Quin dibuix més bonic! (a veure si ens deixes veure més sovint els teus dibuixos) I l'haikú també per descomptat. Saber veure on són les llavors, ja és una mica com fer-les créixer.
És així. La mateixa flor que va brollar d'aquella llavor plantada a la terra acabarà nodrint aquesta mateixa terra, de la qual naixeran més flors. Molt bonic el dibuix i una gran interpretació com a acompanyament musical. No els coneixia. Moltes gràcies per compartir el poema, el dibuix i la cançó. Aferradetes fortes, Paula!!😉😘🤗
Al meu pare li agradava feinejar pel meu jardí i sempre em deia que les flors i les fulles seques servien d'adob per a la terra. Aquest grup l'he descobert fa molt poc i m'agrada força. Moltíssimes gràcies!.
Pot made from earth. So is the plant and flower. Beautiful
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
He echado unas semillas en unas macetas que ya tienen plantas. No espero que salga nada.
ResponEliminaBesos
Esperar si que esperas, sinó no las hubieras echado.😉
EliminaBesos
Seamos barro o polvo lo claro es que venimos de la tierra...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Venimos y vamos hacia ella.
EliminaAferradetes, amic.
Els teus haikus són meravellosos.
ResponEliminaTens el do d'aflorar un sentiment i vestir-lo amb les síl·labes precises.
Petons.
Oh!... molt agraïda per les teves paraules.
EliminaPetonets, Xavi.
Pesic de terra,
ResponEliminaamb aigua, tota és art.
Fet per a guardar.
qui sap si...
Preciós el teu haiku.
EliminaMil gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
D'on venim és allà on anem?
ResponEliminaCrec que no hi ha més sortida.
EliminaAferradetes, Xavier.
Preciós haiku i una imatge creativa i molt original.
ResponEliminaAferradetes!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Me gusta el sonido de la música, mientras contemplo la buena creación en tu estupenda fotografía.
ResponEliminaUn abrazo
Más que una foto es un dibujo.
Elimina¡Gracias!
Besos, Antonia.
Quin dibuix més bonic! (a veure si ens deixes veure més sovint els teus dibuixos)
ResponEliminaI l'haikú també per descomptat.
Saber veure on són les llavors, ja és una mica com fer-les créixer.
Aferradetes, preciosa.
Ai nina, els meus dibuixos no són gaire acceptables!.🤦♀️
EliminaM'agrada moltíssim la teva reflexió, sí que ho és.
Moltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
De semilla venimos como ellas Paula. Gran contraste tiene el bonito dibujo.
ResponEliminaBuen fin de semana. Paula.
Un abrazo.
Y algunos sin enterarse.😅
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes fortes, Laura.
És així. La mateixa flor que va brollar d'aquella llavor plantada a la terra acabarà nodrint aquesta mateixa terra, de la qual naixeran més flors. Molt bonic el dibuix i una gran interpretació com a acompanyament musical. No els coneixia. Moltes gràcies per compartir el poema, el dibuix i la cançó. Aferradetes fortes, Paula!!😉😘🤗
ResponEliminaAl meu pare li agradava feinejar pel meu jardí i sempre em deia que les flors i les fulles seques servien d'adob per a la terra.
EliminaAquest grup l'he descobert fa molt poc i m'agrada força.
Moltíssimes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Recordo aquest haiku que el vas fer sortir al meu blog. Em fa il·lusió que el meu poema visual t'inspirés.
ResponEliminaDels rescatats n'hi ha uns quants que em van inspirar del teu blog.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.