Banksy, Shop until you Drop
— Nens esteu quiets, avui parlarem d'aquest dibuix. I ara em direu, un a un, que vos sembla i ho fareu per ordre de llista... Som-hi!
— Una nena que cau per un forat...
— No és una nena, que no veus que porta talons.
— Què no heu entès de fer-ho per ordre de llista?
— És que sempre m'interromp...
— Va, ja has dit la teva. Si us plau, voleu seguir per ordre i sense interrompre!
— Una senyora que porta el carro de la compra i es distreu quan va al cotxe i cau...
— Ha perdut una sabata... sí que va caure des de molt amunt!...
— A mi en fa peneta... es va fer molt de mal?
— Doncs mira, al menys no portava moltes coses al carro...
— Crec que amb la pinya que s'ha clavat, el que menys importa és el que portava al carro!
— Bé... bé... prou... prou! Ja veig que ningú veu què passa, així que si esteu en silenci vos ho explicaré. Quantes vegades heu anat a comprar, amb el pare o la mare i heu agafat més coses que les que necessitàveu?
— Moltes!, digueren gairebé tots.
— Avui, intentarem que això no passi més i em direu, com?, doncs hi ha moltes maneres, però vos explicaré les més importants. Agafeu boli i paper...
1a - Fer una llista de totes les coses que són realment necessàries abans de sortir de casa.
2a - No sortir-se de la llista, tret que sigui estrictament necessari.
3a - Anar a comprar sense tenir gana ni set.
4a - Una vegada completada la llista, anar cap a la caixa registradora, pagar i sortir.
— Jo, això és molt avorrit!
— Anar a comprar no és un divertiment i no ho ha de ser si volem que ens surtin bé els comptes en arribar a casa... a no ser que tots esteu ben conscienciats de que no es pot agafar res més del que hi ha a la llista... El pintor va voler assenyalar amb aquest dibuix, els perills del consumisme en un món capitalista. Bé, per avui ja n'hi ha prou, demà vos explicaré què volen dir las paraules "consumisme" i "capitalisme".
— Jo!, ja ens hem quedat sense llaminadures...
Je!!!
ResponEliminaMuy interesante.
Beso.
Molt encertat !. Tot i que els alumnes deien el que hi veien a la imatge, encara que la professora no es el hi fes tot el cas i la professora els hi dona bons consells... només han d'afegir les llaminadures a la llista i tot solucionat ! : D
ResponEliminaJo, que no he anat a aquesta escola, sense saber-ho segueixo els seus consells al peu de la lletra, afegint algun extra, de tant en tant !.
Salut !!
Me encantan el texto y la imagen. Abrazos Sa Lluna.
ResponEliminaBons consells per a un món millor.
ResponEliminaDe ben joves s'han de conscienciar per tal que no es converteixin en uns poca-soltes.
Petons.
Potser de bon començament sembla que aquests nens estan una mica distrets, però la frase final demostra que estaven ben atents i que han entès perfectament l'explicació de la mestra. ;-)
ResponEliminaBon relat, amb uns consells sobre el consumisme excessiu que no només han de ser entesos per la canalla sinó, sobretot, també per molts adults.
Abraçades!!
Estupendo el relato y, por supuesto, los consejos. Espero que las nuevas generaciones cambien ese consumismo exagerado que estamos viendo.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Aquests termes, "consumisme" i "capitalisme" eren força mal vistos quar érem joves, ara, ni explicant-los negativament sembla que ho siguin per les generacions mes joves!
ResponEliminaAferradetes
Aquesta canalla potser aprendran a comprar millor que molts adults. Segur que ho faran molt bé amb una mestra tan implicada.
ResponEliminaUn relat ben divertit, Paula. Ens mostres molt bé, l'espontaneitat típica dels nens... un aplaudiment.
Aferradetes, preciosa!
Jo sóc d'una generació que va créixer comprant a la botigueta petita del barri, però que amb set o vuit anys va descobrir el híper mercat (Pryca per ser més exacte) i flipava acompanyant els pares amb el carro de la compra passadissos amunt i avall. I evidentment, segur que demanava moltes coses. Per sort me'n compraven ben poques.
ResponElimina