Banksy, Shop until you Drop
— Nens esteu quiets, avui parlarem d'aquest dibuix. I ara em direu, un a un, que vos sembla i ho fareu per ordre de llista... Som-hi!
— Una nena que cau per un forat...
— No és una nena, que no veus que porta talons.
— Què no heu entès de fer-ho per ordre de llista?
— És que sempre m'interromp...
— Va, ja has dit la teva. Si us plau, voleu seguir per ordre i sense interrompre!
— Una senyora que porta el carro de la compra i es distreu quan va al cotxe i cau...
— Ha perdut una sabata... sí que va caure des de molt amunt!...
— A mi en fa peneta... es va fer molt de mal?
— Doncs mira, al menys no portava moltes coses al carro...
— Crec que amb la pinya que s'ha clavat, el que menys importa és el que portava al carro!
— Bé... bé... prou... prou! Ja veig que ningú veu què passa, així que si esteu en silenci vos ho explicaré. Quantes vegades heu anat a comprar, amb el pare o la mare i heu agafat més coses que les que necessitàveu?
— Moltes!, digueren gairebé tots.
— Avui, intentarem que això no passi més i em direu, com?, doncs hi ha moltes maneres, però vos explicaré les més importants. Agafeu boli i paper...
1a - Fer una llista de totes les coses que són realment necessàries abans de sortir de casa.
2a - No sortir-se de la llista, tret que sigui estrictament necessari.
3a - Anar a comprar sense tenir gana ni set.
4a - Una vegada completada la llista, anar cap a la caixa registradora, pagar i sortir.
— Jo, això és molt avorrit!
— Anar a comprar no és un divertiment i no ho ha de ser si volem que ens surtin bé els comptes en arribar a casa... a no ser que tots esteu ben conscienciats de que no es pot agafar res més del que hi ha a la llista...
L'artista va voler assenyalar amb aquest dibuix, els perills del consumisme en un món capitalista. Bé, per avui ja n'hi ha prou, demà vos explicaré què volen dir las paraules "consumisme" i "capitalisme".
— Jo!, ja ens hem quedat sense llaminadures...
Je!!!
ResponEliminaMuy interesante.
Beso.
¡Ya te digo! 😉
EliminaBeso
Molt encertat !. Tot i que els alumnes deien el que hi veien a la imatge, encara que la professora no es el hi fes tot el cas i la professora els hi dona bons consells... només han d'afegir les llaminadures a la llista i tot solucionat ! : D
ResponEliminaJo, que no he anat a aquesta escola, sense saber-ho segueixo els seus consells al peu de la lletra, afegint algun extra, de tant en tant !.
Salut !!
Crec que tant l'una com els altres van entendre el que deien, cadascú a la seva manera. ;-)
EliminaSi l'extra és de tant en tant, no passa res.😅
Moltes gràcies, Artur!
Me encantan el texto y la imagen. Abrazos Sa Lluna.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, Eric.
Bons consells per a un món millor.
ResponEliminaDe ben joves s'han de conscienciar per tal que no es converteixin en uns poca-soltes.
Petons.
Com mes aviat es conscienciïn, millor per ells quan creixin.
EliminaSón molt llépoles les compres i s'ha d'anar amb molt de compte.
Petonets, Xavi.
Potser de bon començament sembla que aquests nens estan una mica distrets, però la frase final demostra que estaven ben atents i que han entès perfectament l'explicació de la mestra. ;-)
ResponEliminaBon relat, amb uns consells sobre el consumisme excessiu que no només han de ser entesos per la canalla sinó, sobretot, també per molts adults.
Abraçades!!
Els nens sempre estan a l'aguait, encara que semblin distrets. ;-)
EliminaHo haurien d'aprendre de ben petits i no caure en aquest mal de la nostra societat, per a ells i per la resta del món.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Estupendo el relato y, por supuesto, los consejos. Espero que las nuevas generaciones cambien ese consumismo exagerado que estamos viendo.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaTienen que darse cuenta a dónde nos conduce y rectificar, sino mal vamos.
Aferradetes, Fernando.
Aquests termes, "consumisme" i "capitalisme" eren força mal vistos quar érem joves, ara, ni explicant-los negativament sembla que ho siguin per les generacions mes joves!
ResponEliminaAferradetes
Això "d'utilitzar i llençar" no pot durar molt més anys, si no volem quedar tapats per tanta brutícia...
EliminaAferradetes, Josep.
Aquesta canalla potser aprendran a comprar millor que molts adults. Segur que ho faran molt bé amb una mestra tan implicada.
ResponEliminaUn relat ben divertit, Paula. Ens mostres molt bé, l'espontaneitat típica dels nens... un aplaudiment.
Aferradetes, preciosa!
La mestra s'hi implica molt, no sé jo si els nens li faran molt de cas...
EliminaDescobreixo que encara hi ha una nina amagada per algun lloc de mi.😅
Moltes gràcies!
Aferradetes, bonica!
Jo sóc d'una generació que va créixer comprant a la botigueta petita del barri, però que amb set o vuit anys va descobrir el híper mercat (Pryca per ser més exacte) i flipava acompanyant els pares amb el carro de la compra passadissos amunt i avall. I evidentment, segur que demanava moltes coses. Per sort me'n compraven ben poques.
ResponEliminaEnyoro les botigues petites, les de gairebé tota la meva vida, amb un tracte amable i proper... no m'agraden gens els supermercats!!
EliminaSegurament el que no t'ho compressin tot, t'ha ajudat més que al contrari.😉
Bon vespre, Risto!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sap molt de greu, però amb mi no hi comptin!
EliminaSé que som molts per aquest planeta, però no sóc dona d'excessos de cap tipus.
Tinc un microones que me'l va regalar la meva sogra fa més de 38 anys, un dia va deixar de funcionar i un amic em va dir que el portava a un noi que ho reparava gairebé tot i així va ser. Una gelera i una rentadora des de 1985. Els mobles de roure de quan em vaig casar, fa 40 anys... i a casa m'ensenyaren a no llençar res per tenir una cosa més "moderna".... Em sap greu no donar de menjar a ningú en aquest aspecte. Més ens valdría dedicar-nos en part a solucionar els problemes dels aparells i mobles antics, que fabricar i fabricar sense seny ni mesura. I no estaría gens malament tornar al camp, si més no per proveir-nos d'alguns aliments que, amb tota seguretat, serien més bons de gust i per la nostra salut. Sé que és molt complicat aturar-ho, però si no fem res, estem perduts.
Aferradetes, Joan.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEnlloc d'aportar noves idees per disminuir el problema, es va apedaçant la situació (amb el vist i plou dels empresaris i dels governs) i el que fan és agreujar-la. Un exemple: un poble sencer, Inca, que vivia del calçat, es va veure sense feina perquè als empresaris els sortia més a compte que ho fessin a Xina, a l'Índia o al Japó. I ja no et parlo dels milions que es gasten en armament o en atendre a la gent que arriba d'altres llocs, enlloc d'utilitzar aquests diners per portar "la canya de pescar" als seus països.
EliminaTothom vol i té dret a viure, és clar! El que fot més és que així vivim o ballem en mans d'uns quants...
Pel que fa a la meva filosofia no és molt diferent a la teva, es tracta de no fer malbé els diners. Quan un aparell no té cap solució, està bé comprar-ne un de nou, pero estaria millor si hi hagués més gent amb coneixements per solucionar els petits errors i així no ens sortirien tan cars. Tot és feina, fabricar i arreglar, oi? I al menys no hi hauria tanta brutícia al món. No tinc necessitat de comprar res, mentre em pugui servir el que tinc.
Aferradetes, Joan!!!
Todo está muy bien programado. Haciendo una lista de la compra solamente compras lo que te haga falta y no te distraes comprando otras cosas que se ven a la vista muy atractiva , olvidando lo que verdaderamente te hacía falta.
ResponEliminaUn abrazo.
Si vas directa a lo que te hace falta, no tienes la tentación de comprar cosas que no vas a utilizar o cosas de capricho.
EliminaAferradetes, Antonia.
Me encanta Banksy en sus grafitis. Genial.
ResponEliminaSí, son como "bombas". ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Luis!
Está muy bien el tema propuesto, sobresale su centro, capitalismo y consumismo. No está mal que existan ambas cosas, el mundo lo acepta, lo que está mal es el abuso que se da desde el poder para que sólo unos pocos se beneficien con ese sistema. Lo que se hace difícil es creer que dentro de esa manera de vida se alcance la justicia para todos. Complicado de resolver.
ResponEliminaUn abrazo.
No creo que el mundo lo acepte, más bien que casi no nos queda otra...
EliminaCon este sistema siempre se benefician los mismos y no, no es justo para los demás.
Mientras muevan los hilos los de siempre, la solución no llegará.
Aferradetes, Eukel.
Aquest conte l'haurien de llegir a totes les classes de Primària, sa lluna. Potser els nens serien més conscients que els pares a l'hora de comprar coses innecessàries. Està bé la interpretació. Que no sé si és de la mestra o de l'autor del quadre, sa lluna. Suposo que de tant ple, el carro pesava tant que en contrast la mare era com una ploma. Ja espero la propera lliçó!
ResponEliminaPotser si ho ensenyessin d'aquesta manera, les futures generacions en serien més conscients i ho farien molt millor.
EliminaLa interpretació és de la "mestra", la idea de l'autor del mural. ;-)
Aferradetes, nina!
Molt original i divertida manera de combinar l'humor amb un toc educatiu. El tancament, amb el comentari sobre les “llaminadures”, reforça el caràcter quotidià i humorístic, entendridor, molt comú al final de molts dels teus relats. Una vegada t'ho vaig preguntar i em vas dir que no, però estic segur que haguessis estat una bona mestra. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaMumarona també m'ho va insinuar, quan es van veure els meus estudis frustrats per ser massa jove per anar-me'n fora...I jo per rebel·lia vaig confiar que un dia podria fer el que somiava... Tot i que no se'm donava gens malament, no ho vaig ser.😅
EliminaMoltes gràcies, és que sóc molt dolça jo! 🤭
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
It's not about what I need.
ResponEliminaIt's about realising what I don't need.
Good one!
Aferradetes, Paula.
Ni més, ni pus! 👌
EliminaMoltes gràcies!
Hugs, Sean.
Un aplaudiment per la mestra i pels bons consells que dona, i que tant de bo els interioritzin i els apliquin a la vida. Cal conscienciar dels efectes negatius d'un consumisme desmesurat, i aquesta mestra ha trobat una forma entretinguda de fer-ho.
ResponEliminaUn molt bon relat amb un missatge necessari.
Aferradetes, preciosa.
Als nens se'ls ha d'ensenyar "jugant", és la millor manera de que els quedi tot ben arrelat.
EliminaLa mestra t'ho agraeix moltíssim.😉
Aferradetes, nina.
Encara que etimològicament són molt lluny una de l'altra, les paraules "consumisme" i "comunisme"
ResponEliminas'assemblen.
Ben cert, encara que s'assemblin no tenen res a veure una amb l'altra.
EliminaBon vespre, Xavier!
A mi m'agradava molt d'anar al Carrefour els dissabtes amb els pares, quan era petita. No sé per què. És molt simpàtic aquest diàleg amb els nens.
ResponEliminaQuan jo era petita no hi havia supermercats, eren botigues que generalment passaven de pares a fills. Imagino que la sensació era com anar a un lloc molt gran, on hi havia de tot. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Helena!
Se perdió el comentario que te hice en esta entrada. :(
ResponEliminaUn abrazo.
Cosas del Sr. Blogger porque en spam no estabas. 🤷♀️
EliminaAferradetes, Sara.