A l'estació orbital P-27, un grup de científics experimentava amb un nou compost de modificació genètica. La doctora Selene, mentre observava el seu darrer prototip de fruita, va exclamar:
—Mira, està tan remullada al líquid, quin goig! Això revolucionarà les postres de l'Univers!
El seu col·lega, Eliot, va somriure.
—Imagina't un món on les fruites siguin eternes i sempre perfectes. Un banquet de sabors infinits!
La barreja espurnejava amb colors vibrants. El futur prometia delícies que mai abans no s'havien provat. I en aquell instant, la ciència i la gastronomia es van entrellaçar, deixant enrere l'antic concepte de l'efímer.
Súper microconte de ciència ficció!
ResponEliminaReverències, Paula!
Ni una paraula de menys, ni una paraula de més.
I Aferradetes també!
Moltes gràcies!
EliminaMira que la ciència-ficció i jo no tenim massa "feeling", però no sabía com fer-ho per aparellar les dues paraules.
Aferradetes, preciosa.
What an interesting thought. Mangoes in season all year round? Bliss.
ResponEliminaDoncs això sembla, a partir d'ara "pastilleta" i fruita a dojo. :-)))
EliminaIn that shimmering moment aboard P-27, taste transcended time, and the boundary between nourishment and wonder dissolved into the stars
ResponEliminaNo sé com va acabar, espero que ho aconseguissin...
EliminaSalutacions, James.
No hi havia res comparable al gust de la fruita acabada de collir de l'arbre... fins ara! :-))
ResponEliminaBon relat de ciència-ficció futurista. Ja s'ha vist que el repte d'encabir només dues paraules en un test, no és un repte per a tu.
Bon Sant Joan! Abraçades!
No hi ha res millor que agafar la fruita de l'arbre i, si l'arbre no és teu, el punt d'emoció la fa més saborosa. :-)))
EliminaBon Sant Joan!
Moltes gràcies i aferradetes, Mac!
Imagino a la doctora Selene amb els cabells platejats.
ResponElimina:)
Petons.
L'amiga li va portar una preciosa coca de cireres que havia fet ella mateixa.
Elimina- L'encetem ara?
- Vinga.
-Porto el xampany.
Potser el va sacsejar més del compte perquè en destapar-lo va sortir en cascada sobre la
coca i aquestes postres remullades van resultar exquisides.
Mai no m'he atrevit amb la ciència-ficció, ho trobo massa complicat, i tu te n'has sortit molt bé amb aquest relat i a més incloent-hi les dues paraules, ben combinades i gens forçades.
ResponEliminaM'imagino el banquet de sabors de fruites i ja tinc ganes de provar aquest experiment ;-)
Molt bona aportació, nina.
Moltes gràcies i aferradetes!
Bueno en el caso de que no quede ni un miserable arbolito, pues vale.
ResponEliminaBesos.
Imaginatiu relat i bon encaix de les paraules!
ResponEliminaAferradetes Paula
L'eternitat a l'abast de les mans.
ResponEliminaDe moment, mirem de tenir cura dels arbres, que ens donaran fruïta sempre.
podi-.
Quina macedònia més bona!
ResponEliminaTodo parece sacado de un sueño, aunque nunca se sabe si en un futuro llegue a convertirse en realidad.
ResponEliminaUn abrazo.