetes, bonica!
Moltes gràcies!.
EliminaCom li deia al Xavier, també passa a la feina i altres indrets més personals. De fet, si et fiques enmig de dues persones per solucionar qualsevol cosa, estrany és que no hi surtis perdent...
La història és curta, però és el primer pensament que vaig tenir quan vaig veure la noia del quadre.
Aferradetes, nina.
No good deeds go unpunished.
ResponEliminaMalauradament és així.
EliminaAferradetes, roentare.
Un buen lugar para ejercer de mediadora y evitar males mayores.
ResponEliminaLo peor es que ese gesto no se vuelva contra ti.
EliminaAferradetes, Luis.
Un relat que no pot ser més encertat. Qui intenta posar pau és sovint (per no dir, sempre) qui perd més perquè rep de les dues bandes en conflicte. Ara bé i com molt bé assenyales, tot i saber-ho això no impedeix que ho torni a fer totes les vegades que faci falta, les bones persones ho són malgrat les circumstàncies.
ResponEliminaAbraçades!
Moltes gràcies!.
EliminaBones però no ximples, que molt sovint es confon. Pel que es veu, la protagonista està disposta a aconseguir la pau, costi el que costi... fins i tot posant-se a tothom en contra.🤦♀️
Aferradetes, Mac.
No soy amiga de chinchorreos Pero siempre hay quién tira para provocar y procuro evitarlos , en más de una ocasión me he ido dejando el lío alli.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Dependerá del nivel de amistad que tengamos, tampoco me gustan ni los chismes ni las peleas.
EliminaBuen jueves, Laura.
Aferradetes.
Sol passar. Quan un s'involucra en situacions de conflicte interpersonal, és possible que es converteixi en el blanc de les frustracions i els ressentiments acumulats entre les parts enfrontades. Ara, també és veritat que això no sempre és així, i de vegades la mediació pot ser reeixida i ajudar a aclarir malentesos entre les parts. Com es pot saber amb antelació quan es donarà una situació o l'altra? Doncs... no ho sé!! 😂En qüestions humanes és difícil encertar, i sempre serà si!!🤦♂️Aferradetes fortes Paula!!🤗😘
ResponEliminaSí que és difícil saber-ho abans, però sembla que la protagonista dóna més importància a la amistat que a les conseqüències i així li va...🤦♀️ Els humans que som impredictibles.😅
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Puedes cultivar durante muchos años una amistad y por una discusión tonta se termina. Podemos decir, es que no era amistad verdadera. Yo amigas verdaderas tengo muy poquitas. Con las que podemos decir lo que sea y la amistad se mantiene. Estamos en todas las buenas y todas las malas, nosotras lindas u horribles y seguimos juntas. Pero la amistad es muy frágil y más en estos tiempos de tanto egocentrismo y postureo.
ResponEliminaBesos.
La amistad se tiene que trabajar, como en el amor. Sólo de esa forma se pueden mantener las amistades, que en mi caso puedo contarlas con una mano y aún sobran dedos.
EliminaBesos, Sara.
Qui té amigues té fatigues, diuen.
ResponEliminaAixò diuen, també diuen que qui té un amic té un tresor.
EliminaAferradetes, nina.