Comentaven el seu aspecte absort i estrany. Capcot, amb la mirada a terra, les mans dins les butxaques i aïllat del seu voltant, caminava lentament per aquell carrer que no hi passaven cotxes. Potser cada passa el portava a un fet, a una conversa llunyana, a una carícia perduda...
Qui ho sap?.
Sembla que porti a sobre, totes les malaurances possibles.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Se'l veia cap endins.
EliminaAferradetes, Alfred.
Amb tota la humilitat.
ResponEliminaNo vaig intuir cap intenció de no ser-ho.
EliminaAferradetes, Xavier.
La teva reflexió es magnífica i la foto l'acompanya perfectament!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Moltes vegades el nostre cos i els nostres gestos parlen més que les paraules.
ResponEliminaLa gent pot dissimular moltes coses, però controlar el cos ja és més difícil.
Petons.
Sobretot si no saben que els estem observant. El llenguatge corporal gaire mai menteix, per qui ho sap veure.
EliminaPetonets, Xavi.
Solitario y tal vez incomprendido,
ResponEliminaBesos
Él y su soledad, al menos en ese instante.
EliminaBesos, Antonia.
Vivint intensament el seu record, absort en el seu interior.
ResponEliminaQuina super foto!
Aferradetes, bonica.
El carrer era buit i aquesta sensació em va fer a mi.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Un mundo personal, íntimo y seguramente revuelto es el causante de esa expresión corporal. Abrazo
ResponEliminaPor su lenguaje corporal eso parecía, pero hay mucha distancia entre parecer y ser.
EliminaAferradetes, Luis.
O potser pensava a tots aquells futurs que ara podrien ser passats i mai van ser res.
ResponEliminapodi-.
També pot ser com dius...No vaig parlar amb ell, així que tot es queda en un potser...
EliminaAferradetes, Carles.
Looks so lonely and sad
ResponEliminaSí, això sembla.
EliminaAferradets, roentare.
¡Joer! Parezco yo paseando.
ResponEliminaBesos
Yo te imagino con la cámara en mano... ¡nada que ver!.😉
EliminaBesos, Tony.
Muy interesante entrada. Lo que la gente capta del lenguaje corporal. Luego sucede que no siempre corresponde con lo que el personaje piensa o siente.
ResponEliminaBesos.
Nunca lo sabremos si no hablamos con él o si no le conocemos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Sara.
Amb la vista mirant
ResponEliminaun infinit proper.
Amb el cap pensant
en un infinit llunyà.
Entre totes dues infinitats,
cada pas l’apropa
i el separa d’allò
per nosaltres quotidià.
Si jo fos ell,
el meu cap pensaria
en tot allò perdut,
en tot allò que m’ha d’arribar.
En versos que m’agradaria escriure
i en versos que mai escriure,
però tots ballant en el meu cap.
Si jo fos ell,
la meva mirada buscaria
qui sap si el teu mirar,
per res més que reconèixer
la brillantor del teus ulls,
i sospirar un cop més mentre
els peus marquen la direcció errònia.
La vida, també em porta per carrers
on gaire gent hi passa,
i si, jo també porto el cap cot,
esperant que en algun moment,
uns dits, els teus m’alcin la barbeta
i li donin un altre sentit al meu univers.
qui sap si
Preciós, m'ha encantat!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si.
Quantes idees suggereix una imatge, no sa lluna? Jo, en l'ambit més pràctic hi afegiria que té algun problema a la columna.
ResponEliminaAferradetes, guapa, i que segueixein les idees amb imatges reals o imaginades!
Els anys que no passen debades per a ningú.🤦♀️
EliminaQuè brollin les paraules, vinguin d'on vinguin!.
Aferradetes, nina.
Quien sabe en lo que va pensando... Buena imagen, amiga.
ResponEliminaUn abrazo
Nadie... sólo él.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
He disfrutado por muchos minutos, contemplando y releyendo tu post.
ResponEliminaNunca sabre lo que pensaba o lo que pasaba realmente por la cabeza del protagonista de la imagen, pero tus palabras y los comentarios que me precedieron me invitaron a comprender que, su cuerpo pudo estar diciendo muchas cosas con su movimiento y/o postura, que la fotografía inmortalizó ese preciso instante y que tus letras le dieron un “plus”, una riqueza especial, un valor distinto, que hizo brillar aún más todo lo anterior.
Creaste una hermosa triada de arte… personaje, fotografía y comentario.
Muchas gracias por este momento tan placentero.
He quedado muy sorprendida cuando he ido a tu perfil, para saber qué podría ofrecerme tu blog y me he encontrado con una magnífica descripción de ti mismo. Y... ¡oh sorpresa!, tristemente no hay blog, aunque debo decirte que bien podrías tener uno, porque me gusta tu manera de decir, al mismo tiempo que por algún motivo se me hace muy familiar...
EliminaQuiero agradecer tus palabras y tu amable visita, deseándote que el viaje siga siendo placentero.
¡Gracias a ti, Juan Carlos!
Aferradetes.
Caminar capcot és molt malvist, però a vegades no s'hi pot fer res.
ResponEliminaCuriosament a mi no, em sembla com més reflexiu, més com si tornés a estar en posició fetal, arreplegat cap a si mateix.
EliminaAferradetes, Helena.
Ningú està lliure de problemes. Hi ha una dita en castellà: «En tu casa cuecen habas, y en la mía calderadas». Hi ha gent que davant dels problemes són més expressius, i n’hi ha que els posen a sota la catifa (però no desapareixen). Els humans!: tan iguals i tan diferents! Visca la diversitat! Bona foto, magnífic text i preciosa música!
ResponEliminaAferradetes!!
Més petits o més grans sempre ens ronden a tots i no tothom ho digereix de la mateixa manera, ben cert!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Les mirades, gestos... ens poden dir molt d'una persona, tot i així mai no sabrem exactament què hi ha al seu interior que els fa expressar-se d'una manera o altra. Ja ho diuen: cada persona és un món.
ResponEliminaMolt bona captura i reflexió.
Aferradetes, nina.
Ja ho diuen, "cada casa és un món i cada persona un misteri". Per tant tota la resta són elucubracions.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Parece que tienes problemas con los comentarios en mi blog Óptica fija. A mi me has dejado uno en el que dices "otra vez se quedó en spam" No entiendo como me llega este y no el que dejaste primero y que no me aparece. Intentaré revisar mi configuración pero no he tocado nada en ella desde hace muchísimo tiempo. Mira tu a ver si encuentras algún fallo. Gracias y abrazo
ResponEliminaNo és cuestión de configuración. Para solucionarlo tienes que entrar en comentarios e ir a los de Spam. Una vez abiertos, tienes que aprobar todos los comentarios que sean de tus seguidores. Es un problema de Blogger, que algunos se publican y otros no, por lo que es necesario revisarlo cada día. Espero se solucione pronto.
EliminaUn abrazo y gracias.
Molt bona instantània, i molt oportuna l'edició, accentuant la solitud del personatge i l'aïllament de tot l'entorn. Qui sap què passaria pel seu cap en aquests moments, però és cert que la seva imatge transmet cansament i abatiment. La vida de vegades se suporta com una pesada càrrega. Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaUn instant de reflexió, molt íntim; ningú més que ell sabia que passava pel seu cap i/o pel seu cos. La vida et dóna i et treu tot.
Aferradetes plujoses, Alfons.🌨😘🤗
Una foto extraordinaria, enhorabuena amiga mía!!!!
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Germán!.
EliminaAferradetes, amic.