30 de març 2025

EL TEATRE 🎭


Aquell teatre hostatjava un secret al magatzem de peces de roba que ja no es feien servir. En cada estrena desapareixia un actor secundari, com si s'hagués esfumat. Ningú tornava a saber d'ell mai més. Després de l'estranyesa dels primers dies, era substituït per un altre, sense que ningú fes gaire preguntes. S'acabava l'obra sense més anomalies i partien cap al proper destí, oblidant-se del fet. 

Això va passar durant uns quants anys, amb companyies diferents, fins que un dia una de les que ja ho havia patit, tornava a fer una representació d'una obra nova. Al entrar al teatre, un calfred va recórrer de cap a peus a tots els actors, recordant l'estranya desaparició. Es quedaren mirant-se sense dir res.  
Els assajos del dos dies anteriors havien anat molt bé i tothom se n'oblidà, fins que arribà l'hora de l'estrena i amb els nervis no se n'adonaren de que l'actor secundari ja no hi era. Començà la funció i a l'hora d'entrar el petit monòleg de l'actor, tot es quedà en un profund silenci. Saberen dissimular-ho i en acabar trucaren a la policia que va escorcollar tot l'edifici, inclosos els vestuaris i les maletes de la companyia... res, no trobaren res...

L'únic lloc que no miraren va ser l'antic magatzem, la porta estava tancada amb pany i clau des de feia molt de temps i ningú hi baixava per res. Entre la foscor, els caramulls de roba antiga, la pols i el silenci... descansaven els cossos i els ossos de tots els actors que havien desaparegut... 

40 comentaris :

  1. Glups...
    Ben escrit, amb tensió i misteri per resoldre.

    Genial!!!

    El relat és molt, molt, molt, molt i molt bo.

    Aplaudiment.

    És un relat de concurs i de premi.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què dir-te... em fas posar vermella al mateix temps que agraeixo moltíssim les teves paraules...
      Moltes gràcies, Xavi!
      Petonets.

      Elimina
  2. Qué buen relato, la trama daría para una novela...
    Como es habitual, la foto y el relato van de la mano.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más bien soy de relatos cortos, las novelas las dejo para los escritores. ;-)
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  3. Teatre del bo, que va dir algú.
    M'agrada aquest estil de contes, Paula. T'ha sortit (tragèdia a banda) rodó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest teatre el vaig enxampar a Girona, llàstima que no m'hi quedés més temps per gaudir d'una bona obra...
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. Anònim30.3.25

    És clar, com eren actors secundaris no els importava gaire... Quina colla d'elitistes aquests del teiatru!!! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser pensaren, el primer cop que passà, que havia marxat sense dir res. A la segona, ja trucaren a la policia... ;-)

      Elimina
  5. Si t'acaba d'arribar un comentari d'un Anònim era el meu. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha arribat i ja l'he contestat. Tu també t'amagues? ;-)
      Bona tarda, Risto.

      Elimina
  6. The eerie consistency of the disappearances, the unsettling silence during the monologue, and the final revelation of the hidden horrors in the warehouse build a gripping sense of dread

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com pots observar, m'agrada la novel·la negra. ;-)
      Salutacions, James.

      Elimina
  7. Un fantasma al teatre que feia desaparèixer els "secundaris"?
    La pròpia roba que "escollia" a qui posar-se per sempre mai més?
    Esfereidor, em vénen calfreds de pensar-hi.

    Gràcies per la història,
    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un misteri qui i perquè ho feia, serà qüestió d'esbrinar-ho. ;-)
      Gràcies a tu, Carles!

      Elimina
  8. Una trama tensa desde el principio, y bien finalizada.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Eukel!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Un misteri per resoldre, del que no sembla que trasbalsi gaire a la gent del teatre en qüestió.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs com sembla que ni la policia en va saber res, els actors seguiren fent funcions. ;-)
      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  10. Quin misteri... aquí ens cal un detectiu de categoria perquè poc que resoldrem aquest cas amb uns policies que deixen els magatzems sense investigar. ;-)

    Molt ben escrit, amb tensió fins al final i més enllà i tot amb aquesta conclusió tan terrorífica. Felicitats!

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurem de contractar al gran investigador privat, Mac MacAbeu, per resoldre'l. Tots sabem com investiga la policia... ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  11. Angoixa una mica, però ja diuen que s'ha de sorprendre i pertorbar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si t'ha sorprès i t'ha pertorbat, ja em quedo satisfeta. ;-)
      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  12. Muy interesante. ¡Je, jeee..!

    Salud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te gustara. ;-)
      Besos

      Elimina
  13. Un relat genial, com tots els que fas... i amb el toc d'originalitat necessari per tal que esdevingui interessant fins a la fi!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Qué horror, imagínate!!! Bien hilada la historia, no se intuye el final. Sí sorprende.
    Un gran abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, terrorífico para quien se lo encuentre.
      ¡Muchas gracias!
      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Muy interesante el argumento y su desenlace final.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  16. Fascinant història!!!!!!
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Aferradetes, Joan!!!

      Elimina
  17. El teatro siempre nos ha permitido soñar. Me gusta mucho este mini relato, da para una historia quizás más larga ¿no?. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se me da más o menos bien los relatos cortos... quizás lo termine con otro corto... ;-)
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Ángel.

      Elimina
  18. Corto e intenso. Gran intriga hasta el final. La cara de la foto, hace presagiar algo.
    Buena semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Era un teatro que vi en Girona, no pude quedarme más días por lo que no asistí a ninguna obra, pero me llamó la atención su fachada. ;-)
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  19. Reconec aquest teatre, tot i que tampoc no hi he vist mai cap obra.

    Un conte del gènere negre molt bo. Tot queda per resoldre i això li dona una tensió suplementària. Com han arribat els pobres desapareguts fins allà? Quin misteri!

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament tu l'has vist més cops que jo. ;-)
      Haurem de contractar al gran investigador privat Mac MacAbeu, segurament a ell no se li escapa. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina

Benvinguts al racó!