El recent viatge per carretera que vaig emprendre va ser una experiència de contrastos i sensacions. La sensació de llibertat era increïble amb el vent bufant a través de les finestres, mentre el meu cotxe avançava. El paisatge es transformava davant dels meus ulls en un moviment constant que provocava una reflexió impensable sobre el consumisme. A cada poble que m'aturava, els anuncis de compres brillaven amb colors vibrants, però el morat predominava simbolitzant la temptació que ens consumeix a molts. Les persones sembla que oblidem la realitat que ens envolta. Aquest frenesí no només distreu, sinó que ens allunya del que és realment important. En comptes de connectar amb la bellesa del camí, molts opten pel plaent buit d'adquirir objectes. Malauradament és la nostra manera de viure i de desplaçar-nos per buscar una satisfacció efímera.
Oh! Jo, santa innocència, em pensava, que es tractava d'un cant a la llibertat, que dona el desplaçar-se pel propi conta. Però no, és una subtil crítica, a la inclinació malsana del consumisme.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Qué razón tienes, vivimos pensando en comprar y comprar, no nos cansamos, al más puro consumismo, pensamos que comprando nos hace ser más felices, pero es una satisfacción fugaz, eso no da la felicidad plena. Me ha gustado tu reflexión y la imagen.
ResponEliminaMuchos besos y feliz sábado.
La societat de consum ens crea la necessitat (més fictícia que real) que cal consumir sense parar per ser feliços i, tens tota la raó, no hi ha felicitat més efímera que aquesta.
ResponEliminaAbraçades!!