A l'estació orbital P-27, un grup de científics experimentava amb un nou compost de modificació genètica. La doctora Selene, mentre observava el seu darrer prototip de fruita, va exclamar:
—Mira, està tan remullada al líquid, quin goig! Això revolucionarà les postres de l'Univers!
El seu col·lega, Eliot, va somriure.
—Imagina't un món on les fruites siguin eternes i sempre perfectes. Un banquet de sabors infinits!
La barreja espurnejava amb colors vibrants. El futur prometia delícies que mai abans no s'havien provat. I en aquell instant, la ciència i la gastronomia es van entrellaçar, deixant enrere l'antic concepte de l'efímer.
Súper microconte de ciència ficció!
ResponEliminaReverències, Paula!
Ni una paraula de menys, ni una paraula de més.
I Aferradetes també!
Moltes gràcies!
EliminaMira que la ciència-ficció i jo no tenim massa "feeling", però no sabía com fer-ho per aparellar les dues paraules.
Aferradetes, preciosa.
What an interesting thought. Mangoes in season all year round? Bliss.
ResponEliminaDoncs això sembla, a partir d'ara "pastilleta" i fruita a dojo. :-)))
EliminaIn that shimmering moment aboard P-27, taste transcended time, and the boundary between nourishment and wonder dissolved into the stars
ResponEliminaNo sé com va acabar, espero que ho aconseguissin...
EliminaSalutacions, James.
No hi havia res comparable al gust de la fruita acabada de collir de l'arbre... fins ara! :-))
ResponEliminaBon relat de ciència-ficció futurista. Ja s'ha vist que el repte d'encabir només dues paraules en un test, no és un repte per a tu.
Bon Sant Joan! Abraçades!
No hi ha res millor que agafar la fruita de l'arbre i, si l'arbre no és teu, el punt d'emoció la fa més saborosa. :-)))
EliminaBon Sant Joan!
Moltes gràcies i aferradetes, Mac!
Imagino a la doctora Selene amb els cabells platejats.
ResponElimina:)
Petons.
L'amiga li va portar una preciosa coca de cireres que havia fet ella mateixa.
Elimina- L'encetem ara?
- Vinga.
-Porto el xampany.
Potser el va sacsejar més del compte perquè en destapar-lo va sortir en cascada sobre la
coca i aquestes postres remullades van resultar exquisides.
Doncs no és mala imatge. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
M'ha agradat molt la teva història.
EliminaA qui no li ha passat això de que el xampany no ho remulli tot. ;-)))
Moltes gràcies, Olga!
Aferradetes, estimada.
Mai no m'he atrevit amb la ciència-ficció, ho trobo massa complicat, i tu te n'has sortit molt bé amb aquest relat i a més incloent-hi les dues paraules, ben combinades i gens forçades.
ResponEliminaM'imagino el banquet de sabors de fruites i ja tinc ganes de provar aquest experiment ;-)
Molt bona aportació, nina.
Moltes gràcies i aferradetes!
La ciéncia-ficció i jo no fem bones miques, més que res per la forta imaginació que comporta. ;-)))
EliminaOn hi ha una fruita collida de l'arbre, no s'hi val cap experiment.
Moltes gràcies a tu!
Aferradetes, preciosa.
Bueno en el caso de que no quede ni un miserable arbolito, pues vale.
ResponEliminaBesos.
Desgraciadamente en ese camino vamos.
EliminaBesos
Imaginatiu relat i bon encaix de les paraules!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
L'eternitat a l'abast de les mans.
ResponEliminaDe moment, mirem de tenir cura dels arbres, que ens donaran fruïta sempre.
podi-.
Sí, són ben agraïts, tots els arbres.
EliminaAferradetes, Carles.
Quina macedònia més bona!
ResponEliminaPel que veig ja l'has tastada. ;-)))
EliminaAferradetes, Xavier.
Todo parece sacado de un sueño, aunque nunca se sabe si en un futuro llegue a convertirse en realidad.
ResponEliminaUn abrazo.
Creo que ese futuro está más cerca de lo que deseamos.
EliminaAferradetes, Antonia.
Gracias a la ciencia podemos transformar y mejorar los placeres más simples de la vida, como la comida. Sin embargo lo natural es siempre lo mejor, buscar más placer en lo que ya da placer es peligroso, puede cruzarse un límite.
ResponEliminaAbrazo.
Pienso que, en este caso, puede ser beneficioso si se trata de tener todo tipo de frutas todo el año, aunque no sé si cambiaría comerme una fruta del tiempo por un componente químico. Parte del placer se obtiene por la vista. ;-)
EliminaAferradetes, Eukel.
Que bo!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Ara no sé si em dius que t'agradaria probar-ho o que t'agrada el relat. ;-)))
EliminaAferradetes, Alfred!
Demostrat: La teva imaginació no té límits!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!!
Ui, no creguis!. La ciència-ficció no m'inspira massa.
EliminaAferradetes, Joan.
Fine story, Paula. But just wait until my friend Tetrapilotomos has proofread his 1669-page opus magnum ‘Pre-Assyrian Philately in a Nutshell’ and finally has a quarter of an hour to design the stable wormhole I want. Then I'll bring you two buckets of the sweetest and juiciest cherries in the 16th minute, unsprayed and this year worm-free ;-)
ResponEliminaAferradetes.
Moltes gràcies!
EliminaEspero que aviat el teu amic Tetrapilotomos pugui tenir uns minuts per nosaltres, perquè les teves cireres fan molt bona pinta i, a més, és la fruita que m'agrada més. ;-)
Hugs, Sean.
A mi m'agrada tant la fruita! M'agrada més que tot, fins més que la nata.
ResponEliminaTampoc sóc molt de dolços, però m'agrada molt la fruita de temps, com a tu. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
El text combina ciència ficció amb una espurna d'humor i fantasia culinària, deixant entreveure una crítica a l'afany humà per perfeccionar el que és natural. Un repte literari brillantment resolt una vegada més, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaLa doctora Selene, en aquest cas, volia poder menjar totes les fruites tot l'any amb bon estat i sembla que ho aconseguí. A mi m'agradaria pels plàtans, que verds són incomibles i, si en compres més de dos, no te'ls menges per madurs.🤭
EliminaMoltes gràcies, Alfons! 😘🤗