Así sea! Besos.
Besos, Sara! 💜
La vida es una cuesta empinada... Si hay amor, muchísimo mejor...Un abrazo, amiga
Falta mucho amor por casi todo...Aferradetes, amic. 💜
Tan fàcil i tan clar com això, és ben trist que encara s'hagi de repetir perquè n'hi ha que no ho volen entendre.Abraçades!!
N'hi ha molts que no ho volen entendre, encara que ho repeteixis cada dia.Aferradetes, Mac! 💜
Com ens vingui de gust... sempre!Déu n'hi do quantes escales, però el lloc és molt bonic.Aferradetes, preciosa.
No ens fa falta ningú per decidir com i quan ho volem fer.Sí que ho és!Aferradetes, bonica! 💜
La lluita de cada dia, fins i tot en les més petites coses.Sota ningí, mai més!Abraçades, preciosa!
Sense defallir ni un moment.Aferradetes, nina! 💜
Una lucha en la que todavía queda mucho por hacer.
¡Ojalá ya no se tuviera que reivindicar!Un abrazo, Luis. 💜
Escales que pugen i altres que són simplement per tornar. Petons, sa lluna!
Per anar per allà on vulguem.Petonets, Alfred! 💜
Fer el camí que es vulgui, sense complexos !.Bona diada, salluna , una abraçada !!.
Moltes gràcies, Artur!Aferradetes. 💜
Mai més!!!Feliç dia!!!Petons.
Ben contundent aquest mai més!Moltes gràcies!Petonets, Xavi. 💜
Cada dia, aquest moment està menys lluny!.Bona diada!.Aferradetes Paula
Tant de bo fos així, hi ha moments que ho dubto...Moltes gràcies! Aferradetes, Josep. 💜
Completament d'acord! I no afegiré gaire més per no caure en tòpics i/o dir alguna cosa que pogués semblar fora de lloc...Abraçades. PaulaPer cert... Això és Girona, oi?
No crec que diguis coses fora de lloc, almenys no ho he llegit...Sí, és Girona. ;-)Aferradetes, poeta! 💜
Tan de bo arribi el dia que no faci falta reivindicar res, però sóc pessimista i caldrà insistir-hi...Aferradetes, Paula!!!
Hem de seguir insistint, potser a força de repetir-ho ens fan cas...Aferradetes, Joan! 💜
De esas dos fatigadas escaleras , me inclino por la que pasa debajo del arco. La otra es más recta y con demasiados escalones.Un abrazo.
Me encantan esas fotos.Beso.
The stone steps are incredible to look at
Sí, como nos apetezca y nunca bajo nadie 💜 Mucha lucha queda aún. Gran foto.Buen fin de semana Paula. Un abrazo.
Benvinguts al racó!
Así sea!
ResponEliminaBesos.
Besos, Sara! 💜
EliminaLa vida es una cuesta empinada... Si hay amor, muchísimo mejor...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Falta mucho amor por casi todo...
EliminaAferradetes, amic. 💜
Tan fàcil i tan clar com això, és ben trist que encara s'hagi de repetir perquè n'hi ha que no ho volen entendre.
ResponEliminaAbraçades!!
N'hi ha molts que no ho volen entendre, encara que ho repeteixis cada dia.
EliminaAferradetes, Mac! 💜
Com ens vingui de gust... sempre!
ResponEliminaDéu n'hi do quantes escales, però el lloc és molt bonic.
Aferradetes, preciosa.
No ens fa falta ningú per decidir com i quan ho volem fer.
EliminaSí que ho és!
Aferradetes, bonica! 💜
La lluita de cada dia, fins i tot en les més petites coses.
ResponEliminaSota ningí, mai més!
Abraçades, preciosa!
Sense defallir ni un moment.
EliminaAferradetes, nina! 💜
Una lucha en la que todavía queda mucho por hacer.
ResponElimina¡Ojalá ya no se tuviera que reivindicar!
EliminaUn abrazo, Luis. 💜
Escales que pugen i altres que són simplement per tornar.
ResponEliminaPetons, sa lluna!
Per anar per allà on vulguem.
EliminaPetonets, Alfred! 💜
Fer el camí que es vulgui, sense complexos !.
ResponEliminaBona diada, salluna , una abraçada !!.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaAferradetes. 💜
Mai més!!!
ResponEliminaFeliç dia!!!
Petons.
Ben contundent aquest mai més!
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi. 💜
Cada dia, aquest moment està menys lluny!.
ResponEliminaBona diada!.
Aferradetes Paula
Tant de bo fos així, hi ha moments que ho dubto...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep. 💜
Completament d'acord!
ResponEliminaI no afegiré gaire més per no caure en tòpics i/o dir alguna cosa que pogués semblar fora de lloc...
Abraçades. Paula
Per cert... Això és Girona, oi?
No crec que diguis coses fora de lloc, almenys no ho he llegit...
EliminaSí, és Girona. ;-)
Aferradetes, poeta! 💜
Tan de bo arribi el dia que no faci falta reivindicar res, però sóc pessimista i caldrà insistir-hi...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Hem de seguir insistint, potser a força de repetir-ho ens fan cas...
EliminaAferradetes, Joan! 💜
De esas dos fatigadas escaleras , me inclino por la que pasa debajo del arco. La otra es más recta y con demasiados escalones.
ResponEliminaUn abrazo.
Me encantan esas fotos.
ResponEliminaBeso.
The stone steps are incredible to look at
ResponEliminaSí, como nos apetezca y nunca bajo nadie 💜 Mucha lucha queda aún. Gran foto.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.