Somio en un passat blau, dolç, on la pell era jove, suau i brillant; on els desitjos eren clars, factibles i el camí era llarg, sense traves. Una paratge fascinant on descobrir, a cada pas, l'alegria de viure.
Ara, en el present, la realitat és una altra, desdibuixada entre solcs i patologies misterioses em perdo, quedant-me en una trista temptativa de millora.
I el futur?... presumptament fals... no es mostra... no és.
This blue place really looks very attractive!
ResponEliminaVery beautiful poem!
Thank you!!
It is a blue reverie
ResponElimina